Dos poemes fantasmagòrics i deu pensaments divins
24 Octubre, 2011 12:02
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Els fantasmes
Entre riures
i rialles,
apareixen
els fantasmes.
Són esquerps,
malaguanyats,
deslliberts,
malbaratats.
Sense regne
ni castell,
van vivint
el seu infern.
No els mateu,
no faran mal,
teniu fe,
veieu que fan.
Esgaripen
i singloten,
escridassen,
fan ganyotes.
Obriu portes,
poseu llum,
ensenyeu-los
com es fuig.
Les campanes
Com les cases de la vila
han posat pany i tancats,
els fantasmes tenen gana,
fa mig any que no han menjat.
El capellà crida els joves,
els pujarà al campanar,
els ensenya les campanes,
com es mouen en voltar!
Tot el poble és un soroll,
una crida per sortir,
les campanes parlen totes,
parlaran fins al matí.
Els fantasmes espantats,
en sentir tan gran soroll,
abandonen la contrada,
cercaran altres racons.
Ja no queden ni castanyes
ni vi dolç ni panellets,
les campanes alenteixen,
emmudeixen, fan recés.
Pensaments divins
Arribis quan arribis al cel, sempre hi ha rosari.
Tres miracles més i em donen el diploma.
Provaré d'entrar a l’ infern sense recomanacions.
Satanàs vol calderes amb control de cocció.
Jesús, de moment, portarà bótes d’aigua.
Déu vol provar la disfressa de pomera.
Goliat diu que no tornarà a lluitar amb el mateix casc.
Samsó haurà de canviar les guineus per esquirols.
Sant Pere acceptarà la porteria si hi ha veda de peix blau.
Judes diu que, ara, només vol fer comèdies.
Dos poemes fora de lloc i deu pensaments educatius
21 Octubre, 2011 11:24
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
No vull
Ni em plau el vent
en tardes del diumenge
ni el restar dret
pensant en l'avenir,
estic pendent
potser serà del fetge,
em vol despert
quan sóc a mitja nit.
No vull saber
on reposen les hores,
aquelles empreses
farcides de guanyar,
demà, potser,
aplegaran els monstres,
amb cent històries,
millor ni batallar.
Només un vers
Tinc, a boqueta nit,
ganes de viure,
ganes d'escriure
només un vers.
Però la musa
tan tafanera,
tan encisera
em parla i diu:
Només un vers,
és minsa cosa,
ni farà nosa,
escriu-ne més!
Com jo li prego,
amb melangia:
No tinc el dia,
no he pogut més!
Ella amenaça,
ho farà amb traça,
com m'acoquino,
estic sorprès.
On han quedat
les hores dolces?,
ni tinc les forces,
estic cansat.
Pensaments educatius
El nen aprèn, ja menysté en català.
Ha estat mala sort, passava pel davant la porta quan sonà el timbre.
Un emperador és un nen a casa de l’àvia.
Per suportar millor els alumnes, m’he apuntat a fer castells.
L’alumne té memòria selectiva, no recorda cap nom de verdura.
Jesús va anar al desert, era un carrer sense pastisseria.
Si calleu, us deixaré triar la nota.
Tenen tants llibres que obliden per a què serveixen.
Demà mateix els diré que sóc a classe.
Aplegarà un dia en el que no caldrà aprendre més.
Dos poemes refredats i deu epitafis
18 Octubre, 2011 07:22
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Un constipat
Després de passar l'estiu
cercant les pregones ombres,
aplega tardor i tornes
a la voreta del riu.
Llavors vénen eixes hores
de mancança de bonior,
un pensa que ser senyor
és el gaudir sense sobres.
I bategues, sense ales,
cercant aire on volar,
el vell cos no ho sap notar
i comencen les febrades.
Mal de gola, mal de cap,
l'esbatussada ferrenya,
el nas gotima, es queixa,
assegura que et fas gran.
I passes per un desert
esgotant tota paciència,
digueu si la providència
hauria de trobar el secret.
Un constipat ens fa veure
la nostra vana il·lusió,
és la sort qui porta el cos,
és la por qui farà aprendre.
Un xic de fred
Arribada la tardor,
la mare temperatura,
diria que perd altura
ni li comenta al meu cos.
És així com tot aplega
a un món indiferent,
és el passar de la gent,
és la vida qui va a guerra.
I la camisa ignora
com arriba un xic de fred,
podria dormir despert
i deixar-lo sempre afora.
Però és la gran dissort,
la que porta aquest mal,
l'he deixat ben dintre el cap,
espero que sigui mort.
Epitafis
No us mengeu la botifarra.
Noto com un gran buit.
Estimada Parca: Ja pots venir!
Ho veig tot diferent.
Tinc la factura a la butxaca.
Ara, m’he deixat el carnet!
Algú em pot posar al sol!
Un got de vi, si us plau!
Ho sento, he perdut la clau.
El dia de difunts són d’excursió.
El treball
16 Octubre, 2011 09:06
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El treball:
1) Neix del principi de no fer-nos nosa.
2) Va definir, com ningú, el concepte de setmana.
