Dos poemes per dinar i deu epitafis
09 Novembre, 2011 12:34
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Vull fer salat
Una menjada d'enciam
el cos neteja,
la vida engega
camí avall.
L'anar lleuger,
les hores dolces,
aquelles tardes
de no poder.
Com l'amanida
de nou desvetlla,
calla i sesteja,
em dóna vida.
Però l'infern
m'agrada força,
vull una copa
de l'aiguardent.
I un tros de carn,
d'aquella roja,
el món revolta,
perdo la fam.
Un tros d'enciam,
mitja amanida,
el cel em crida,
vull fer salat.
Dinaré de gust
Dinaré de gust
si em plau i convida
una mà amiga,
tres peces de lluç.
I, amb un plateret,
vull els mil cigrons,
bastits de colors,
sense gens de verd.
Una poma grossa,
un tall de meló,
després cafetó
amb la pasta dolça.
I veure el jardí,
olorar les roses,
oblidar les noses
d'un treball mesquí.
Amb una gandula,
vull veure el sembrat,
em plau el bon blat,
la brisa poruga.
I dormir a l'ombra
de la gran figuera,
fent curta l'espera
gaudint del que toca.
Epitafis
Tinc la saleta plena de pols.
Ho sabia, sempre arribes tard.
Tinc present el sermó que em van fer.
La senyora m’està buscant feina.
En acabar de passar el llistat, me’n vaig.
Porteu vi i us deixo insultar.
Un disgust menys i m’escapo.
Encara pago l’enterrament de l’ avi.
Era a punt de sortir-ne.
No us puc donar hora.