Pensaments educatius (LXXXII)
01 Gener, 2024 17:28
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
He posat el mateix control i n’han suspès dos més.
He decidit donar les notes a una associació benèfica.
L’únic dubte que tinc és on m’amagaré.
Puntuaré de cinc a deu amb efectes retroactius.
He suprimit quatre exàmens de consciència.
Hem millorat els resultats, dormen més.
He baixat el concepte de saviesa un trenta per cent.
L’inspector no s’acaba de creure que encara hi sigui.
No aconsegueixo respostes de més de dotze caràcters.
He descartat l’ortografia i la lògica.
He canviat controls per comentaris d’avís.
Només qualifico els bons i els prudents.
Haig un alumne nou, no el vull treure de la capsa.
Estan asseguts, ja m’he tornat a equivocar de classe.
Han d’estar tristos, només quatre criden.
Si cobrés per la raó, estalviaria poc.
Els he proposat posar la hac on els convingui.
Els podria parlar, però no els vull fer perdre el temps.
M’han deixat els mòbils, però no en funciona cap.
Normalment, deixem entrar el dimoni.
En acabar la reflexió, els ensenyo a volar.
Les ratlles llargues han pujat de preu.
He hagut de reduir el preu dels consells.
He decidit treure els insuficients de l’ordinador.
Aprenen poc, però no s’enfaden.
Encara no he endevinat quin de tots és sord.
No els poso deures perquè ja respiren.
Si l’alumne no és bo, poseu-li sucre.
M’agrada programar i equivocar-me.
No els dono feina, me la guardo.
Han assolit tres conceptes, els puc empaquetar?
A cada control, els acompanyo en el sentiment.
Els dies tristos no vull vocals obertes.
Llegeixen entre línies per a acabar abans.
Tres no han fet la feina, els altres no ho entenien.
He regalat tres punts a l’examen de consciència.
Han de ser intel·ligents perquè no els veig.
Estic entre el dubte i el desencant.
Ho reconec, he hagut de posar-me un cinc.
Aprenen bé, sobretot a ser tímids.
Seré estoic per a no arribar a boig.
Tinc sort, els qui saben se’n van.
Farà de mestre, es queixa sovint.
De moment, escriuen amb un dit.
M’agraden els resultats insospitats.
He posat un problema, però he descuidat les dades.
Posaré les notes el segon dia de classe.
Ha arribat un alumne nou, ja l’han ensinistrat.
He decidit posar les finestres al darrere de la pissarra.
Estan contents, cap suma és d’emportar.
Procureu que els resultats no portin massa sal.
A veure si, plorant, em fan cas.
He rebaixat els objectius a bacteris.
No m’escolten perquè saben volar.
Almenys, ens perdre’m sense motiu.
He decidit aprovar als qui respirin.
Aprendrien més, però han agafat por.
Estan estudiant, quan començaran a aprendre?
Han de tenir memòria, però no la puc trobar.