3) En una de les seves davallades, va topar amb els diners.
4) Crea l'obligació a l'home i la supervivència a la natura.
5) Desenvolupa el camuflatge i la imaginació.
6) Aconsegueix classificar els homes per oficis.
7) Sempre és ben rebut a la casa del pobre.
8) Sap escurçar les festes i vacances.
9) Ha d'anar a cercar els homes a la taverna.
10) Sol empipar-se amb avis i nets.
Dos poemes tardorencs i deu pensaments divins
13 Octubre, 2011 06:20
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Com la fulla
Com la fulla,
quan belluga,
ensinistra el seu pensar.
Com s'arruga,
es torna muda,
esperant el daltabaix.
Com la fada,
isolada,
estrenarà mal de cap.
I riurà cada muntanya,
portant banya
amb soledat.
Vindrà
Massa sol
té el gira-sol,
està a punt per assecar.
Les cent velles,
amb corbelles,
mai es cansen de segar.
Neguiteja la calor,
la tardor
diu que vindrà.
La mestressa,
prou ofesa,
espetega en el parlar.
Com la vila
va i somia
diu que crida
i vol callar.
Com de sobte
acaba el conte
no hi ha bronze
ni lluitar.
Pensaments divins
Han obert una oficina al cel, venen viatges al purgatori.
Déu busca substitut per anar a fer un vol.
Satanàs està provant-se pells de corder.
Tomàs patrocina els científics.
Maria ha comprat un sarró per si Jesús vol fer de pastor.
Jesús pujarà a la creu si el peguen amb “Super glue”
Déu està conscienciat: Canviarà el sol per una estrella de baix consum!
Senyor Déu: Peco molt, però ho faig amb gràcia!
A l’infern, fan misses amb pa sec i vinagre.
Tinc un dimoni amic, em tria els pecats.
Dos poemes amb fulles i deu pensaments educatius
10 Octubre, 2011 05:45
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
No restareu
On trobareu
la llum del dia,
el clar país
on neix el vent?
No sentireu
eixa alegria,
eixe matís
que es va perdent.
No plorareu,
amb melangia,
el gran avís
prenyat de fred.
Ni restareu,
no hi ha porfídia,
tot és finit,
el món us perd.
Heu de ser
Des de dalt de l'alturó,
us crida la gran natura,
heu de prendre l'aventura,
heu de fer el saltiró.
El palau, que us pertanyia,
ha perdut el color verd,
el gegant, veieu, té fred,
no us vol per companyia.
Heu de fugir, esperonades,
totes baixant i gronxant,
les primeres us diran
on fareu les aturades.
Ajagudes damunt llit,
composant el matalàs,
desvalgudes pel fracàs,
lliurades al vostre occit.
Però hi ha una hora dolça,
un ventijol de garbí,
potser ell dirà que sí,
us portarà sense nosa.
Ha de ser el darrer viatge,
entre revolts i entrebancs,
heu de ser com molts humans
plens de cor, buits d'equipatge.
Pensaments educatius
Són educats, se’n burlen d’un en un.
Li he dit al metge: Només els odio cinc dies cada setmana!
Hem de fer un experiment, ara, estem pregant.
Ja sé que el seu fill en sap més, però sigui discreta.
No hi ha escoles per a nens intel·ligents, no fan falta.
Sé que poden callar, però els ho recordo.
Cal pujar el preu dels paraigües, avui, hi són tots.
Es demana a l’alumnat que utilitzi les portes de tant en tant.
Ara, netejarem la classe i traurem els plàstics dels llibres.
Encara que el be sigui petit, no s’escriu amb be baixa.
Dos poemes d'amics i deu epitafis
07 Octubre, 2011 05:34
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El bon amic
Ni pregunta ni demana
ni esbatana
les portes del meu infern,
és dolç minyó per la festa,
em segresta
quan ho esbrina massa verd.
Quan el vi em puja al cap
i es fa grat
esdevenir mig pollastre,
ell recorda com em dic,
bon amic,
mai em deixa en aquest tracte.
Si la mossa m'amoïna
i m'obliga
a donar comptes al cel,
és quan l'amic em convida,
de per vida,
a restar sent infidel.
I quan la Parca pregona,
tan bufona,
em tingui el viatge fet,
vindrà l'amic tot volant,
esperant,
que se'l pugui endur a ell.
Mig amic
De vegades, es fa noble,
prou mediocre,
aquest vell i mig amic,
m'ofereix les seves hores,
sempre toves,
a un preu que no he de dir.
Em regala, amb la fortuna,
mitja lluna,
un cove de somiadors,
com li compro, amb cent monedes,
les maneres
de gaudir un món o dos.
Però ai, si li demano
o proclamo
aquells nobles sentiments,
el veig córrer a tota pressa,
sense queixa,
tot fugint com ho fa el vent.
Mig amic de hores toves,
enmig bromes,
tot singlotant per la mar,
deixa'm veure on amagues
i on guardes
el tresor que et vaig deixar.
Epitafis
M’han dit que véns demà.
Ara, ja sóc dintre.
El metge tenia poca fe.
Encara tinc una mica de por.
Pensava que seria pitjor.
Porto dies sense badallar.
M’estic fent a la idea.
Li vaig dir: Frena!
Ara, us ho contaré...
Estic aprenent a parlar pels colzes.
La música
05 Octubre, 2011 08:02
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La música:
1) Fa volar sense ales i aterrar sense rodes.
2) Neix del dur patiment de cordes, pells i altres peces de metall.
3) Funciona a mans, peus, boca i orella.
4) Separa els homes en virtuosos i maldestres.
5) Necessita viatjar sola a paradisos sense fronteres.
6) Pot raure amagada en qualsevol calaix de la saleta d'estar.
7) Exigeix a l'home: respecte i atenció.
8) Té moltes possibilitats d'esdevenir la cinquena dimensió.
9) Neix d'una necessitat i viu al país dels sentiments.
10) Sap jugar com ningú amb les notes i escales.
Dos poemes massa cansats i deu pensaments divins
02 Octubre, 2011 22:51
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Cansament
Demà, potser pel matí,
lliuraré un prec a Déu,
no sé llatí ni arameu
ni conec el meu destí
ni em deleixo per la creu.
Caminant d'estrets camins
no tinc sostre on parar
ni m'agrada sojornar
sota la copa del pi
ni enmig de l'olivar.
Passaré per terres seques
afeblides pel gran sol,
el seu mal no té consol,
van plorant les malifetes,
van sentint el seu dolor.
Com les cares semblen totes
feixugues, sense color,
com esclata la tardor
i les porta a ser tanoques
per no honrar el gran senyor.
Com la impotència propera
va marcant tota la gent,
no desitja el pensament
d'una vida passatgera
farcida de cansament.
No pot arribar
Llevar-se tot de matí
sense ganes ni fortuna,
endevinar que la lluna
ens espera cada nit
per donar-nos, una a una,
les febleses d'esperit.
I treballar per un sou,
tan de bo fóra daurat,
enmig casa, vora el prat,
un pensa que tot es mou:
a poc a poc, massa tard,
mai sabent on viu el tou.
Tanta feina per a fer,
tantes ganes de reviure,
seure una estona, escriure
fins que el cos no digui res,
tenir ganes de somriure
i plorar per no poder.
Cada dia, anar morint
agafat a la finestra,
resistir tota escomesa,
oblidar que vas seguint
sent l'aire d'una promesa
quan no pot arribar al cim.
Pensaments divins
A l’hora de dinar, a Sant Pere li porten gall.
Tomàs tampoc creu que Jesús hagi fet de fuster.
Déu ha de ser comunista, té el seu Fill assegut a la dreta.
Satanàs té un pla d’estalvi energètic: Estovarà els condemnats abans de posar-los a l’ olla.
Tres dimonis protesten perquè estan tips de menjar carn.
Canvio àngel de la guarda per aprenent de dimoni.
Cada cinc pecats mortals: Un cap de setmana a l’infern!
Quasi era al cel quan vaig veure la diablessa.
Li he demanat a Déu: Cinc anys més de pròrroga!
Ho han promès: Ferrocarrils catalans portaran a la glòria!
Dos poemes d'amor perdut i deu pensaments educatius
27 Setembre, 2011 06:48
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Me'n vaig
Mare, he deixat,
de grat,
les ovelles al corral,
vull altra feina cabdal,
posar pedres i envans
a la plana o a ciutat.
Mare, no vull sol
ni em dol,
perdre eixes muntanyes
ni oblidar cues ni banyes,
vull treballar d'amagat
entre bigues i maons.
Mare, no em vol
aquella noia primera,
la que reia enmig l'era,
la que em duia el cor robat,
estic sol.
Mare, no ploro
ni em moro
és només que estic vençut,
que no trobo l'aixopluc
d'aquell cor que he estimat,
l'he perdut.
Mare, he de partir
i tornaré si, algun dia,
algú demana o crida,
o es pensa que m'estima
aprenent del meu patir.
L'amor se'n va
I l'amor se'n va,
com fuig el desig,
com es torna gris
aquell compromís,
aquell benestar.
I l'amor reposa
sota del cel blau
per a fer un catau
on no viu ni gosa
esdevenir esposa
ni cercar el palau
tendre, sense nosa.
I l'amor perdona
nobles sentiments,
el ser impacients,
el tenir fermesa,
oblidant la queixa
dels homes prudents
que cerquen dolcesa
enmig d'aquests temps.
I l'amor se'n va,
no vol més seguicis,
està tip de vicis
de vells aprenents,
han fugit els vents,
han deixat desficis.
Pensaments educatius
Estic content, saben que un radi no es menja.
Els he deixat amb un dubte, no caldrà tancar la porta.
Mai he comprès perquè no surten volant.
Sóc feliç, només sis alumnes em malparlen.
Estan aprenent força, és la segona lliçó de física.
Hi ha silenci respectuós, la tronada és a prop.
Podeu seure, inclús fer servir cadires.
Va fer-me una crítica constructiva: una bona traveta.
Aquest curs m’han tocat dos aprenents de Judes.
De moment, m’han regalat una corona d’espines.