Dos poemes de nins i deu epitafis

25 Setembre, 2011 10:34
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Les beceroles


Mare, les beceroles,

si ho proves,

són difícils de fer anar,

massa lletres s'esvaloten

i exploten

quan les vols domesticar.

És després quan ve l'encant

tot trescant

pels camins de l'oblidar,

en el creure que les tens,

mai comprens

el moment quan t'han deixat.

Mare, les beceroles,

a soles,

són un plat de bon menjar,

he de tenir més estona

i l'escola

és feixuga en el viatjar.


El setembre


Ara, en venir setembre,

aprendre

és un temps de poc encant,

prefereixo els carrers,

sencers,

farcidets de benestants.

I trobar el gran xivarri,

pel barri,

passar els dies tot jugant.

L'escola és massa lluny

i gruny

quan aplego al seu voltant,

té pissarres, bancs, papers

i, a més,

un mestre molt enfadat.

Fins el sol empetiteix

i creix

mon desig de viatjant,

hauré de passar el temps

entre nens

que només saber plorar.

El setembre és rierol,

ningú el vol,

tornem a ser ciutadans,

darrere quedem els nans

i els gegants

demanen el fer bondat.

 

Epitafis

 

Vaig veure com venia la dalla.

Darrerament, ho veig amb altres ulls.

Encara no havia comprat el bitllet.

Dubto que vulguis venir.

Us escriuré una postal quan arribi.

El viatge va bé, sense presses.

Faré un parell de pecats més per si de cas.

Podeu venir quan us plagui.

Ho sento: No me n’he pogut sortir.

Tenia massa números.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Capital de Tarragona Província: