Poemes curts (CXLIV)

01 Abril, 2024 06:52
Publicat per jjroca, Poemes curts

A Betlem,

els pastors

van, ensems,

somiant del tot:

regnes propers.


Com em deia

en Samuel:

Menjaria

mató i mel!,

ni s'ho creia.


A la vora

de la mar,

veig com plora,

i fa tard,

la barca nova.


Amb la força

del gegant,

una estona

es fa més gran:

un quart, una hora.


Al carrer

dels desvalguts,

el propers

semblen eixuts

per no poder.


Amb la gana

que jo tinc,

quaranta

són vint-i-cinc

o menys encara.


Una manta

per a l'hivern

ni es demana

si fa fred,

només si escampa.


Em convida

a passejar

i em priva

de jugar,

així és la vida.


Com em deia

el meu senyor,

comptaria

fins a dos,

després, vindria.


Com el savi

proclamà:

Fins el canvi,

ni caldrà

menjar a diari!


Com demana

un mal antic:

Fes menjada,

amb pa de pessic,

tota una anyada!


A la petja

de la mort

tothom cerca

un poc de sort,

després, es queixa.


Com havia

de ser ric,

prescindia

de l'amic,

de la follia.


Na Maria

em demanà

l'alegria

de badar

almenys un dia.


En la lluita

dels porucs

cada dia

hi ha més rucs

sense alegria.


No haig hores

per donar,

les vull totes

per demà,

sense penyores.


I un cop

enamorat,

menjant dolç

sembla salat,

deu ser del cor.


A la casa

d'en Vicent,

com s'aclama

el nou vent,

ni sé si passa.


Com havia

de ser ric

trobaria

un enemic

tres cops al dia.


Com el llop

m'ha demanat:

haver de tot,

ha fet salat,

però de poc.


Al carrer

dels desmenjats,

els primers

ni volen carn,

només bon peix.


Els fantasmes

de la por

van per places

i carrerons

per si demanen.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Un colom és un ocell o un mamífer?: