Amb sis ous i botifarres i set poemes més
24 Octubre, 2019 21:37
Publicat per jjroca,
Poemes
Amb sis ous i botifarres
Si el sol envelleix,
que apleguin les fredorades,
les mantes les tinc emprades
i el foc el tinc encès.
En un racó del rebost,
he vist dormint la paella,
devia somiar corpresa
com ho feia el mes d’agost.
Amb sis ous i botifarres,
una llesca de bon pa,
un bon porró de vi,
calentet anar a dormir
fins que aplegui el demà
amb unes millors albades.
No esperava aquests tractes
En el carreró de dalt,
es reuneixen els fantasmes,
van pensant en fer molt mal,
volen entrar a les cases.
Però el mossèn, ben traçut,
mana tocar les campanes,
el fantasma es queda eixut,
no esperava aquests tractes.
En aplegar a les vuit,
el fantasma entra a missa
per a parlar amb el mossèn.
Amb diners ens entendrem!,
però la campana crida
i nostre fantasma fuig.
Sentinelles de l’infern
Sentinelles de l’infern
han deixat la porta oberta,
és una vaga oberta
amb el senyor del castell.
Dimonis sense destí,
aprenents de cap ofici,
els ha de moure el vici,
si no fugen lluny d’aquí.
Sentinelles de l’infern,
Satanàs no ha coratge
ni ganes de treballar.
El bon temps va passar
i, ara, prega fer un viatge
per trobar un nou avern.
I viatjant per viatjar
I viatjant, per viatjar,
he passat un xic despert
pel racó del desconcert
sense ganes d’aturar.
És ma vida passatgera,
anant d’aquí cap allà,
la qui em porta a la vorera
per si algú em vol trepitjar.
Amatent de mil dimonis,
he pactat amb la meitat
per a gaudir del meu lleure.
De segur que hauré de creure
el que l’amo m’ha manat
per a guarir d’un vell somni.
A la casa de l’amic
A la casa de l’amic,
és on trobo la fortuna,
com l’endrapo i em desdic,
com viatjo vers la lluna.
M’agradaria sentir
i oblidar manta problemes,
hi ha més son que no pas celles,
els monstres no han de venir.
A la casa de l’amic,
he parat: ganes i taula
per perllongar els meus dies.
Haig les penses amanides
mentre va guanyant la pausa
fins al punt d’ésser més ric.
Benvolguts i mentiders
En la pau del paradís,
és on mandrejo més hores,
m’agrada el seny dels tanoques,
el seu caire malaltís.
Oblidant per oblidar,
mai penso en haver ciència,
és la mare providència
qui em diu on he d’anar.
Els cofois i malfeiners
aniran cercant les ombres
quan s’enlaire el gran sol.
Permeteu-me el condol,
el manteniment dels nostres:
benvolguts i mentiders.
Serem nosaltres
Heu de saber,
eterna melangia,
que, en el passar del dia,
albiro el gran poder.
Serem nosaltres,
esporuguits humans,
qui cerquin, entre actes,
misteris i entrebancs.
No volem més
que pau a l’encanteri
i monstres saberuts.
Anem, esmaperduts,
entre joies i tedi
a perdre l’interès.
La més jove fada
Mireu-la si ho és,
dolça i estimada,
la més jove fada
qui somia i es perd.
Capricis sensats,
en vells alturons,
tornen els minyons
al regne oblidat.
La nostra platxèria
com perdrà l’encís
en fosques pregones.
Hi ha homes i dones
cercant paradís
dintre la misèria.