Pensaments festius (CXI)

15 Agost, 2022 19:24
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Us he regalat, el meu temps, en quatre ratlles.

Aprenent a perdre, he passat les millors hores.

El meu cotxe, amb els anys, ha après a fer el que vol.

Odio els lladregots perquè em recorden qui sóc.

Ser intel·ligent és saber llegir un rellotge sense mirar-lo.

No us vull conèixer, no suportaria un altre de la meva espècie.

Voldria trobar, per al meu cos, un comandament a distància.

Diuen que la intel·ligència és una drecera entre l’orella i la llengua.

Déu sol ajornar les respostes perquè no vol posar-les a la caixa del temps.

Cal arribar a la conclusió que no tenim ni espai ni temps.

L’home es mou perquè encara no sap d’on és.

Les rectes són corbes que algú ha colpejat.

Mai sabré cantar, no sé pujar escales.

No dubteu de la meva intel·ligència, no hi és.

No vull entrevistes, odio despullar-me sol.

No us dono el meu lloc, me l’ha pres el temps.

El que més em costa a la vida és saber on he de guardar el cap.

Quan parleu amb Déu, procureu no fer soroll.

La vida és una suposició mai encertada.

Cal aprendre del silenci, mai us dirà res dolent.

L’aigua s’enfada perquè ens coneix a tots.

De la mar, només em preocupa el seu sostre.

Vaig provar d’estimar la mar, però no em sortien escates.

Si us estic avorrint, és que teniu portes al cervell.

Escriure és la millor manera d’estar assegut.

No vaig al circ: el plorar dels pallassos, m’agrada massa.

Al carrer de la vanitat, totes les hores són estèrils.

Publicar només és qüestió de saber perdre diners.

Al regne dels cecs, el tort és un imbècil.

Em donen diners amb l’esperança que els sabré perdre.

Tal com es va fent el món, no em preocupa el seu futur.

Mentre seré viu us deixaré abusar de mi.

Per què cerqueu la pau si mai heu sortit al carrer?

No dubteu que la vida és una ampolla de verí.

Mai s’escriu una frase amb menys de 360º d’angle.

Perdoneu els meus pensaments, és que em feien nosa.

Tinc massa coses per a no ser pobre.

He provat de tenir un altre cos, però no me’n surto.

Aprimar-se és aprendre a compartir.

Al carrer on vull viure, fins el sol passarà a peu.

Si veniu a veure’m, no us deixeu els ulls.

Si l’estimem prou, el cos no pararà de volar.

Un somriure no deixa de ser una caixa de sorpreses.

Si el jutge em condemna a restar pres, com ho he d’interpretar.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Un colom és un ocell o un mamífer?: