Pensaments festius (CXII)

01 Setembre, 2022 06:35
Publicat per jjroca, Pensaments festius

No envegeu ningú, ja el posaran al seu lloc .

La saviesa és comprar el necessari sense haver de vendre res.

La felicitat és perdre, temporalment, almenys quatre sentits.

És difícil estimar el que no es mou.

Un pobre pagès tenia una filla, ella ni això.

Déu creà un món, l’home el multiplicà.

L’espardenya és una sabata sense complexos.

Morir és trobar el moment de no fer res.

M’agraden els seus ulls, però no sabria on posar-los.

Ser auster és aprendre a no eructar.

El llibre sempre té l’esperança de ser estimat.

He provat de fugir del món, encara no ho he acabat de pagar.

És tan dolç penedir-se que val la pena pecar.

Sempre hi ha bones ofertes per anar a l’infern.

Aniria al cel, però no tinc prou temps.

Viatja el món entre mentides i mitges veritats.

Acumulo anys perquè encara no tinc seny.

Estic passant per la vida i oblidant perquè he vingut.

Si no pots tenir fills, aconsegueix un gos intel·ligent.

Sempre és bo tenir un amic que no es pugui desconnectar.

No necessito escoltar la ràdio per saber que no parlen de mi.

Com era intel·ligent, el ruc comprenia el seu amo.

Si necessites ajut urgent, busca un déu de pocs fidels.

Ajunteu tota la fe i tindreu un pou d’incertesa.

El fidels confonen Déu amb un president de club assedegat.

Aniria a l’església, però haurien de treure el cafè del davant.

Déu va fer els peus i el dimoni els tacs.

El més lleig d’un home són les ganes de menjar.

Tinc tanta son que en guardaré una mica.

He après a no demanar, és millor agafar-ho.

Té una vida difícil, es desperta i encara no ha esmorzat.

Un pintor és un home que vol penjar-ho tot a una paret.

A la nit, deixo el cos al llit i surto a passejar.

Escriure és posar les paraules de manera que no es moguin.

Un voldria fer poesia, però només surten versos.

Déu no va mai a l’església, allí no el necessiten.

Déu n’està tip, perquè a casa només li envien morts.

Déu em castigà, va dir que havia de seguir en aquest món.

Si algun dia moro, no cal que matin cap flor.

El pitjor de tenir cap és si se li acut pensar.

Pensar és viatjar sense bastó.

El pitjor d’escriure és si algú se n’assabenta.

No suporto els altres, jo ja ploro prou.

Mentre li demanava a Déu un altre cos, no parava de riure.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El masculí de gata: