Pensaments educatius (LXXXIII)

26 Març, 2024 11:39
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Ha estat un plaer no conèixer a la meitat.

Podeu recollir i emportar-vos els dubtes.

Abans de respondre el control, estudieu les ofertes.

Serà bon metge, sovint està malalt.

Estic perdut, he deixat els problemes a casa.

No els desperteu per si ja saben prou.

Consoleu-vos en perdre poc.

Estic content, tardo cinc minuts més en enfadar-me.

Entre esbarjos, aprenen poc.

Estic obligat a dir que va bé.

Llegeixen bé, però entenen menys.

Cada dia tardo més en retallar ales.

Els ensenyaria a dividir, però s’enfaden.

Avui, no es queixen; deuen somiar.

Els pregunto, però no es fan de mal voler.

Ensenyar és un problema de cinètica.

Dos aprenen, els altres no presenten contagi.

Tinc divuit ovelles i dos llops.

Tenen el dit gastat de tant llegir.

No sé on van, però no els puc seguir.

Posaré bones notes per si hi ha regals.

Ja saben que una no és una u.

De fet, no soc el més llest de la classe.

Tot i cridant, no aprenen a parlar fluixet.

Estic esbrinant on puc endollar els alumnes dolents.

Saben tant que aprenen sense mesura.

Intentaré no conèixer-los massa de pressa.

Procureu acabar la classe sense massa guanys.

A cada classe, m’encomanen els dubtes.

He d’augmentar el nivell, no es poden quedar sense oli.

Ho sento; els he dit que, si aprenen més, trobaran feina.

L’inspector diu que eviti les comes, no vol entrebancs.

Quasi aprenen de forma desconsiderada.

Que hagi mestre és un mal necessari.

Em nego a ensenyar-los a desobeir.

Gairebé tots, viuen sense dubtes.

Haig vint aprenents de malfeiners i un de manifasser.

He oblidat anotar que hem de treballar la memòria.

Avui, m’he amagat tres vegades.

Des que treballem en base dos, em costa posar notes.

Si trossejo la pregunta, és un examen parcial?

M’han tocat vint-i-cinc alumnes i un polític.

Prefereixo el paper, es poden fer embolcalls.

Els resultats de l’examen han estat bons, podré eixir del perill.

He baixat tant el nivell que ja sóc al mar Mort.

Estic fent un estudi de les excuses dels alumnes.

Si els amago els mòbils, podran caminar?

L’inspector vol resultats, a saber on s’amaguen?

Han superat el nivell; ara, l’aigua els arriba al nas.

Només tinc un problema i no el penso vendre.

Matemàticament parlant: un dos no és un tres.

Després de cada resposta encertada, crideu: Al·leluia!

Si voleu que un d’ells calli, demaneu-li comptes.

Posaré els excel·lents a la revenda.

Gaudiu les pauses abans de la tempesta.

Si l’aprovo, podrem sobreviure.

Tres no ho entenen, els altres tampoc.

La classe va ser divertida quan vaig caure.

En arribar al tercer nivell de concreció, no quedava ningú.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primer mes de l'any: