Dos poemes amb sol i deu pensaments educatius

24 Juliol, 2011 06:10
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Sol aguerrit


I crema el camí,

la sínia singlota,

com vaig al dessota

d'un sol aguerrit.

Guerrer de cent guerres,

lluites sense fi,

és nat per morir

enmig les tenebres.

Però encara és jove,

ferotge, impacient,

fugint de la gent,

vestit de manobre.

Heroi d'una història,

escrita per nans,

on rauen gegants

mancats de memòria?

Al redós de l'om,

vora de l'ermita,

la calor m'irrita,

només cerco son.


Se'n va


Estiu que tot ho pregona

amb un caire malaltís,

on has deixat els meus nins?,

on restarà la marona?

En un carrer sense sol,

un venturer de mil somnis,

guarnit de feixucs dimonis,

passejant sense consol.

A prop, a dos tirs de pedra,

trobaràs arbres i encís,

és estiu i el paradís

veig com rau envoltat d'herba.

Estimats els nous jardins,

fruit de la dolça campanya,

és un batlle de l'Espanya

qui els ha portat fins aquí.

El sol com riu, mentider,

parlant de cent meravelles,

de fet, són noves estrelles

les qui dormen al carrer.

Nostre heroi, cofoi, tan fer

només descansa a la plaça,

el batlle li ha fet, per casa,

un rellotge sense dents.

Al carreró hi ha seguici

de mosquits i d'enrenou,

les orenetes, amb dol,

porten menja i sacrifici.

El sol se'n va a poc a poc,

el capvespre s'allargassa,

els benestants tenen massa,

per a la resta, hi ha poc.

 

Pensaments educatius

 

Té un fill tan intel·ligent que mai el puc trobar.

Tinc les idees clares, però no les reconec.

Estan asseguts i callats, m’he tornat a dormir.

He fet un cercle i m’he amagat dintre.

Mai arriben tard, és el rellotge qui ve d’hora.

Els resultats no són bons, compraré més sucre.

Els nens aprenen déu-n’hi–do, sobretot do.

Estaven fent un examen i m’han descobert.

Estan prou contents de la poca salut que tinc.

Els posaré feina, però no els ho diré.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: