Em sento gessamí i set poemes més
01 Abril, 2024 06:47
Publicat per jjroca,
Poemes
Em sento gessamí
Amics meus i lladregots;
si el treball dignifica,
feu-me creure en l’enganyifa
per a raure on són tots.
Avui, com cada matí,
m’acosto al nostre infern;
he anat vestit de verd
perquè em sento gessamí.
La rosa, veieu, m’esvera
quan em mostra les espines
tot dient que no vol amo.
Al gessamí, li reclamo
que em porti a aquelles vides
on cap dia amarganteja.
Martell i claus
I, tot d’una, el Natzarè;
a la creu, farem pujar,
el glatir és per a anar
al país de quedar bé.
Cerquem el martell i les claus
i portem-los al Calvari,
busquem un mosso que clavi;
si pot ser, del tot babau.
Si Jesús és innocent,
ja fugirem de la la crema
pregonant nostra ignorància.
Hem d’assolir la venjança,
sigui aquesta nostra ofrena
per si hi ha penediment.
Al carrer del desesper
Al carrer del desesper,
no m’agrada parar taula;
com trafego sense gana
per a raure al desconcert.
Els amics dels meus amics
com em mostren sa fortuna,
una mostra inoportuna
quan van acostant-se la nit.
Al carrer del desesper,
viu la mossa que se’n riu
quan li demano festeig.
Diu com soc de pobre i lleig,
quasi un ocell sense niu
amb el pensament prou verd.
Lligada a port
La barca vella,
lligada a port,
diu que ja es mor
enmig la desfeta.
Els peixos se’n riuen
del seu entrebanc,
ella va volant
on les barques lliuren.
La barca vella
va veient com l’aigua,
de nou, l’acarona.
A poc a poc, s’enfonsa
sense trobar rauxa
a una vida esquerpa.
La rosella en el corriol
La rosella, en el corriol,
espera el temps de sega;
veig el blat com desespera
quan, al vespre, es pon el sol.
No ha cames ni diners
per a emprendre l’aventura,
ha estat la vella Natura
qui mostra desinterès.
La rosella, en el corriol,
li comenta a l’herba tendra
que hauria de ploure menys.
L’herba s’enfada, es queixa
per no haver més enrenou
quan avança primavera.
Bona nit i santes festes
Bona nit i santes festes
amb la gràcia de tothom,
m’he llevat amb massa son
per a glatir a les tenebres.
La joia de bon matí
quan s’alegra la campana,
tot i fent la filigrana
d’acostar-se a l’esperit.
Bona nit i santes festes
per gaudir de menja i tall
en una taula rodona.
Manta greix va a la boca
i caldrà fer un bon ball
per a eixir de males penses.
Mai era debades
Homenet amb ungles llargues,
fill heretge del diví,
hauries de dir-me si
les tardes seran més magres.
Massa feina i poca llum
per a aconseguir la fita
de comprar una camisa
i una caixa de betum.
Les sabates esberlades,
la jaqueta a mig desfer
i ben negres els mitjons.
Abans, passava en cançons
per si arribava la fe,
però mai era debades.
Es fa el distret
I la lluna, que s’afina,
com s’enfila al Montsià;
de tant en tant, deixa anar
una imatge salvatgina.
Cansada de nous miracles,
de cop, s’ha fet orgullosa;
del sol, seria l’esposa,
però hi ha massa mirades.
Un capvespre de l’hivern,
quan la vall era ben freda,
va decidir hostatjar-se.
Prou sovint, ve a queixar-se
quan l’amor ni li comenta
que el bon sol es fa el distret.