Dos poemes de nins i deu epitafis
25 Setembre, 2011 10:34
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Les beceroles
Mare, les beceroles,
si ho proves,
són difícils de fer anar,
massa lletres s'esvaloten
i exploten
quan les vols domesticar.
És després quan ve l'encant
tot trescant
pels camins de l'oblidar,
en el creure que les tens,
mai comprens
el moment quan t'han deixat.
Mare, les beceroles,
a soles,
són un plat de bon menjar,
he de tenir més estona
i l'escola
és feixuga en el viatjar.
El setembre
Ara, en venir setembre,
aprendre
és un temps de poc encant,
prefereixo els carrers,
sencers,
farcidets de benestants.
I trobar el gran xivarri,
pel barri,
passar els dies tot jugant.
L'escola és massa lluny
i gruny
quan aplego al seu voltant,
té pissarres, bancs, papers
i, a més,
un mestre molt enfadat.
Fins el sol empetiteix
i creix
mon desig de viatjant,
hauré de passar el temps
entre nens
que només saber plorar.
El setembre és rierol,
ningú el vol,
tornem a ser ciutadans,
darrere quedem els nans
i els gegants
demanen el fer bondat.
Epitafis
Vaig veure com venia la dalla.
Darrerament, ho veig amb altres ulls.
Encara no havia comprat el bitllet.
Dubto que vulguis venir.
Us escriuré una postal quan arribi.
El viatge va bé, sense presses.
Faré un parell de pecats més per si de cas.
Podeu venir quan us plagui.
Ho sento: No me n’he pogut sortir.
Tenia massa números.