Dos poemes per dinar i deu epitafis

09 Novembre, 2011 12:34
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Vull fer salat

 

Una menjada d'enciam

el cos neteja,

la vida engega

camí avall.

L'anar lleuger,

les hores dolces,

aquelles tardes

de no poder.

Com l'amanida

de nou desvetlla,

calla i sesteja,

em dóna vida.

Però l'infern

m'agrada força,

vull una copa

de l'aiguardent.

I un tros de carn,

d'aquella roja,

el món revolta,

perdo la fam.

Un tros d'enciam,

mitja amanida,

el cel em crida,

vull fer salat.

 

Dinaré de gust

 

Dinaré de gust

si em plau i convida

una mà amiga,

tres peces de lluç.

I, amb un plateret,

vull els mil cigrons,

bastits de colors,

sense gens de verd.

Una poma grossa,

un tall de meló,

després cafetó

amb la pasta dolça.

I veure el jardí,

olorar les roses,

oblidar les noses

d'un treball mesquí.

Amb una gandula,

vull veure el sembrat,

em plau el bon blat,

la brisa poruga.

I dormir a l'ombra

de la gran figuera,

fent curta l'espera

gaudint del que toca.

 

Epitafis

 

Tinc la saleta plena de pols.

Ho sabia, sempre arribes tard.

Tinc present el sermó que em van fer.

La senyora m’està buscant feina.

En acabar de passar el llistat, me’n vaig.

Porteu vi i us deixo insultar.

Un disgust menys i m’escapo.

Encara pago l’enterrament de l’ avi.

Era a punt de sortir-ne.

No us puc donar hora.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: