Dos poemes de falles i deu epitafis
09 Març, 2012 10:25
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La falla
Decebut, esprimatxat,
un dia empeny un dia,
Sant Josep ja té Família,
ni vol saber com ha estat.
Ell s'estima Na Maria
però és deute massa car,
tenir un Fill és complicat.
més complicada és la vida.
Entre fustes i encenalls,
ha de fer la gran proclama:
Aixecaré una falla
per cremar tots els pecats!
Aquest motiu oblidat,
arriba, un dia, a València
i fa tenir, la consciència,
lectura de l'expressat.
Així, any rere any,
quan és a punt primavera,
ens aplega aquesta crema
que venia del passat.
I li oferim, al foc,
nostres fetes mal pensades,
amb ninots que seran brases,
amb missatges per a tots.
Aquest ninot
Mare, aquest ninot
té la cara de l'alcalde,
el cos d'un drac salvatge,
cua llarga i llença foc.
I aquests, que l'acompanyen,
deuen ser els regidors,
panxa ampla, el cul gros,
empassant-se vins i pastes.
I aquest cartonet que diu:
Amb aquests grans manadors,
no necessitem res més:
El poble que tingui son,
nosaltres anirem fent!
Mare, aquest ninot
es mereix ser indultat,
ben present i recordat,
lliurem-lo, ho faré jo.
El posaré a les golfes,
l'ensenyaré als amics,
li donaré mil pessics
per veure si fa ganyotes.
Epitafis
A la tarda, paro per meditar.
El dia de difunts farem ball.
Em pregunto: Per què he mort?
He rebut la visita de tres mosques.
Al nínxol de sota, sempre és primavera.
Vaig al logopeda, però no me'n surto.
Els dissabtes estic neguitós.
Algú sap si tornaré?
No patiu, em trobo millor.
Si teniu salut, no la veneu.
El constipat
07 Març, 2012 06:03
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El constipat:
1) És un desgavell de temperatures.
2) No suporta animals de sang calenta.
3) Té accions en fàbriques de mocadors de paper.
4) Arriba enmig d'un desequilibri general.
5) Ens recorda la tirania dels miralls.
6) Serveix per a fer un assoliment de la nostra condició humana.
7) Distancia les relacions més properes.
8) Pregona el llit com a primera residència.
9) Em troba poc disposat a complaure'l.
10) Sol avergonyir a les medecines miraculoses.
Dos poemes infernals i deu pensaments divins
04 Març, 2012 06:51
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El dimoni demana
Com la vida m'abandona
i la mort em ve a buscar,
em preparo per anar
a trobar cova pregona.
Amb un vestit molt seriós,
ben posat i dur d'orella,
tinc tancada la parpella,
vaig farcit de poca sort.
No tinc gana ni m'obliga
el deure de treballar,
el camí el faré demà,
avui, tinc massa fatiga.
He d'emplenar el paper
amb un centenar de dades,
posar-me les arracades,
aprendre a quedar bé.
Escoltar el gran judici,
assimilar-ho amb paciència,
entendre que la sentència
serà resultat del vici,
i si el dimoni demana,
prendre farcell i camisa,
acceptar aquesta enganyifa
i lligar-me la sabata.
A l'infern
A l'infern,
tot és desert,
no els queden
ni dimonis,
han vingut
els testimonis,
diu que vénen
a buscar.
Les calderes
són a punt
i el foc
està encès,
quan bullin
uns minuts més,
posaran
els nouvinguts.
A l'infern,
tot és caliu,
com riuen
els condemnats
ni tenen temps
per jugar,
és millor
seure i callar
i demanar
quedar bé.
A l'infern,
tot és silenci,
no cal deure
ni lluitar
ni cal portar
cap cilici,
només cal
entrar i callar.
Pensaments divins
El cel romandrà tancat a l'hora del rosari.
Tres àngels discuteixen amb la Verge l'horari infantil.
Déu està trist, només té mil milions de seguidors.
Sant Pere vol navegar per internet amb la seva barca.
Déu vol reduir personal, només posarà àngels a deu galàxies.
Satanàs espera propostes de pecats de disseny.
Déu ha decidit reduir el pes de la creu als casats de més de cinquanta anys.
Jesús em va redimir d'un pecat sabent que l'havia de fer.
Si heu d'anar a l'infern, aprofiteu la temporada baixa.
Déu sempre arriba fora de temps.
Dos poemes darrers i deu pensaments educatius
01 Març, 2012 06:16
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ho tinc tot fet
He de marxar,
el cos, el tinc cansat,
he treballat
les hores i els dies,
el pensament
primer s'ha esgarriat,
després com m'ha deixat,
fugint, sense alegries.
He de marxar
el metge ho ha dit,
ha estat el cos,
qui necessita esbarjo,
estic confós,
he de passar el mal trago,
he de patir
la manca de la set.
Un sentiment
de pau i de penúria,
acaba el mes,
s'apropa aquell mal dia,
quan he de dir;
poruc, ple d'afonia:
Deixeu-me anar,
aquí, ho tinc tot fet!
Estic a punt
Estic a punt,
tinc la maleta feta,
serà el disgust
qui fa veu estrafeta,
però la Parca
que, ahir, semblava estranya,
avui, escriu,
llegeix i m'ho demana:
No facis tard,
prepara el farcell,
per a un viatge,
prou curt, camí del cel!,
no he de dir
si aplegaré a la glòria,
no puc saber
la fi d'aquesta història.
Estic refet,
preparo la jornada,
serà una lluita
perduda, sense fe,
la bona Parca
dirà el que convé,
però sabrà
com he perdut la gana.
Al paradís,
no queda ni fortuna
ni trobaré la lluna
ni por ni daltabaix,
cremeu el cos,
poseu-lo dins de l'urna
i, si no ho feu,
encabiu-me en un sac.
Pensaments educatius
He anat a la farmàcia a comprar paciència.
El departament vol bons resultats, els aconsello canviar la pastanaga.
No sé si Colom va arribar a Amèrica, però arribà al supermercat.
Els mestres estan ben preparats, fan cent metres en quinze segons.
He començat la lliçó, vaig per la ella.
Si heu de multiplicar, feu servir pans o peixos.
Ensenyo trigonometria: Blat sense mesura!
El diumenge no hi ha escola, desapareix.
El mestre plorava, cercava el mar de la saviesa.
El mestre no té raó, li falta una magnitud.
Dos poemes crus i deu epitafis
27 Febrer, 2012 10:10
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Acaba l'estrofa
Agafat el llapis,
posat en el full,
espera la pensa
un treball feixuc.
Gruixudes paraules
com van fent camí,
voldrien festí,
seran gates maules.
Un futur incert,
un poema curt,
cercant aixopluc,
s'enlairen al cel.
I sent, Sant Miquel,
les frases primeres,
van cercant la mel
de les primaveres.
Però les abelles
no estan per la feina,
ha manat la reina:
Mai deixeu les presses!
Acaba l'estrofa
amb color prou verd,
aquest darrer vers
ni aplega a la boca.
Mor un poema
On han quedat
els bons rapsodes?,
dorades boques
del recitar,
hauran pujat
a la muntanya,
el cel ni escanya
no té maldat.
Qui ha perdut
el to pausat?,
aquell combat
prou decebut,
aquella rima
tova, distant,
trobant la mida,
anar endavant.
Aquell missatge
tan concordant,
l'anar somiant
amb el mestratge.
Mor un poema
ple de fredor,
cerca el senyor,
parla i quequeja.
Epitafis
No vull ni pensar com me'n sortiré.
Si has de venir, espavila!
Cinc minuts més i me'n vaig.
No confieu amb els salvadors.
És qüestió de prendre paciència.
Necessito un soci emprenedor.
No insistiu, avui no surto.
Heu de saber que els veïns també han mort.
Espero un cop de sort.
Necessito servent discret.
El carreró
25 Febrer, 2012 08:13
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El carreró:
1) És on viuen els foragitats del temps.
2) Ens fa adonar de les nostres minses dimensions.
3) És la pàtria dels qui no saben volar.
4) Em porta les noves de tard a tard.
5) Vol esbrinar on para cadascun dels veïns.
6) Cerca, a les golfes, la palla que no ha arribat.
7) Es trastoca quan vol passar qualsevol vehicle.
8) Viu amb l'esperança d'arribar a cementiri.
9) Deixa anar els joves i les presses.
10) Només parla de records imprecisos.
Dos poemes amb morts i deu pensaments divins
22 Febrer, 2012 11:22
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ponent enllà
Ponent enllà,
per on declina el dia,
he de trobar:
la pau i el desencís,
estic pensant
que sobra l'homilia,
el bon sermó,
el sobri enterrament.
Ponent enllà,
esperen els fantasmes,
aquelles ànimes
que no volen marxar,
potser diran:
Com sempre, et retardes,
mai portes pressa,
estem tots esguardant!
Ponent enllà,
no queda altre negoci
que fer de soci
amb els porucs mortals,
he de deixar
aquest cos tan preat,
ho he demanat,
s'ha de quedar.
Fa el seu treball
Del nàixer al morir,
la vida estesa,
del son desperta:
joia i glatir.
Primavera anuncia:
els vius colors,
les mil labors
de cada dia.
Estiu demana:
l'ombra del pi,
seure i dormir,
somiar la tarda.
Tardor penetra
pels carrerons,
troba qui pena,
pensa i es mor.
Hivern esberla
el viu i el ric,
la nit penetra,
troba el botxí.
I un cop acaba,
tot l'entrellat,
la Parca, amb dalla,
fa el seu treball.
Pensaments divins
Déu ordenarà els seients d'acord amb la competitivitat.
Satanàs em proposa pecar a terminis.
Jesús multiplicarà pans amb permís dels flequers.
Jesús recordarà als successors que només té una túnica.
Déu proposa un sindicat vertical amb força replans per recuperar-se.
Tot i tenint moltes cases i palaus, Déu ha de dormir al ras.
Estic pendent de judici, no puc fugir del meu cos.
Porto anys al cel esperant les fonts de llet i mel.
Tenim democràcia celestial, el darrer que arriba és el batlle.
Judes proposa a Jesús un curset d'escapolida.
Dos poemes fredolics i deu pensaments educatius
19 Febrer, 2012 07:34
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Un núvol blanc
Avui, divendres,
el fred arriba,
cerca una escletxa,
voldria entrar,
darrere el cim,
el sol ni crida,
prou que li costa
pujar el Montsià.
Aquí, a la casa,
l'estufa udola,
diu que està sola
per treballar,
com li comento,
el molt que estimo,
com li desitjo
el saber estar.
I la mestressa
encén la cuina
mentre rondina
i posa al foc:
un glop de llet
per dues tasses,
sense torrades,
l'esmorzar és poc.
Feixuc hivern
vol anar a escola,
per si allí troba
dolços minyons,
seguts a taula,
la gran llibreta,
llapis i goma,
amb vuit colors.
Fan un dibuix
del cru hivern,
amb petit arbre
pelat de fred,
un núvol blanc,
una herba seca
i els ulls brandant
per la finestra.
Fa massa fred
El ruc no vol
eixir al carrer,
l'amo ni pot,
el fred l'ha pres.
La casa vella
tindrà singlot,
la llenya minsa,
és poc el foc.
Mentre grinyola
pel vent de dalt,
algú fumeja,
dintre la llar.
Quatre papers,
quatre cartrons,
el foc s'encén
sense il·lusió.
Com l'ampla cambra
s'omple de fums,
massa lluny queden
nins amb ensurts.
L'hivern com passa
pel carreró,
ampla finestra,
el dia fosc.
La vella crida,
ja no pot més:
Porta més llenya,
fa massa fred!
El vell remuga,
Déu el perdó,
la casa plora,
plora com jo.
Pensaments educatius
La classe era bona, no fugia mai.
El resultat és excel·lent, el mestre no perdrà l'ull.
L'alumne és intel·ligent, mai deixa parlar el mestre.
Són ràpids, acabo d'arribar i ja se'n riuen.
Jesús no anava a l'escola, no podia deixar soles a les ovelles.
Un dels rectangles s'anomena triangle.
Aprenen a bon ritme, prompte ja podran ballar.
Estem esperant una reforma, inspireu fort.
No poseu palla a la lliçó, no en deixaran gens.
Els homes no vénen dels simis, no tenen cap i.
Dos poemes sense diners i deu epitafis
16 Febrer, 2012 08:05
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Curt sopar
Després d'ésser rics,
de tenir fama i poder,
hem de començar un gener
sense llepar més que fils.
Poderosos aprenents
de negoci i de fortuna,
hem de comptar, una a una,
les olives que ens mengem.
On han quedat les grandeses,
aquell posat imponent?
No tenim, per viure bé,
més que el sol de tots els dies.
A la bossa, més que buida,
porto minsos centimets,
menjar carn no em senta bé,
en tinc prou amb una truita.
Després vindrà el gran viatge
al damunt de l'espardenya,
no cal dir que és gaia ciència
anar a peu sense equipatge.
I les nits de llunya plena,
després d'aquell curt sopar,
obro la porta i se'n va
aquella gola tan dolenta.
Viure bé
Aprofiteu el moment
per a beure i respirar,
altra cosa no n'hi ha
que sigui tan eficient.
Costa poc i senta bé,
aquesta delícia eterna,
no hi ha altra gran riquesa
que aprofiti aquest saber.
I si us sobra una moneda
per a poder sentir joia,
regaleu-li a la noia,
un somrís fins a l'orella.
Aprofiteu el moment
si la brisa us acarona,
empleneu el pit, la bossa
i, de tot cor, ensumeu.
Potser arribarà flaire
de llagosta o llagostí,
per pagar no heu de patir
perquè avui convida l'aire.
I sense diners, el miracle
esdevé més profitós,
celebreu, amb tot honor,
el viure bé sense nafres.
Epitafis
He rebut sis propostes per tornar.
Passo de l'estètica.
Ara, resulta que no m'estimava.
Necessito pintura d'interior.
Sóc a punt per dormir.
A la tardor, hi ha més ambient.
No ho sé, acabo d'arribar.
De moment, som més homes.
Només tinc una disfressa.
Estic aquí al dessota esperant trobar nínxol.
El cap d'any (2)
14 Febrer, 2012 09:22
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El cap d'any (2):
1) És el moment, dubtós, de tornar a començar.
2) Vol fer un rebel punt i a part.
3) És el temps clau de consultar l'oracle.
4) Inicia nova jornada a taula parada.
5) Apunta la possibilitat de final de cicle.
6) Aplega carregat de bones intencions.
7) Sap de la nostra inconstància i petitesa.
8) Ens posa nou segell en el camí de la vida.
9) Té un començament fred i distant.
10) Necessita un bon sarró amb força departaments.