Amb sis ous i botifarres i set poemes més

24 Octubre, 2019 21:37
Publicat per jjroca, Poemes

Amb sis ous i botifarres


Si el sol envelleix,

que apleguin les fredorades,

les mantes les tinc emprades

i el foc el tinc encès.

En un racó del rebost,

he vist dormint la paella,

devia somiar corpresa

com ho feia el mes d’agost.

Amb sis ous i botifarres,

una llesca de bon pa,

un bon porró de vi,

calentet anar a dormir

fins que aplegui el demà

amb unes millors albades.


No esperava aquests tractes


En el carreró de dalt,

es reuneixen els fantasmes,

van pensant en fer molt mal,

volen entrar a les cases.

Però el mossèn, ben traçut,

mana tocar les campanes,

el fantasma es queda eixut,

no esperava aquests tractes.

En aplegar a les vuit,

el fantasma entra a missa

per a parlar amb el mossèn.

Amb diners ens entendrem!,

però la campana crida

i nostre fantasma fuig.


Sentinelles de l’infern


Sentinelles de l’infern

han deixat la porta oberta,

és una vaga oberta

amb el senyor del castell.

Dimonis sense destí,

aprenents de cap ofici,

els ha de moure el vici,

si no fugen lluny d’aquí.

Sentinelles de l’infern,

Satanàs no ha coratge

ni ganes de treballar.

El bon temps va passar

i ara prega fer un viatge

per trobar un nou avern.


I viatjant per viatjar


I viatjant, per viatjar,

he passat un xic despert

pel racó del desconcert

sense ganes d’aturar.

És ma vida passatgera,

anant d’aquí cap allà,

la qui em porta a la vorera

per si algú em vol trepitjar.

Amatent de mil dimonis,

he pactat amb la meitat

per a gaudir del meu lleure.

De segur que hauré de creure

el que l’amo m’ha manat

per a guarir d’un vell somni.


A la casa de l’amic


A la casa de l’amic,

és on trobo la fortuna,

com l’endrapo i em desdic,

com viatjo vers la lluna.

M’agradaria sentir

i oblidar manta problemes,

hi ha més son que no pas celles,

els monstres no han de venir.

A la casa de l’amic,

he parat: ganes i taula

per perllongar els meus dies.

Haig les penses amanides

mentre va guanyant la pausa

fins al punt d’ésser més ric.


Benvolguts i mentiders


En la pau del paradís,

és on mandrejo més hores,

m’agrada el seny dels tanoques,

el seu caire malaltís.

Oblidant per oblidar,

mai penso en haver ciència,

és la mare providència

qui em diu on he d’anar.

Els cofois i malfeiners

aniran cercant les ombres

quan s’enlaire el gran sol.

Permeteu-me el condol,

el manteniment dels nostres:

benvolguts i mentiders.


Serem nosaltres


Heu de saber,

eterna melangia,

que, en el passar del dia,

albiro el gran poder.

Serem nosaltres,

esporuguits humans,

qui cerquin, entre actes,

misteris i entrebancs.

No volem més

que pau a l’encanteri

i monstres saberuts.

Anem, esmaperduts,

entre joies i tedi

a perdre l’interès.


La més jove fada


Mireu-la si ho és,

dolça i estimada,

la més jove fada

qui somia i es perd.

Capricis sensats,

en vells alturons,

tornen els minyons

al regne oblidat.

La nostra platxèria

com perdrà l’encís

en fosques pregones.

Hi ha homes i dones

cercant paradís

dintre la misèria.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Un colom és un ocell o un mamífer?: