Pensaments festius (CVI)
14 Juny, 2022 06:05
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Com estava empipat amb la dona, suportava millor la calor.
Estic aprenent a ser home, de moment encara no penso.
Si Déu no volia que treballés, m'hauria amagat la feina.
No sé si sóc un número, el faig o el suporto.
He estat pensant, m'hauré de confessar?
Com he de confessar-me, m'afanyaré a fer pecats.
Déu és el meu pare, potser Ell no ho sap?
Tinc una crisi de valors, no jugaré més a la borsa.
Em vaig enamorar tant, que vaig passar sense ella.
Si he d'anar a l'infern, necessitaré un pot de crema.
El mossèn predica el cel, potser haurà d'anar-hi d'hora?
El gos lladra, té por que el confongui amb algú.
La intel·ligència és massa tímida per eixir.
Si heu de pensar, feu-ho abans de morir.
L'important és el resultat de la darrera guerra.
He tingut més dies de por que de pena.
M'estimo el cos, encara que no li regali flors.
Com puc ser gandul i comentar-li al meu cor.
Els carrers són les sobres de les cases.
Almenys, poseu-me un entrepà dintre el taüt.
Em va prometre el cel i em va prendre la casa.
Sempre he estat l'ombra del meu cos.
No vull ser pobre, però m'empenyen.
El miracle més antic és la paciència de Déu.
Volia un miracle, però només la van operar.
Sé on tinc el cap, però no el que pensa.
Vaig trobar un home segur de si mateix, s'havia mort.
Si Déu creu que em salvaré és que és molt optimista.
No tinc por de morir-me, ni em fa massa goig.
Puc creure amb el demà, també ho vaig fer amb la democràcia.
No tinc opinió pròpia, almenys reconeguda.
Creu amb la bellesa interior, se li acaben els pretendents.
És un ric penedit, també és poc espavilat.
Per què anem al cel si tenim dos peus?
Ella volia una casa, li he comprat una clau.
És molt estúpid, no hi ha manera d'ensarronar-lo.
Em van regalar un ruc, ara ja no raono sol.
És un bon home, continua sent més pobre que jo.
No us puc deixar els diners, m'enyorarien massa.
Estic aprenent a ser sord, vaig pel tercer silenci.
Ha estat un plaer veure-us, ja el puc perdre.
Tinc una vida ensopida, no desitjo deixar-la.
Un somni és un camí sense aturada.
L'esperança és la solitud d'una via sense tren.