Pensaments educatius (XXXVII)
24 Octubre, 2019 21:32
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Els alumnes no volen pensar perquè és barat.
Cal aprendre a viure en el regne dels sords.
El sol és avorrit, però il·lumina.
Sobretot cal treballar l'expressió corporal simple.
Procureu que al set no el posin a beure.
Aprendre pot arribar a perjudicar la ment.
Recordeu l'estat de les paraules quan engeguem l'electricitat.
L'aprenentatge és una lluita de somnis amb intencions.
Proveu de parlar amb idiomes semblants.
De moment, llegim i ens equivoquem.
Sempre estan disposats a saltar les barreres.
Mai els prego per a què tornin.
Els ensenyo el camí de l'alturó.
M'examinen, curosament, tots els dies.
Aplegueu d'hora i hauran de canviar de tàctica.
No conten mentides, fan aproximacions de la veritat.
La classe ha d'estar una democràcia suggerida.
Mai sé el número de pedres que em porten.
Fem escola oberta per si necessitem respirar.
Intel·lectualment són bons, però es contenen.
Escriure és llaurar en un camp ple d'herba.
No vull saber l'estona que em malparlen.
He demanat, a l'inspector, mètodes de camuflatge.
Tenen bon rendiment i algun dia faran negoci.
Quan vénen per mi, noto turbulències.
He demanat als Reis fer classes a la planta baixa.
Jesús ensenyava als apòstols i no se n'acabava de sortir.
De fet, ja no sé si sóc a la dreta o a l'esquerra.
El millor dels romans és que no solien restar.
És més senzill ser un mal alumne que un bon mestre.
Quan sigui més vell, m'agradaria ensenyar les dents.
L'escola no s'acaba mai i els deures tampoc.
Porto mesos intentant escoltar amb ordre.
Treuen punta al llapis per començar la batalla.
Erro tant que no tinc temps per apuntar-ho.
Dues mares m'han donat l'absolució.
Suposo que la saviesa té moltes capses on passar la nit.
No he trobat la distància adequada per a ensenyar.
El millor de ser mestre és si no cal demostrar-ho.
Ensenyar no és la pluja fina del desert.
He donat notes altes amb l'esperança que no hi arribin.
Quan saben que erren, heu guanyat la primera batalla.
Quan totes les classes us semblen llargues és que ja esteu madur.
Procureu que pensin sense desviar l'eix de la Terra.
No vull ni somiar quan ho sabran.
No em fan prou pena com per a beneir-los.
Quan sigui ric, vull una escola sense presses.
No m'atreveixo treure'ls del seient sense assistència.
Quan plogui més, farem força dies de festa.
Ja saben llegir sense saltar-se cinc línies.
Els he llegit un conte per a saber quants agafen son.
No vull anar a la lluna totes les setmanes.
He d'aconseguir introduir-los en el regne de la por.
Els he deixat un moment per a què em malparlin.
De vegades, fins diria que saben que hi sóc.
La lliçó és bo que arribi com si res.
El resultats són bons, cap alumne ha mal de panxa.
Caldria enviar els controls a cobrament revertit.
Mai sé quin de tots no s'avorreix.