Pensaments festius (CX)

01 Agost, 2022 06:34
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Crec en l’amor, tot i havent-me tornat invisible.

L’home intel·ligent mai es lleva abans de posar-se al llit.

La casa és el cos que ens estima.

L’únic que sap on va és qui no es mou.

Suposo que la vida és un bon estat difícil de mantenir.

La mar no conta mentides, només les amaga.

Com no sóc prou espavilat, vull ocupar més lloc.

Quan la mar s’enfada és millor perdre-la de vista.

No heu de tenir por de la mar, només del seu caràcter.

Primer tocava la guitarra, ara es treu les puces.

Mireu si Déu és rodamón que ni ha llit a casa.

La nit arriba quan el sol ha perdut el crèdit.

Un cop creades les cames, Déu va posar el camí.

La veritat és com l’aire en espais oberts.

El dimoni intenta fer creure a Déu que té son.

Si deixo de ser gos, qui em guardarà les puces.

La riquesa no s’ha de compartir amb els pobres.

Tinc por d’aprendre, igual serveix per a alguna cosa.

Vivint entre gegants, és difícil créixer.

A cinc metres de la font, és difícil veure un assedegat.

No suporto les nits amb sol ni els pobres sense interès.

Vaig despullat perquè no sé anar a la moda.

Pecar és necessari, no es pot perdre l’infern de vista.

Dono els meus dies, però no els deixo.

Si sabeu on és la festa, és més senzill allunyar-se.

Em passaria els dies anant a un lloc que no arribaré mai.

Un dia volia cantar, però no tenia a qui.

És tan bonic menjar, que hauré d’evitar-ho.

Vestir-se és saber amagar la part del cos que ens avergonyeix.

Com l’home s’avorria va decidir anar a la moda.

Suporto el meu cos, és la paga de la por.

Ja quasi l’havia enganyat, va i es mor.

El temps conegut és insuportable.

Si l’home beu és perquè troba les portes tancades.

Potser un s’estima, però aconsegueix enganyar-se.

Només he trobat en l’home el poc que ha volgut ensenyar-me.

El que fa l’home petit és no saber com reproduir-se sol.

Si no teniu cap problema, comenceu a cercar-ne un de senzill.

El que més necessito a la vida, són dies ensopits.

Hi ha qui se’n va del món sense saber que no pot quedar-se.

Un home, que fa nosa, és una coma en un escrit.

Déu hagués pogut descriure el món i no n’estaria tan penedit.

Si algú creu que Déu ha mort és perquè necessita vendre moltes flors.

Podria tenir més diners, però no sabria on són.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El masculí de gata: