Em sento gessamí i set poemes més

01 Abril, 2024 06:47
Publicat per jjroca, Poemes

Em sento gessamí


Amics meus i lladregots;

si el treball dignifica,

feu-me creure en l’enganyifa

per a raure on són tots.

Avui, com cada matí,

m’acosto al nostre infern;

he anat vestit de verd

perquè em sento gessamí.

La rosa, veieu, m’esvera

quan em mostra les espines

tot dient que no vol amo.

Al gessamí, li reclamo

que em porti a aquelles vides

on cap dia amarganteja.


Martell i claus


I, tot d’una, el Natzarè;

a la creu, farem pujar,

el glatir és per a anar

al país de quedar bé.

Cerquem el martell i les claus

i portem-los al Calvari,

busquem un mosso que clavi;

si pot ser, del tot babau.

Si Jesús és innocent,

ja fugirem de la la crema

pregonant nostra ignorància.

Hem d’assolir la venjança,

sigui aquesta nostra ofrena

per si hi ha penediment.


Al carrer del desesper


Al carrer del desesper,

no m’agrada parar taula;

com trafego sense gana

per a raure al desconcert.

Els amics dels meus amics

com em mostren sa fortuna,

una mostra inoportuna

quan van acostant-se la nit.

Al carrer del desesper,

viu la mossa que se’n riu

quan li demano festeig.

Diu com soc de pobre i lleig,

quasi un ocell sense niu

amb el pensament prou verd.


Lligada a port


La barca vella,

lligada a port,

diu que ja es mor

enmig la desfeta.

Els peixos se’n riuen

del seu entrebanc,

ella va volant

on les barques lliuren.

La barca vella

va veient com l’aigua,

de nou, l’acarona.

A poc a poc, s’enfonsa

sense trobar rauxa

a una vida esquerpa.


La rosella en el corriol


La rosella, en el corriol,

espera el temps de sega;

veig el blat com desespera

quan, al vespre, es pon el sol.

No ha cames ni diners

per a emprendre l’aventura,

ha estat la vella Natura

qui mostra desinterès.

La rosella, en el corriol,

li comenta a l’herba tendra

que hauria de ploure menys.

L’herba s’enfada, es queixa

per no haver més enrenou

quan avança primavera.


Bona nit i santes festes


Bona nit i santes festes

amb la gràcia de tothom,

m’he llevat amb massa son

per a glatir a les tenebres.

La joia de bon matí

quan s’alegra la campana,

tot i fent la filigrana

d’acostar-se a l’esperit.

Bona nit i santes festes

per gaudir de menja i tall

en una taula rodona.

Manta greix va a la boca

i caldrà fer un bon ball

per a eixir de males penses.


Mai era debades


Homenet amb ungles llargues,

fill heretge del diví,

hauries de dir-me si

les tardes seran més magres.

Massa feina i poca llum

per a aconseguir la fita

de comprar una camisa

i una caixa de betum.

Les sabates esberlades,

la jaqueta a mig desfer

i ben negres els mitjons.

Abans, passava en cançons

per si arribava la fe,

però mai era debades.


Es fa el distret


I la lluna, que s’afina,

com s’enfila al Montsià;

de tant en tant, deixa anar

una imatge salvatgina.

Cansada de nous miracles,

de cop, s’ha fet orgullosa;

del sol, seria l’esposa,

però hi ha massa mirades.

Un capvespre de l’hivern,

quan la vall era ben freda,

va decidir hostatjar-se.

Prou sovint, ve a queixar-se

quan l’amor ni li comenta

que el bon sol es fa el distret.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primer mes de l'any: