Dos poemes d'amics i deu epitafis
07 Octubre, 2011 05:34
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El bon amic
Ni pregunta ni demana
ni esbatana
les portes del meu infern,
és dolç minyó per la festa,
em segresta
quan ho esbrina massa verd.
Quan el vi em puja al cap
i es fa grat
esdevenir mig pollastre,
ell recorda com em dic,
bon amic,
mai em deixa en aquest tracte.
Si la mossa m'amoïna
i m'obliga
a donar comptes al cel,
és quan l'amic em convida,
de per vida,
a restar sent infidel.
I quan la Parca pregona,
tan bufona,
em tingui el viatge fet,
vindrà l'amic tot volant,
esperant,
que se'l pugui endur a ell.
Mig amic
De vegades, es fa noble,
prou mediocre,
aquest vell i mig amic,
m'ofereix les seves hores,
sempre toves,
a un preu que no he de dir.
Em regala, amb la fortuna,
mitja lluna,
un cove de somiadors,
com li compro, amb cent monedes,
les maneres
de gaudir un món o dos.
Però ai, si li demano
o proclamo
aquells nobles sentiments,
el veig córrer a tota pressa,
sense queixa,
tot fugint com ho fa el vent.
Mig amic de hores toves,
enmig bromes,
tot singlotant per la mar,
deixa'm veure on amagues
i on guardes
el tresor que et vaig deixar.
Epitafis
M’han dit que véns demà.
Ara, ja sóc dintre.
El metge tenia poca fe.
Encara tinc una mica de por.
Pensava que seria pitjor.
Porto dies sense badallar.
M’estic fent a la idea.
Li vaig dir: Frena!
Ara, us ho contaré...
Estic aprenent a parlar pels colzes.