Pensaments festius (CVII)

01 Juliol, 2022 05:38
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Viatjar és la manera més divertida de no sortir de casa.

Prego que el meu enemic visqui molts anys més que jo.

Estimo tant la llibertat que mai la compraria.

Déu em demana un assaig i jo li ofereixo una novel·la.

Com que tenia el sac buit li vaig haver d'omplir.

No suporto les idees, per això les deixo anar.

L'home parla de somnis, la dona de despertar.

És un ric fastigós, a més, és intel·ligent.

He vingut al món per aprendre, potser que me'n torni.

Tinc el cos cansat, ara, em deixarà tranquil.

Si la felicitat tingués preu, ja l'hagués venut.

Vull un mitjó negre i l'altre semblant.

El cap és gran, el cervell és una altra cosa.

He començat a aprendre: els diners fan de mal empassar.

Em passaria el dia cantant, però he de fer el paper de mut.

La vergonya entra per ulls i orelles i surt per les galtes.

No sóc pessimista, però acabaré morint-me.

He estat discutint amb el gos, ell lladra millor que jo.

Puc passar la vida dormint sense saber el preu de la son.

Ella diu que he de madurar, jo li dic: Per on?

L'home podria pensar més, però es mareja.

La dutxa és la pluja unipersonal i controlada.

Era tan jove que es pensava que la vida no s'asseu.

Tinc un dubte, però no el penso donar a ningú.

No em preocupa l'infern, el banc m'ha fet una assegurança de vida.

He pujat al cim, ara, cerco una ombra.

Vaig anar a collir pomes, però era una olivera.

És bonic ser home, però, ara, voldria ser un soc.

Puc volar, tinc el perill de caure.

El treball és pesat, les vacances el fan feixuc.

Els rics no treballen, que tristos deuen estar.

El cuiner et dóna una sardina i et vol fer creure que és un pop.

He caminat prou per saber que he de seguir.

Estic perdent la fe, és trist ser un cistell.

Era un home tan valent que es va quedar sense cap.

No suporto veure el vi, per això me'l bec.

Quan l'home va inventar els diners, l'aire ja existia.

He aconseguit fer-me vell sense el vostre ajut.

Estic buscant una botiga per comprar ganes de treballar.

He provat d'anar descalç, però em feien pena els peus.

Estic buscant un enemic per poder-me justificar.

És difícil equivocar-se, Déu posa les dianes massa grans.

Em volen portar a presó, però encara no he sortit de la meva.

Pensant amb lògica, hauria d'arribar a alguna conclusió.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La meitat de 12: