Dos poemes de monstres i deu epitafis

29 Juny, 2011 06:09
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Espera


Hi havia una vegada,

en el país del mai més,

un monstre sortit d'un peix,

com de sardina salada.

Tenia les galtes roges,

els ulls de color de mar,

les orelles de les grans,

els nas gros i sense celles.

Quatre potes ben unglades,

la cua de mal portar,

mil escates per tapar,

una panxa de les grasses.

Era fort com un castell,

un treballador de mena,

menjava sense atuell,

mai anava de cacera.

El bon monstre es va morir

un dilluns cap al migdia,

va acabar sense patir,

oblidat de la família.

L'enterraren sota el pont,

a la porta d'una cova,

encara sento els seus roncs,

espera una vida nova.


Una porta


Mireu, el monstre m'ha dit,

avui, que estava content:

quant de gran és l'esperit

si tragina un xic de fe.

Passa hores, prenent ombra

al dessota del gran pi,

amb el costum de patir,

ara, seu tota l'estona.

Els pagesos el comprenen,

neguitegen els soldats,

sempre hi ha un bocabadat

que s'amaga, però el veuen.

Nostre monstre ni suporta

les ambicions i el neguits,

hauria estat molt més ric

si guanyés el que pertoca.

Ell estima viure així,

navegarà per mil mons,

només busca, entre records,

una porta per eixir.

 

Epitafis

 

Demà, em recolliré d’hora.

He vist que veniu prompte.

Sempre esteu plorant.

Acabo de tenir una idea.

Necessito un advocat.

Tinc prou temps per sortir-me’n.

Estic en el meu pes ideal.

Encara menjo sense sal.

Heu vist el carter?

Sóc un home acomodat.

1 Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Soc el millor
i tambe un cagon
i simio
ni t'en parlo
a s'em olbidaba
tambe soc un gandul
incompetent.

Publicat per Gerard 21 Feb 2013, 21:52

Afegeix un comentari
















Animal amb trompa: