Dos poemes tranquils i deu pensaments divins
07 Abril, 2012 05:13
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Albiro el cel
Em plau la pausa
feixuga de la tarda,
havent dinat:
la pasta o el llegum,
havent perdut:
la fúria i la batalla
per tornar a ésser
un tafaner prou mut.
Albiro el cel,
dessota la figuera,
sento el venir
de tous pessics de pau,
no en parlem:
de fulles ni de figues
puix m'ennobleix
tot el saber esperar.
Només sóc home:
tranquil, sense encanteri,
mai podré ser
el millor dels hereus,
em plau tenir,
els braços estirar,
sento el venir,
aplega en Morfeu.
Vull estar a soles
Si he de venir,
perquè l'estiu convida,
i conquerir
aquest desfet castell,
no m'enganyeu,
només tinc una vida,
prou afeblida
per reunir gran fe.
Deixeu-me allí:
on reposen les ombres,
vull estar a soles
amb tebi pensament,
per manament,
he de trobar oprobis,
no els vull comprar,
no ho vull fer.
Només pendent:
de la flaire estesa,
de joves roses
nascudes al jardí,
vull el dormir
amb una manta estesa,
un coixí d'herba,
dessota del gran pi.
Pensaments divins
Jesús caminava, pel damunt de les aigües, com el president d'AGBAR.
Si voleu anar al cel, procureu sortir d'hora.
Déu va escriure deu manaments i va crear la lògica.
He venut un tros d'ànima a Déu, no cal dir que no he cobrat.
He enganyat a Satanàs, ha estat un miracle.
Sant Pere també portarà: aigua amb gas.
La Verge li ha dit a Jesús: Si tornes a Jerusalem porta, almenys, sis dones deixebles!
No és just, a Jesús només el van temptar tres vegades.
Amb deu euros, us poden passar de cec a borni.
Satanàs té virtuts, però les amaga.
Dos poemes de Rei i deu pensaments educatius
04 Abril, 2012 05:59
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Terres de Natzaret
Per terres de Natzaret,
sota el fred,
un missatge s'encomana,
diuen que:
ha mort un Rei
sense lluita ni batalla,
el seu reialme és llunyà
amb servents que tenen ales,
però no l'han defensat,
ha perdut totes les bases.
La partida ha conclòs
en la gran Jerusalem,
els deixebles l'han deixat
tot pujat en una creu.
Per terres de Natzaret,
sota el fred,
una Mare xiscla i plora,
ha perdut el Minyonet,
tan dolcet,
i la terra es queixa tota.
És necessari
Era Jesús el gran Rei,
amb exèrcit celestial,
i va triar morir mal
a resultes d'una llei.
Quin pobre pot declarar?:
Sóc el ric de la contrada,
penso, sé, faig bona cara
i, si convé, dormo al ras!
Com, de Betlem, pot sortir
un que diu: Sóc Fill de Déu!,
ni tan sols és fariseu,
ni sap escriure en llatí.
Amb aquesta irreverència,
sense ganes d'obeir,
tot el regne fa glatir,
ha de pagar eixa ofensa.
Aprofitant les tenebres,
va a l'hort ple d'oliveres,
com l'agafen i el prenen,
com el jutgen i el condemnen.
Seran els nobles romans,
qui el portaran al Calvari,
qui diran: És necessari,
clavar-lo de peus i mans!
Pensaments educatius
Consideraré falta d'assistència: amagar la farmaciola.
Mai sé si trenta alumnes són massa o es compten al pes.
Els alumnes no poden callar, els trepitjarien.
Els alumnes tenen dèria per les aigües tancades.
Els poso feina per entretenir la família.
Els homes primitius ja tenien jocs d'atzar.
El nen necessita millorar, escriu mestre amb be baixa.
Hem fet tres minuts de silenci, tres alumnes necessiten respiració assistida.
Amb la palla de l'examen, menjarien deu rucs.
La classe romania en silenci, feien submarinisme.
Dos poemes de creu i deu epitafis
01 Abril, 2012 06:24
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Hores fosques
Arriben
les hores fosques
a l'hort
de les oliveres.
Nostre Heroi
es troba a soles
envoltat
per les tenebres.
Ni en Pere
ni en Joan
li procuren companyia,
fa poc temps,
en el sopar,
li oferien mitja vida.
Pregonem-ho
així de clar:
Cap home
s'ho mereixia!,
però Déu,
ha fet la part,
Nostre Heroi,
llarga agonia.
Al Calvari
Ho teníem
ben present,
el pujàvem
al Calvari,
quatre homes,
gent del barri,
el condemnat
amb sa creu.
Entre empentes
i rialles,
Nostre Heroi
està perdut,
com el portem
a Jesús,
tot patint,
tot ple d'escarni
i nosaltres,
els covards,
darrere la creu de fusta,
en Gestas
com exabrupta,
nosaltres
farem la part.
Epitafis
Mai endevino quin serà el proper.
El veí del costat tenia una salut de ferro.
Si us plau, els precs per escrit.
Si us plau, no més acudits de morts.
Sense barret, no penso sortir.
Gairebé ni ens barallem.
No vingueu en vint-i-cinc, surto a cobrar.
No crec que demà hagi de ressuscitar.
Estic cercant la sala del Judici Final.
Hauré d'anar a l'infern, tinc un advocat d'esquerres.
El soterrador
30 Març, 2012 05:57
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El soterrador:
1) Fa poca amistat amb els clients.
2) Es manifesta correcte, però distant.
3) Procura no treballar amb excés.
4) No accepta que el silenci sigui saludable.
5) És un principiant de miner.
6) És el darrer actor de l'enterrament.
7) No desitja que l'altre faci la seva feina.
8) No té problemes d'empatia.
9) Aprecia poder eixir del cementiri.
10) No sol portar feina a casa.
Dos poemes solars i deu pensaments divins
26 Març, 2012 06:30
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Sol enamorat
He matat l'hivern
amb un sol: ferotge,
innoble,
roent, matiner.
Primer, ni escoltava,
s'anava perdent,
era com l'argent:
ben freda la cara.
Es llevava tard
ni pujava al cim,
feia el dia gris
i la nit molt llarga.
Però encuriosit,
per la nova moda,
es lleva més d'hora,
més tard va a dormir.
Un sol eixerit,
al matí, es desvetlla,
cerca a la poncella,
com la fa glatir.
Sol enamorat
de la lluna vella,
vesteix-te d'estrella,
vés a festejar.
Com un cresol
Arriba l'hora i s'espera
que treballi un poquet més,
és un sol sense interès
que s'allunya de la terra.
I, allunyant-se, con s'encén,
com crema més cada dia,
com s'aixeca, com ens crida,
com demana que el mirem.
Farcit d'empreses feixugues
cada dia es lleva d'hora
per a mirar si ens troba
ben carregats de pressures.
I s'encén com un cresol
sense oli i sense metxa,
voldria trobar l'escletxa
per fugir d'aquest entorn.
Però, el Gran Déu l'amonesta,
li conta els ets i els uts,
ell es lleva amb els vençuts,
els qui no tindran cap festa.
I camí de l'infinit,
va pregonant sa fortuna,
avui, li plora a la lluna,
ella escolta el seu patir.
Pensaments divins
Mentre parlava amb Jesús, anava posant vernís a la creu.
Pecaria més, però no gaudiria tant.
Satanàs vol veure'm a l'infern, no se'n refia.
Judes està convençut: la propera vegada ho farà millor.
Jesús no sabia que: entrar, a ciutat, damunt d'un pollí, no tindria futur.
Benvolgut Satanàs: Demà, seré bon minyó!
Déu juga, com ningú, al tres en ratlla.
Reconec que: el meu preu no arriba a quatre monedes.
Si veniu amb Déu, seran onze euros.
Sant Pere farà un curset de natació, per si de cas.
Dos poemes d'engany i deu pensaments educatius
23 Març, 2012 05:39
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Mentides afalagadores
De moment,
li trauré
les ganes
d'anar a l'escola
i, si ho prova,
parlaré
d'un somni
de migdiada.
Si s'escau,
li contaré
mentides afalagadores,
és així com li prendré
els gojos, les alegries,
per deixar-lo ben estès,
perdut i bocabadat,
ben a punt per a no fer.
No cal més,
l'infern com se l'ha guanyat,
l'ànima l'he posada al sac,
em pagarà Llucifer?
Orelles regalades
Com em poso
a festejar,
necessito
mil promeses,
camí ample,
cent estrelles
per a poder-les regalar.
Mentider,
el gran amor,
en el passar
de les hores,
troba les noies
més toves,
més galant
el nou senyor.
Amb orelles
regalades,
cinc pomets
de roses roges,
elles riuen,
elles ploren,
la resta
són meravelles.
Pensaments educatius
Què deu fer un ratolí al costat d'un ordinador?
Estic assolint conceptes, necessito més ciment.
He confós un test d'intel·ligència amb un de clavells.
Cada dos dies els passo l'antivirus abans de sortir de la classe.
L'examen era una mica complicat, s'havia de contestar.
Un alumne no se'n burla de mi, parlaré amb el psico-pedagog.
Avui, les classes haurien de començar.
Jesús era bon mestre perquè podia fer miracles.
Tinc sort que una part dels alumnes no se'n surten.
Com puc suspendre un trenta per cent si només en tinc vint-i-sis?
Dos poemes complicats i deu epitafis
20 Març, 2012 07:45
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Estic marejat
No requereix saber,
el fet d'aprendre,
només,
lligar els termes
si s'esdevé
i anar posant paranys
i guanys
per assolir saviesa,
pactar, amb capsigranys
i estranys,
el deure de la promesa.
Ben fet tot l'embolic
i eixits
de les coves pregones,
mirar-se el melic
i, així,
trobar obres més bones.
Com ja estic marejat
i vaig
camí d'enteniment,
recolliré els diners
per fer
negocis d'interès.
Just ahir
La veié un matí,
d'hivern,
amb sabates i vestit
de color verd.
Era rossa amb un to
entremaliat
amb celles tocant a fosc
i un nas respectuós,
va anar mal l'operació,
un pecat.
La deixaren a mig pes
o un poc més,
li posaren vermelló
a la galta,
a la resta, no féu falta,
pel demés,
la deixaren prou passable,
adorable,
amb la veu d'un rossinyol.
Ara, la criden per Vera,
l'infermera,
just ahir, era Ramon,
tot un nom.
Epitafis
Si no pots venir, escriu-me.
Ara, em costa fins el braille.
Dubto que t'ho pugui pagar.
En sis mesos, ja hauré mort.
Ara mateix, no sé el meu aniversari.
Em sap greu no veure't més.
Quant deu valer, avui, un enterrament?
No sé ben bé perquè he mort.
Acabo de saber que ens veurem aviat.
He demanat als Reis una perruca nova.
La natura
18 Març, 2012 07:49
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La natura:
1) És la mare esquerpa que ens acull a tots.
2) Té cura en marcar les hores d'anar a dormir.
3) Procura mantenir l'equilibri i la saviesa.
4) Sap quina mena de fills li ha tocat criar.
5) Es manifesta amb fortalesa i discreció.
6) Coneix bé la nostra grandària.
7) Mai aconsegueix un espai de respir.
8) Dóna suficient per no ser maltractada.
9) Està saturada de fills díscols.
10) Demana, al bon Déu, unes merescudes vacances.
Dos poemes de nit i deu pensaments divins
15 Març, 2012 04:58
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Quan ve la nit
Quan ve la nit
i l'esperit
tot ho lamenta,
és quan mareja
el saber estar,
el saber anar
a cercar d'esma.
Quan ve la nit
i fuig el sol;
pel rierol,
s'escampa festa:
dues granotes,
del tot raucant,
van festejant
sense finestra.
Quan ve la nit,
i fuig tothom
d'aquells carrers
tan enfeinats,
és quan se sent:
el riure clar,
el miol del gat
i el crit matern
d'anar a sopar.
Carreró
Carreró, sense miols,
amb tres bombetes,
estem a meitat juliol,
sense tempestes.
Les fadrines endevinen
els fadrinots al cafè
i passen i els conviden
i no tenen res a fer.
Carreró envoltat d'ombres,
de pensaments matussers,
dintre les cases, delers,
massa fosca a les finestres.
La mare empenyent l'olla,
l'olla que li vol fugir,
el gas no crida, esvalota
quatre fesols plens de nit.
Carreró, dessota lluna,
que s'atura en el bosc,
va buscant, sense fortuna,
el palau on dorm el sol.
Com les estrelles esclaten
i llencen la minsa llum,
a les cases, tots es maten,
es maten sense difunts.
Pensaments divins
He estat pregant a Déu, suposo que sap qui sóc.
Jesús està tip d'anar vestit de corder o ser dalt de la creu.
Maria de Magdala estimava Jesús, li regalava, fins i tot, els olis.
Jesús va treballar als serveis socials tres anys.
Jesús va preferir arreglar el món i no taules i cadires.
Satanàs posarà peatge a tots els ponts del diable.
Déu ha vingut a veure'm, feia cara d'enfadat.
Amb dos cursets de vuitanta hores, pots començar a fer miracles.
Jesús procura no passar la nit en cap finca d'oliveres.
Dos sants més i encetaran una altra sala.
Dos poemes d'espera i deu pensaments educatius
12 Març, 2012 05:49
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
L'home no és a casa
A la casa vella
ni dorm el pagès
ni es perd el fred
ni l'ovella bela,
en els finestrals
ni guaita l'abella
ni crida poncella:
Tot ho vull somiar!
El rellotge ha mort,
no tindrà ni missa
ni nova enganyifa
portarà un tresor.
La vella s'asseu,
de sobte, berena:
una magdalena
amb mig glop de llet.
I la tarda passa,
sense entrebancar,
l'home no és a casa,
deu ser a plantar.
I la nit arriba
amb un curt sopar,
un plat d'amanida
i un formatge blanc.
La jove passa
És quan, llavors,
calor penetra
per tots racons
i va la jove
a cercar aigua
a la vella font
i, pobrissons,
els ocells miren.
És quan, llavors,
la porta s'obre
fent mil sorolls,
la fusta és plena
de nius de corcs,
la jove surt
i, al carreró,
trobarà el noi
mig trasbalsat,
l'enamorat,
amb una rosa,
demana esposa
abans d'anar
a la ciutat,
és allí on riuen.
És quan, llavors,
la jove passa,
deu ser cansada,
fa mala cara
ni l'ha mirat,
ha fet salat,
clou i se'n va,
torna a ser lliure.
Pensaments educatius
Aquest curs podreu aprendre a terminis.
Aprenen a compartir: un excel·lent per a cada sis alumnes.
He demanat als Reis: una classe sense enrenou.
Tinc dos alumnes que pensen, connectaré l'alarma.
No tinc sort, només he perdut dues dents.
El metge no em donà la baixa, el seu fill és alumne.
Tinc tres alumnes superdotats, no acostumen a venir.
Estan treballant, no els desperteu.
Li he dit a la pissarra que es vagi a dutxar.
Quan va arribar l'ordinador, els arbres van riure un dia.