Dos poemes refredats i deu epitafis

18 Octubre, 2011 07:22
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Un constipat


Després de passar l'estiu

cercant les pregones ombres,

aplega tardor i tornes

a la voreta del riu.

Llavors vénen eixes hores

de mancança de bonior,

un pensa que ser senyor

és el gaudir sense sobres.

I bategues, sense ales,

cercant aire on volar,

el vell cos no ho sap notar

i comencen les febrades.

Mal de gola, mal de cap,

l'esbatussada ferrenya,

el nas gotima, es queixa,

assegura que et fas gran.

I passes per un desert

esgotant tota paciència,

digueu si la providència

hauria de trobar el secret.

Un constipat ens fa veure

la nostra vana il·lusió,

és la sort qui porta el cos,

és la por qui farà aprendre. 

 

Un xic de fred


Arribada la tardor,

la mare temperatura,

diria que perd altura

ni li comenta al meu cos.

És així com tot aplega

a un món indiferent,

és el passar de la gent,

és la vida qui va a guerra.

I la camisa ignora

com arriba un xic de fred,

podria dormir despert

i deixar-lo sempre afora.

Però és la gran dissort,

la que porta aquest mal,

l'he deixat ben dintre el cap,

espero que sigui mort.

 

Epitafis

 

No us mengeu la botifarra.

Noto com un gran buit.

Estimada Parca: Ja pots venir!

Ho veig tot diferent.

Tinc la factura a la butxaca.

Ara, m’he deixat el carnet!

Algú em pot posar al sol!

Un got de vi, si us plau!

Ho sento, he perdut la clau.

El dia de difunts són d’excursió.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: