Vaig per la drecera i set poemes més
25 Març, 2024 05:22
Publicat per jjroca,
Poemes
Vaig per la drecera
Si bereno pa i mel,
és una menja ben dolça,
he de dir: Soc a la vora
d’on comença el meu cel!
No cal dubtes ni temences
per posar el cos satisfet;
la poca lletra m’ha fet:
escaldat de les promeses.
Com la mossa no m’estima
ni penso en el casament
ni en trobar una llar sencera.
Avui, vaig per la drecera
i m’ofego en aiguardent
abans de fer la dormida.
Duen quatre flors
A prop del cementiri,
he vist tot un seguici
de vídues trafegant.
Com duen quatre flors
per a retre els honors
a homes que han finat.
La corrua és solemne,
avança fins a rebre
nova imatge del clos.
Allí, hi ha el talòs
qui va fer figa un dia
per deixar de ser espòs.
Quan la feina s’acaba,
cadascuna a sa casa.
Comenta la rosella
Comenta la rosella
que, fins a nova sega,
guardarà el ramat.
Sabeu, és verd el blat
i, amb la brisa, gronxa;
però està ben lligat.
Comenta la rosella
que, quan s’acabi l’escola,
vindrà temps de segar.
La vida deixa anar
i la fulla penetra
en un regne ignorat.
Primavera s’allunya
i la flor es despulla.
Pensar esquifit
Na Mariona del meu cor
diu que estima, però poc.
Li he regalat les albades,
els capvespres, dolces nits;
però rebo les fiblades
d’aquest pensar esquifit.
A la fira de les flors,
manta roses he comprat
per si em vol acceptar.
Algun dia, he de guanyar,
però haig engany emprat
qui em porta als dolors.
Na Mariona no m’ho ha dit,
però cerca un home ric.
Cansat d’anar per terra
Un savi saberut,
cansat d’anar per terra,
em diu que farà la guerra
per a fer parlar un mut.
I lluiten, a tot temps,
amb la capa i l’espasa;
la victòria com li agrada,
i, el guanyar, el corprèn.
Un savi saberut
vol fer volar els coloms
cap a tots els indrets.
Com em mostro prou despert,
em crida si hi ha ocasions
per posar-me en un ensurt.
El Creador se’n va anar
Un bon dia, el Creador
va lliurar, a les flors,
els colors que tenia.
Va ser com l’avarícia
va arribar a les pors
per a caure en la cobdícia.
Massa flors rialleres
van emprendre el camí
que els portà a la mar.
Allí, el vent les marcí
i, sovint, les maltractà.
El Creador se’n va anar,
el desig va restar
per a enfilar-se a la nit.
El pagès ha nou mal
Altre cop, de per vida,
quan la pluja s’afina
i aplega el vent de dalt.
El pagès ha nou mal:
una collita minsa
i ben curt el cabdal.
El núvol ve i passa,
el cel enceta el carbassa;
com els sento, els renecs.
Després, venen els precs
a aquell sant mala traça
qui, en treballar, es perd.
I de sobte, hi ha un tro
qui ens porta a la por.
A la font del corriol
A la font del corriol,
una papallona deia
que ha de morir de poncella
quan s’acosti el noble sol.
Mancances de la tardor
qui es mostra fredorosa,
no vol planys i reposa
en cambra gran de colors.
A la font del corriol,
un ocellet abeurava
tremolós, estret de cara,
esperant el vell mussol.
I res més hauré de dir
fins que no vinguin per mi.