Pensaments festius (CXXXVIII)
01 Gener, 2024 17:35
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
No puc escriure més, m’agrada menjar.
Respiro, però he perdut el compte.
Estic enamorat, volo sense mesura.
Estic preparant-me per a feinejar poc.
No menteixo bé perquè erro sovint.
Per a ser savi, quantes tones de llibres m’he d’empassar?
Si respiro millor, em posaran més feina.
Haig bona memòria, però quasi no recordo res.
He canviat de feina; a l’altra, guanyava massa.
M’he llevat d’hora per a què el sol em miri.
Si em torno ric, quants amics guanyaré?
Hom vol ser bou sense arribar a ser brau.
M’agrada del festeig: els deures no s’acaben mai.
He comprat una vaixella de dotze plats, me’n sobren deu.
Respireu mentre sigui de franc.
He comprat un sol petit per a estalviar.
Visc, dessota d’un pont, per a tenir aigua corrent.
Estic aprenent a creure, no me’n surto.
Cobro cada dues hores, no sé estalviar.
Necessito núvia per a casar-me, no importa que mani.
Vull ser pobre, estic aprenent a perdre més de pressa.
Va ser: donar el sí i oblidar-me.
Avui, he fet un bon negoci, no m’he llevat.
Com la mossa és rica, esperaré deu anys per a demanar-la.
He provat de ser seriós, però em perdo.
La paciència consisteix en menjar mil vegades el mateix plat.
He agafat el son i s’han acabat els somnis.
La bogeria d’escriure ve quan surts de la ratlla.
Si em llevo d’hora, quantes estrelles he d’apagar?
Una ampolla pot ser una presó de gotes d’aigua.
La Terra és el més gran dels autobusos.
Queda prohibit viatjar a la lluna quan està plena.
La primavera serà quan ho mani el batlle.
He fet mil passes sense parlar amb les sabates.
He comprat un llum per si puc viatjar més de pressa.
Com m’agrada menjar, començo a dinar a les deu.
Tinc amics rics, però he de deixar-los diners.
Si pensar fos necessari, hi hauria manta morts.
Si m’entrebanco, ha de ser del vi o dels tacons.
Cerco núvia rica que no em faci massa cas.
El neguit comença havent sopat.
Aniré a la lluna per a què em mirin.
La festa durarà més que els diners.
Necessito un pastor, el llop m’ha vist vestit d’ovella.
Estic disposat a comprar el temps perdut.
Només puc beure un cop al dia, he comprat una gran ampolla.
M’he llevat ben d’hora per a allargar la festa.
Si em caso demà, quan puc ser vidu?
He hagut de portat el llop al psicòleg.
Era un ric innocent, el lladre li guardava els diners.
És estrany que, avui, encara no degui res.
Haig cames, només manquen ganes.
Recordo un dia que vaig fer feina.
He decidit canviar de llop.
Abandonar el pensar no deixa de ser una feinada.
Necessito un sot més gran i còmode.
Encara no sé parlar i escoltar alhora.
Quan hagi el cap ple, on el puc buidar?
Passen els dies i no aconsegueixo agafar-ne cap.