Pensaments educatius (XXXVIII)

01 Novembre, 2019 09:18
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Porto mesos fent-los saber que no hi estic d'acord.

La darrera reforma ja duia un paquet d'eines.

El millor de ser mestre és que pots entrenar sovint.

Quan arribi a vell, seré un alumne díscol.

Haurien d'aprendre a multiplicar sense desllorigar-se.

M'agrada el concepte posar interès.

Quan siguin grans, ja l'encertaran.

Caldrà fer-los saber que ja sóc aquí.

És una sort no haver ruc d'on baixar.

M'he proposat ensenyar peti qui peti.

Quan són a classe, ja tenen un referent.

He passat full sense acomiadar-me d'ell.

Ni vull pensar tot el que podrien aprendre.

Si no escolten, proveu de somiar.

Quan sigui gran no vull ser vell.

Haig massa llops per a tan poc ramat.

Sempre he pensat que no podré volar.

O no són els meus o no els reconec.

Els he fet saber que encara no dormo.

Procuro ensenyar sense molestar massa.

Haig la setmana programada i incerta.

M'agrada comprovar sovint les sortides d'emergència.

No sé on deu restar la solució adequada.

És, pràcticament impossible, recuperar la bona singladura.

Hauré de demanar, a Júpiter, més llamps i trons.

Sempre és millor raonar que eructar.

Si aplega el vent, procureu que no l'escoltin.

No entenc perquè, quan m'encenc, deixen de riure.

Mai he entès quina part del cervell els funciona.

M'agradaria ser ruc i no acabar-me mai les garrofes.

Vaig despertar i vaig agafar el paper de mestre.

Haig força problemes sobre la intel·ligència objectiva.

Tenen dicotomia entre escriure i entendre.

El complicat és saber quan el sarró és ple.

La lliçó es repartia entre sostre i finestra.

Ells volen i nosaltres els ensenyem a aterrar.

Estic satisfet perquè no badallen gaire.

He fet un control per si n'he perdut massa.

Aprendre és una menja que mai ha d'atipar.

He conegut més alumnes que savis.

Estic a la recerca d'un superdotat, igual no el trobo.

Sembla que els guies no saben on van.

Entre dues reformes, no hi ha temps per ensenyar.

El llibre era bo, però tenia fulls.

He deixat la pressa al calaix, però se'n surt.

No cal que aprenguis cap mètode prescindible.

Ja saben que una a no és un capgròs.

Proveu de fer el sord per veure què passa.

Hem anat d'excursió i no n'he cansat suficients.

M'agrada berenar a migdia, per si de cas.

Es prenen massa interès en fer-me quedar malament.

Vaig haver de callar perquè em passaven al davant.

Porten ordinador, però no endrecen massa.

Si els faig pensar, m'ho apuntaran com a pecat?

He estat mestre amb poca premeditació.

Poseu-los feina, però oferiu-los rebaixes.

Dec somiar, he sentit que em criticaven.

No assenyalaré ningú que tingui la boca oberta.

El que m'agrada d'ells és que sempre m'odien.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos vegades 5 fan: