Dos poemes d'amigues i deu pensaments divins
04 Setembre, 2012 05:12
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Sona la campana
Nou en punt,
sona la campana,
la mestra s'afanya,
vol files de muts.
Àvies han deixat
a les tendres nétes,
totes satisfetes,
han fet els cinc anys.
Com saben lligar:
llaços, espardenyes,
com saben corprendre,
com miren i van.
Tindran de nou:
finestra i pissarra,
la bata rentada,
llapis de colors.
Les velles amigues
de fa un parell d'anys,
les noves fatigues
i un curs massa llarg.
La Marta
Mare,
vull: una trena,
el vestit blau,
l'ampolla plena
i l'esmorzar.
Avui, l'escola
obre el seu món,
les tres amigues,
segur que hi són.
Estreno llibres,
l'ordinador
i un mestre jove
qui mana molt.
Les matemàtiques
són el meu os,
massa problemes,
poques cançons.
Poc que m'agraden,
però la Marta
somriu, em tapa,
és el meu sol.
Pensaments divins
Satanàs és un expert en brous de carn.
Déu vol un Judici Final per via satèl·lit.
Déu vigilarà, amb cura, els sermons celestials.
La Verge ha demanat a Jesús que arribi d'hora per sopar.
Jesús es queixa dels dimonis: No saben trepitjar el raïm!
Satanàs fa misses negres, és tan pessimista.
Tot i sent Fill de Déu, no es deixa veure.
Potser em salvaré, però no sé nadar en aquest món.
Estic estudiant per a sant, total, són set mil crèdits.
Per salvar-me només necessito 666 padrins.
Dos poemes entre beceroles i deu pensaments educatius
02 Setembre, 2012 07:54
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
He d'anar a l'escola
Mare, demà,
he d'anar a l'escola,
posa'm dintre la bossa:
tisores per retallar,
el llapis blau i la goma,
aquest llibre que has comprat.
Només he vist els dibuixos,
unes lletres massa grans,
hauré d'aprendre una estona
i jugar, jugar i jugar.
Mare, demà,
portaré bata i ampolla,
amb galetes i entrepà,
m'han dit que la senyoreta
porta ulleres i un llaç.
Mare, demà,
hauré de llevar-me d'hora,
sembla ser que anar a l'escola
és senzill, com treballar.
Lletres
Amb un llapis,
una goma
i un paper ratllat,
lletres he sembrat,
quan les colliré?
N'hi ha de petitones,
ni saben anar,
altres me les porten,
on les deixaran?
Lletres dibuixades
amb tots els colors,
volen caminar,
ni saben per on.
I la bona mestra
els ha posat nom
i les vol lligar,
van en processó.
Lletres cridaneres
o mudes del tot,
el llapis les posa,
la goma fa por.
Pensaments educatius
Tenen un rei a la panxa i un pidolaire al cap.
Aplego d'hora a classe, desitjant que em facin riure.
Em fan tantes preguntes que dormo com un sant.
Fa mesos que cobro pel rendiment i em moro de gana.
Quan ja coneixien el tres, arriba el sistema binari.
Li donaré un excel·lent perquè em fa nosa.
Necessito molta llum, estan tots per aprendre.
Arribarà un moment en què no em decebran.
Porto sis cursos endrapant la reforma.
Jesús va anar a l'escola dels miracles.
Dos poemes sense ofici i deu epitafis
31 Agost, 2012 09:46
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Escriptor a les hores baixes
Aprenent de no parlar,
escriptor a les hores baixes,
les paraules de rebaixes,
els diners ni tenen banc.
Començar un altre vers,
avançar a mitja estrofa,
per deixar, enmig la golfa,
un llapis cansat i vell.
Per suar amb bones mans,
desgrano una poesia,
és el desig qui s'enfila,
qui em porta on li plau.
Aprenent de déu petit,
he de guarnir mon calvari,
he d'escriure a diari,
de tant en tant, fer l'oblit.
Esperonar el pensament
amb idees passatgeres,
el trair les cent promeses,
formo part d'aquesta gent.
Manadors
Per enllestir el pensament,
he posat fil a l'agulla,
he començat la despulla
per parlar amb qui no em sent.
Petita munió de lletres
per una estranya raó,
han de trobar l'ocasió
de posar-se ben esteses.
Problemes d'enteniment,
acosten les hores baixes,
els poemes volen caixes
on guarir i dormir bé.
Sense ofici on treballar,
els conceptes s'esbatanen,
ploren, xisclen i demanen:
On heu deixat el pensar?
Manadors, sense fronteres,
carregats de mil diners,
estan trobant la manera:
Que no rumien, ens va bé!
Epitafis
Canvio anell d'or per matalàs de llana.
Oficialment, torno a ser fadrí.
Acabo de pagar l'últim termini del nínxol.
Per una economia sostenible, porteu-vos el taüt.
He mort pel cogombre, em va caure el camió a sobre.
Fa mesos que espero una oferta.
Què vol dir...? Estar tip!
Segurament, ens tornarem a veure.
Si aplegues d'hora, truca
Ja falta menys!
L'economia
29 Agost, 2012 07:13
Publicat per jjroca,
Aproximacions
L'economia:
1) És la primera lliçó que aprenen els virus.
2) És cosina germana del "dolce far niente".
3) Creu que els homes són, fàcilment, alterables.
4) Somia amb palaus, però dorm en cabanes.
5) Estima les unitats acompanyades de zeros.
6) Fa massa càlculs per arribar enlloc.
7) Pensa que la riquesa ha de ser inabastable.
8) Confia amb els homes pobres i amb els pobres homes.
9) Només descansa en paradisos fiscals.
10) Morirà quan tots siguin déus.
Dos poemes de llops i deu pensaments divins
27 Agost, 2012 07:14
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Llop perdut
Quan cau la nit
i porta melangies
amb l'esperit
innoblement humà,
deixa-m'ho dir:
Enceta el tarannà,
el llop perdut,
un llop perdonavides.
No puc saber
on rau el meu silenci,
el sentiment
de creure i avançar,
el meu desig
ni empra simpaties,
les apaties,
les deixo per demà.
He sentit veus
d'aquells nobles fantasmes,
d'aquelles cabres
que són muntanya enllà.
És un llop
Riu amunt, sense llagut,
amb la camisa ratllada,
una gorra esbiaixada,
possiblement, prou begut,
hi ha restes d'aquell vell,
mariner sense recança
qui viatja a l'enyorança
massa tardes de l'hivern.
És un llop massa eixerit
per anar a quatre grapes,
ben vestit, sense sabates,
amb memòria sense embuts.
És un llop vingut a menys:
canta, balla, mira i beu.
Pensaments divins
Judes El va trair, El volia posar a punt.
Déu està preocupat, massa homes savis es van tornant cecs.
Déu ha manat comprar accions de Fenosa.
Satanàs no vol pecadors sense pedigrí.
Déu ha decidit reduir els sacs de les bones intencions.
Satanàs vol posar més dracs a les calderes.
Sant Pere no vol serveis de porta els dilluns pel matí.
Satanàs està fent un curset de mala imatge.
Satanàs jugarà al golf si li posen pilotes negres.
En anys d'epidèmia, Satanàs posarà més olles a pressió.
Dos poemes amb foc i deu pensaments educatius
25 Agost, 2012 09:05
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El foc
I puja el foc,
bastint de mans ferotges,
cap a les serres,
dessota del vell cel
i troba infern
sense color de mel
i sent, llunyans,
el plorar dels mediocres.
No puc sentir
el regne de les feres,
les llargues tardes,
volgudes, sota els pins,
només el clam
de pobles i veïns
m'han de portar
al regne d'altres monstres,
no puc glatir,
només em resten ombres.
El vent
Sabeu, el vent
és, de vegades, noble
i porta, alhora,
la força dels amics,
però, avui,
com l'han vestit de fera
i s'enduu el foc
tot envoltat de nit.
Qui sap quan vol
recloure's en paratges
i, a poc a poc,
gronxar branques i naus?,
el vent no ho sap,
es mou com un gegant
i porta, ensems,
les pors enmig les flames,
no li feu cas,
deixeu que parli i calli.
Pensaments educatius
Tenen tres oportunitats per triar les qualificacions.
Els veig educats, em malparlen d'un en un.
La raó està a vint per un.
Aviso el cent dotze i reparteixo les notes.
El darrer que recordo era la cara de la mare.
Els horaris seran flexibles, tots de plàstic.
Vaig dir: Poseu-vos en el meu lloc!, i m'abraonaren.
Estic convençut que aprenen amb pas segur i pausat.
La lliçó era ocasional, la vaig vendre a baix preu.
Tinc un deute amb els alumnes però no els penso pagar.
Dos poemes per a perdre i deu epitafis
23 Agost, 2012 00:31
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
A la vora del camí
A la vora del camí,
no hi ha roselles
ni estrelles
a la voreta del llit.
He passat els darrers anys
de la infantesa,
m'haurà deixat la promesa
perquè diu que no he lluitat.
A la vora del camí,
ni hi ha pagesos,
els he trobat prou estesos
a plaça, fins a la nit.
He perdut, ni sé per on,
els riures i massa joies,
m'han trobat, totes les noies,
massa tou i ben plantat.
