Dos poemes de deures i deu pensaments educatius
08 Octubre, 2012 06:15
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Sóc tan tafaner
Vora de la mar,
dessota dels pins,
els remors són suaus,
el riure escaient,
sóc pobre innocent
farcit de temences
de llargues promeses
que el vent s'endugué.
No vull més palaus
ni em plau dolça lluna
ni menjar una pruna
el mes de gener.
Sóc tan tafaner
com un ruc mig sord,
orellut i fosc
ben voltat de verd.
Segurament, prompte,
rebré la gran dot:
un regne ple d'or,
deures per a fer.
On són els deures?
Llevar-se,
de bon matí,
agafar el seixanta-nou,
menjar poc, tenir mal sou
i plorar sis cops al mes,
caminar,
cap a la casa,
sense ganes d'arribar,
aplegar per demanar
una sopa amb pa ressec.
I dormir,
sense consol,
tot enmig de les tenebres
i pensar: són coses seves:
els dubtes i els tremolors.
I passats,
els seixanta anys,
oblidar on hi ha els deures,
aquestes, les meravelles
de la capsa de la fe.
Pensaments educatius
Entreu a classe amb ganes, de segur que us les prenen.
Els he posat feina, de segur que ni la troben.
Confesso que no he vist cap alumne dolent amb un ull bo.
L'inspector els farà una prova, deu ser de resistència.
Si cobro per l'ensenyament, vendré la meitat de la roba.
Tots els diumenges, a les nou, classe de relaxació.
He pujat a la teulada per tenir una visió global.
Ha millorat els resultats acadèmics, fa un mes que no ve.
Si aprenc a caminar damunt l'aigua, em faran cap d'estudis.
Acabo el curs i recullo les meves il·lusions.
Dos poemes amb tempesta i deu epitafis
06 Octubre, 2012 06:29
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Arriba la tempesta
Com calla el vent,
arriba la tempesta,
troba la vall
a punt de fer el sopar,
el poble calla,
hi ha una mà estesa
i revifalla
la dèria del combat.
El vell Montsià,
si pogués, fugiria,
sense cap ordre,
s'endinsaria al mar,
però no pot,
un déu li prohibeix,
s'avergonyeix
i plorarà per tots.
Els vilatans
s'amaguen a la vila,
demanen vida,
són tan covards.
Cansada mar
Cansada mar,
de sobte, agombolada,
no té ni casa
ni somni on dormir,
avui, l'empeny
el vent de mitja tarda,
li creixen ones
que ni volen morir.
Com la tempesta,
pel núvol transportada,
aplega a terres
amb menys gana que fam,
el mariners
ni cercaran la barca,
són massa vells
per sortir i arribar.
La gran tempesta
aplega a cada casa,
les dones ploren,
saben qui vol guanyar.
Epitafis
Han pagat dues misses, però voldria canviar el vi.
Tanqueu bé o em moriré de fred.
Aparteu-vos que perdo el tren.
Es prega abreujar els comentaris.
De segur que no et vols quedar?
Si has d'estar una estona, et trauré una cadira!
Ho sé que no et trobes massa bé!
Si teniu dubtes, entreu tot seguit!
Suposo que saps qui hi ha dintre.
Mamà, tinc por!
La núvia
30 Setembre, 2012 06:25
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La núvia:
1) És qui remou la futura família.
2) Ha de superar un examen consirós.
3) Juga entre l'acceptació i el rebuig.
4) Reconeix el veritable significat de sogra.
5) Es prepara per a qualsevol de les sorpreses.
6) Ha de mostrar unes dents petites i ben formades.
7) Comença a aprendre totes les mesures del nuvi.
8) Necessita guanyar la major part de les batalles.
9) S'ha de manifestar discreta, educada i intel·ligent.
10) Acabarà preguntant-se el per què de tanta feina.
Dos poemes per a un comiat i deu pensaments divins
28 Setembre, 2012 09:56
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
N'anirem sis
Suposo que ho sabeu:
La vida es fa lleugera
després de fer, ben seva,
l'angoixa de la creu!
El fet de demanar
no priva sacrifici,
el seure és tot un vici
quan m'acosta el demà.
Cansat d'anar perdent,
no veig altre alturó,
aplega el segador,
demana per la gent.
Enceta el llistat,
nomina el meu nom,
em llevo d'aquest sot
on m'havien posat.
I pujo cel enllà
cercant mon paradís,
avui, n'anirem sis,
els altres no vindran.
Me'n vaig
Vull deixar aquest cos
dessota d'un pi,
si ve el patir
digueu que no hi sóc.
Una llarga vida
lluny de la ciutat,
avui, vol marxar
sense cap mentida.
He guanyat el pa,
el vi i les postres,
he tornat tanoques
els savis d'abans.
No tindré res més:
un tros de glatir,
un desfet coixí,
un futur incert.
De sobte, me'n vaig
camí de la lluna,
em queda una engruna:
el dret de callar.
Pensaments divins
Els deu manaments obrirà la temporada de cine del cel.
Dubto que Jesús agafés un tros de creu com a record.
Jesús treballava amb classes reduïdes, només dotze alumnes.
El mètode de Jesús era complicat, amb tres anys no sé si van aprendre gaire.
Es prega als salvadors que ho comuniquin al cel per carta certificada.
He demanat a Déu un peus com els de Jesús per passar el riu.
No he curat cap cec, però els he millorat l'oïda.
Diuen que Jesús va morir perquè no cobrava els sermons.
Jesús sopava amb els rics perquè entenia de cuina.
De fet, portar un poble a l'infern no és cap tragèdia.
Dos poemes secs i deu pensaments educatius
26 Setembre, 2012 05:46
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Encara esmuny
Encara esmuny,
la pluja demanada,
el pagès crida
enmig de la dissort,
és la sequera
qui omple tota casa,
buida les golfes,
resseca els horts.
I plora el mul
eixa aspror de terra
i va la rella
enmig ensurts,
no hi ha res més:
aquell vell sol qui crema,
massa desfeta
per a tan poca sort.
Ara, el veig,
un núvol el corona,
sento el Montsià
com va somicant: Plou!
La vila engalanada
A tota pressa,
la baixen de l'ermita,
pendent avall
dessota del gran sol,
el capellà,
enmig de la trobada,
va relligant
els precs per a tothom.
Un xic més lluny,
la vila engalanada
espera rebre
la Verge de Pietat,
el seu Fill mort,
la figura trencada,
cara esblaimada,
fugit el dolç amor.
Enmig boniors,
la pluja els acompanya,
la pluja fina,
la pluja demanada.
Pensaments educatius
Ara, m'enganyaré i tornaré a la classe.
Un mestre ric gairebé és un profeta.
Demaneu-los un favor i us deixaran descansar una estona.
Els nois m'estimen, ho noto en la forma del seu riure.
Deixeu el calaix més gran per posar els dubtes.
Acabo de donar les notes i ja m'han oblidat.
Observeu que un llibre també té tres dimensions.
A pagès o a dibuixant: ort-o-grafia.
Tenen tants estudis que dubto en facin servir cap.
L'únic bo dels dictadors és que no et deixen pensar.
Dos poemes amb por i deu epitafis
24 Setembre, 2012 07:09
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ai, pare
Ai, pare,
algú m'ha dit
que no cremen les estrelles,
el sol no fa meravelles
i s'allita per la nit!
Ai, pare,
sento el plorar
de les pobres mainaderes,
dels senyors i de profetes
quan pregonen el demà!
Ai, pare,
me'n vull anar
a dormir en altre llit,
el que tinc com s'ha encongit
i no em deixa ni el somiar!
Ai, pare,
demana pa
que el dejuni m'alliçona,
em vol deixar sense estona
de jugar a fer-me gran!
Aplegarà
Els prohoms i manadors,
ben farcits de veritat,
conviden a la ciutat
profetes vinguts del tros.
Per demanar la clemència,
he posat ben ple el sarró,
porto joia, porto fressa
i monedes de llautó.
Arriba la providència
vestida com una fada
amb mocador i sabata,
amb carona d'innocència.
Aturant, a tots, demana:
Coneixement, gran saviesa,
oblidar qui es plany i queixa,
menjar poc i tenir gana!
El bon cel aplegarà,
portarà la glòria plena,
els qui pequen a plorar
i posar-se a la caldera.
Epitafis
És mentida que el cotxe frenava.
El metge diu que he de guanyar pes.
No vinguis si no et demanen.
Acceptaria feines que podés fer des de casa.
El matí ha estat prou avorrit.
Precs no, gràcies!
Venc llençol de fantasma en bon estat.
Posa't en el meu lloc, per favor!
He patit que ni t'ho conto!
Entreu i pregunteu per mi.
El vi
22 Setembre, 2012 05:42
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El vi:
1) Quasi aconsegueix matar el seu pare: el sucre.
2) Entra a l'ampolla per a dormir una bona estona.
3) Sol llevar-se alegre o amb mal de cap.
4) És un dels éssers més catòlics que conec.
5) Separa el món en blanc, negre o indefinit.
6) De vegades, es fa presumit i s'omple de bombolles.
7) Intenta pujar al cap o arrodonir els peus.
8) No li ha perdonat a Jesús l'omissió del gran procés.
9) Vol oblidar el dolor que li produeix l'aire.
10) Somia en ser l'heroi del segon diluvi.
Dos poemes prou visuals i deu pensaments divins
20 Setembre, 2012 08:07
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Surt la lluna
Entre el cel
i un pam de terra,
una guitarra s'esguerra
en el fons d'un cafè fosc,
el cafeter fa sa guerra,
la senyora ni l'escolta,
els mariners tots són bons.
Aplegat un nou setembre
sota un sol vestit amb pebre,
van brollant noves cançons.
Com sorgeixen minsos núvols
d'una terra assedegada
sense riures de minyons.
El cafeter tanca fira
ni la dona me l'obliga
ni l'empeny plata ni or.
Tardes llargues sense enveja,
surt la lluna, cantusseja
i se'n va cansat el sol.
Una vila estesa
El renegar del pagès
dessota de la tempesta,
aigua bruta, minsa pedra,
amb ganes de córrer més.
I el camí, abans tan ample,
va perdent: quità i marge,
va aplegant, es va fonent.
La campana, poca-solta,
avui plora, avui toca
tot cridant un nou infern.
El batlle atabalat,
l'agutzil enmig combat,
per guarir aquesta gent.
El més jove en fa seixanta,
té massa fred i una manta
cansada d'aturar el vent.
I dessota, la tempesta,
he vist una vila estesa
que demana: Tot o res!
Pensaments divins
En entrar al cel, heu de deixar dents i banyes a consergeria.
Jesús diu que esperarà l'hivern per tornar al desert.
La Verge ha posat a Jesús una altra manta al sarró.
Jesús feia de mestre, però els patis eren molt llargs.
Judes va trair Jesús, però sense males intencions.
Que David arribés a rei, ho van agrair les ovelles.
Déu creà l'univers, però no té cura del seu manteniment.
Satanàs està que talla claus, ha visitat l'odontòleg.
Satanàs perdonarà els pecats als més grans de seixanta anys.
Queden prohibits els jocs d'atzar en tot el recinte celestial.
Dos poemes de tornar i deu pensaments educatius
18 Setembre, 2012 08:05
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Empenyen la porta
I l'escola rau:
afable, callada,
esperant minyons
carregats de son,
amb els llibres nous,
la cara colrada
d'un passat estiu
que, feixuc, s'adorm.
Com el mestre vell,
amb les lletanies,
i el mestre nou
ben farcit d'encís,
empenyen la porta,
la porta dels dies
i deixen, alhora,
pausa i somrís,
enceten llistat
i van els alumnes,
un darrere l'altre,
passadís avant,
la classe s'emplena,
s'obre la finestra
i el darrer silenci
cau al daltabaix.
Comença l'escola
L'avi li ha comprat:
llapis de colors,
la llibreta nova,
les gomes, l'estoig.
L'àvia li ha donat:
fulls i beceroles,
després li ha manat:
Ni xiscles ni plores!
Com l'escola obre
les portes d'aprendre,
de jugar, d'entendre,
de saber, si ho proves.
La mare la deixa,
ben sola, al portal,
amb nins qui la miren,
amics i rivals.
Comença l'escola
de suor i treball,
de classes eternes,
de patis daurats.
Pensaments educatius
Volia ser metge, però tenia pena dels malalts.
Assegut dessota d'una taula, començo a definir-me.
No tinc alumnes dolents, tardo poc en anar al metge.
Les respostes de l'examen corresponen amb la travessa del diumenge passat.
Endevino l'economia per la resta dels entrepans.
La mare ve cada mitja hora a provar-li la febre.
És un nen constant, segueix respirant com sempre.
Tres mesos després, ha descobrir que el llibre es podia obrir.
Procureu respondre després de llegir la pregunta.
De les deu preguntes de l'examen, set les podeu canviar.
Dos poemes nus i deu epitafis
16 Setembre, 2012 07:23
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
He de tenir
Avui, empleno el mirall
del regne de la pobresa,
us deixo la ment estesa,
no féssiu cas si se'n va.
He de tenir, per gaudir,
la solitud d'una estança,
el desig i la recança
banyada amb son de nit.
Garlaire, ni mentider
en el batec de les hores,
he deixat quatre penyores,
les quatre per quedar bé.
Innocent, galifardeu,
esporuguit per la pressa,
obro, de nou, la finestra
per saber on és el cel.
I no demano miratge,
demanar-lo no convé,
tinc a punt mon equipatge:
Cerco la llum i no ve!
El voldria
Quatre paraules deixades
tot al damunt del paper,
estic aprenent, ho sé,
ho noto a les vostres cares.
Escriure una poesia
és prendre un tros de cel,
repartir-lo amb dolça mel
i cercar la companyia.
Quatre paraules diran:
on em despullo la ment?,
on rauré passat un temps?,
qui el camí trepitjarà?
No necessito cadira
per a fer aquest camí,
necessito el glatir,
el trascolar sense crida.
He deixat, vora el coixí,
aquell somni esmicolat,
digueu-me si l'han trobat,
el voldria per a mi.
Epitafis
Ni sé quan tornaré.
Escriu-me a aquesta adreça.
He demanar acampar sota el xiprer.
Estic a la tercera fase de restauració.
Si em portes un ull, me'n vaig.
Sortiria si em traguessin el crucifix de sobre.
Vull donar part d'una incidència.
Àvia, ara sí que estalvio!
Us dono paraula que no parlaré.
Mort a l'atur, demana feina fixa.