Dos poemes de gavina i deu pensaments divins
05 Juliol, 2011 08:55
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Gavines som
Cansada de veure mar,
amb més gana que menjar,
avanço, em deixo anar,
aplego on tot és camp.
Amb un neguit controlat,
m'ajunto amb quatre amigues,
passem penes i fatigues,
passem els dies volant.
Hem de seguir el bon home,
canviem barca per tractor,
la sardina pel cucot,
estarem prou lluny de l'aigua.
També vigilem despulles,
muntanyes d'escombraries,
tenim menges amanides,
seran les nostres pastures.
Gavines som i la mar
ens allunya de la casa,
anem a passar pel camp,
anem farcides de gana.
S'esguerra
Avui, em caldrà parlar
de la bonança del port,
del desig del pescador,
de la barca sense mar.
Massa hores sense brega
massa aigua sense dot,
el vell oncle i el nebot
tot i cercant la taverna.
Amb la barca despullada,
els mil somnis per omplir,
avui, em toca fugir,
demà, trobaré més terra.
Voldria tenir a l'abast,
aquell gras peix de bullir,
massa espines per a mi,
però aquell era el meu plat.
Em toca sentir la llei
més amarga del mercat:
Poc el peix i està barat,
gran país, ple d'innocents.
Estenem les blanques ales,
volem alt enmig xisclets,
anem a cercar el pagès,
ha d'estar collint patates.
Truquem sardina per cuc,
blava mar per groga terra,
una gavina s'esguerra,
diu que tot està perdut.
Pensaments divins
Es va condemnar per no saber contar mentides.
Tres dimonis apleguen sempre tard: Són daltonians!
Aquest dimoni és beneit, no sap renegar.
Satanàs demana Déu que salvi tots els vegetarians.
Sant Pere ha confós una banya de dimoni per una de brau.
La Verge pren banys solars, vol anar a Catalunya.
Jesús ha demanat un sofròleg, per si ha de tornar.
Satanàs no vol més rics, es queixen del menjar.
La faldilla de les pecadores s’allargarà els dies de vent.
Satanàs vol menjar ecològic, reduirà el bull dels condemnats.