Si he de perdre
Si he de sortir,
espereu-me
a la vora de la font,
allí on els nens són bons
i les àvies fan galants.
Si he perdre,
porteu-me
a la clariana del bosc,
és hivern i cerca el sol
un bon lloc on reposar.
Si he de venir,
deixeu-me
prendre aire sense fre,
de tant en tant, ho faré,
emprendré el meu callar.
I, si la lluita s'acaba,
endreceu llança i escut,
asseguro que he perdut,
prou cansat, torno a la casa.
Epitafis
Estava fent memòria i m'he perdut.
Si ve amb la creu, deu ser Jesús.
És millor que li contis a la veïna.
Si és que no t'escolto!
Necessito un martell per recuperar l'orella.
Un dia d'aquests, m'escaparé.
Necessito mossegar un gos.
Estic tip d'anar amb corbata.
Enyoro molt: suar i beure cervesa.
Ho sento, he d'anar a jaure.
El nuvi
21 Agost, 2012 08:53
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El nuvi:
1) És un aprenent d'home.
2) Ha de conquerir tota la família.
3) Té problemes en l'expressió oral.
4) Necessita un pla d'aproximació al castell.
5) Ha d'oferir més del que vol demanar.
6) Ha d'aprendre a recordar una sèrie de dates.
7) Ha de comprar amb gust i enteniment.
8) Mai ha de perdre el sentit d'orientació.
9) Ha d'oferir detalls de poca-vergonya.
10) Ha de seure a taula quan li toca.
Dos poemes de prec i deu pensaments divins
19 Agost, 2012 06:34
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
On ha quedat la festa?
On han fugit els déus:
esquerps i miserables,
deixant aquests diables,
fent gran el vell infern?
On criden tots els llamps
que porten la tempesta?
On ha quedat la festa
quan omple els carrers?
I l'aigua, on es troba?,
qui plora per somiar?,
Sant Pere oblida ja
el traginar dels núvols.
Com pleguen tots els arbres,
els braços eixerits?
Es planyen pel glatir
i cerquen els culpables.
Com llenço aquest full?
Com trobo desventura?
La batalla és perduda,
ha guanyat el desert.
Pluja demanada
Seguiré
cercant un núvol:
innocent, avergonyit,
el caminar
porta pressa,
porta guerra
l'esperit.
Massa terra
assedegada
vol església
per pregar,
amonesta
el capellà,
diu que guanya
el de la banya.
I la pluja,
demanada,
ni vol córrer
ni arribar,
el gran arbre
mor amb pena
es corseca,
tant li fa.
Pensaments divins
Li he demanat a Judes que doni suport al meu amic.
La Verge li ha demanat a Jesús: Tornar uns dies a Natzaret.
Satanàs està pendent dels comptes de resultats.
Tres sants han demanat a Déu una capelleta per als dies de pluja.
Maria de Magdala muntarà un dispensari d'olis.
David li ha dit a Goliat que té una fona nova.
Isaac prefereix pujar a la muntanya d'incògnit.
Judit diu: Fa anys que no tallo caps!
La darrera butlla es podrà pagar amb targeta.
Jesús vol tornar a Jerusalem: en dissabte i cap al tard.
Dos poemes de barret i deu pensaments educatius
17 Agost, 2012 05:50
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Sota el barret
Qui l'ha posat
en el mercat?
Un déu daurat
amb interès.
On la gallina
deixa els seus ous
i porta, els sous,
amunt i avall?
Qui em donarà:
grassa alegria,
dolça desídia
per a menjar?
On trobaré,
enmig la nit,
pobre esperit
per a lluitar?
Segurament,
l'estreta ment,
sota el barret,
ho deixarà.
Prou mudat
M'ha vestit,
venint de França,
aquella moda
que ve d'abans,
amb barret,
una corbata
i una sabata
amb tons daurats.
Ha estat
nova fortuna
qui reclama
i m'ha mudat,
vaig de festa
i filigrana,
dalt d'un cotxe
amb sis cavalls.
No cal dir
com viatjo,
cerco núvia
a la ciutat.
Pensaments educatius
No entenen com poden haver dos números primers.
He fet un examen d'ecologia, han deixat el full en blanc.
És un alumne intel·ligent, posa l'aigua en una cistella.
Doneu-los fulls de paper i munteu una torre de control.
He donat dues hores per fer l'examen, la meitat ja dormen.
La classe era civilitzada, les pilotes que tiraven eren de paper reciclat.
Havien de fer lectura, però els llibres tremolaven de por.
Un verb transitiu no és necessari que vagi per l'autopista.
Fem horari intensiu: hores de deu minuts.
Feu entrar primer el qui porta els caramels.