Dos poemes vora la font i deu epitafis
14 Octubre, 2012 06:57
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Font plorona
A la font plorona,
ni l'aigua somriu,
és massa la seca,
és jove l'estiu.
No vol primavera
carregar amb plugims,
la vall, tota ofesa,
no té ni caliu.
A la font plorona,
no hi ha ni remor
ni parla l'ovella
del gos del pastor.
Quatre papallones
ni gosen volar,
tan minses les flors,
tan grocs tots els blats.
La vella demana
que ragi la font,
que canti la sínia,
que verdegi l'hort.
A la font plorona,
li manca el gripau,
ha cercat la pau
dintre d'una cova.
Mireu-la
Mireu-la com va,
amb el cànter nou,
camí de la font
en caure la tarda.
Quina meravella
desperta el meu cos
l'incipient amor
de la primavera.
I quin remoreig,
de la vella font,
em crida l'enyor
d'estius de passeig.
Amb els ulls tan verds,
tota porcellana,
la jove proclama:
L'encís és obert!
Com desperto sol
d'aquest somni bell,
m'ha ferit el cor,
m'ha posat deler.
Mireu-la com va,
amb el cànter nou,
camí de la font,
la recordo encara.
Epitafis
Vaig errat o és el meu aniversari.
Vaig perdent les esperances.
Igual ressuscito demà al matí.
Us puc regalar la corbata.
Necessito saber on sóc.
Hauria de revisar el testament.
Sé que et conec!
D'on heu tret aquest taüt?
Invertiu en pompes fúnebres.
Amb les presses, m'he quedat de costat.
El pobre (2)
12 Octubre, 2012 06:33
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El pobre (2):
1) Ha vingut al món per a no tenir raó.
2) Aprofita totes les qualitats de l'aire.
3) No té cap de les necessitats regulades.
4) Té moltes possibilitats de passar per la vida sense fer soroll.
5) Dubta que la riquesa sigui un regne.
6) Pot mantenir una residència de portes obertes.
7) És un bon usuari dels bancs de la plaça.
8) Considera que només hi ha una classe de vi.
9) Mai ha considerat que els diners siguin seus.
10) Fixarà residència en un racó del cementiri.
Dos poemes esperant la tardor i deu pensaments divins
10 Octubre, 2012 06:18
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Crida a la porta
Com ploren,
les tomateres,
en un raconet de l'hort,
el pebrot,
fa mala cara,
l'albergínia
diu que es mor.
El pagès
no té ni ganes,
la mestressa
diu que prou,
el setembre
ni vol queixa,
només demana: Tardor!
I el sol
portarà fred,
com tremola l'alturó,
una vaca
farà un prec:
vol que torni
el seu bou.
La tardor
crida a la porta,
d'educada
n'és un tros.
La tardor s'acosta
Quan la plana plena
de joves i nins,
es va quedant buida,
es fonen els crits.
Com les riallades
van a la ciutat,
els joves preats
fugen de les cases.
Amb un trenet vell,
que ni té carbó,
marxa la xicalla,
deixa el poble tou.
Com cerquen el sol
els quatre vellets,
com fan la contalla,
com parlen dels néts:
El meu és mig metge!,
l'altre déu-n'hi-do,
el tercer vol ser-ho:
Capità d'un iot.
Dalt del campanar,
la campana plora,
avui, ni hi ha mort,
la tardor s'acosta.
Pensaments divins
Satanàs ha canviat el menú de síndria per olives sense os.
Déu va fer córrer el conill més que el caçador.
Satanàs ha ordenat classe turística en totes les calderes.
No sé si podré anar a l'infern, Satanàs no vol més escrivents.
El pecat hauria estat deixar-ho al plat.
Va ser un pecat de carn, anava a les palpentes.
Déu ha creat un home nou, però no té pressupost per engegar-lo.
Jesús tornarà a Betlem, vol saludar els tres Reis.
Judes vol fer un màster de mediació.
Aquest cop, Jesús aprendrà fusteria de l'alumini.
Dos poemes de deures i deu pensaments educatius
08 Octubre, 2012 06:15
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Sóc tan tafaner
Vora de la mar,
dessota dels pins,
els remors són suaus,
el riure escaient,
sóc pobre innocent
farcit de temences
de llargues promeses
que el vent s'endugué.
No vull més palaus
ni em plau dolça lluna
ni menjar una pruna
el mes de gener.
Sóc tan tafaner
com un ruc mig sord,
orellut i fosc
ben voltat de verd.
Segurament, prompte,
rebré la gran dot:
un regne ple d'or,
deures per a fer.
On són els deures?
Llevar-se,
de bon matí,
agafar el seixanta-nou,
menjar poc, tenir mal sou
i plorar sis cops al mes,
caminar,
cap a la casa,
sense ganes d'arribar,
aplegar per demanar
una sopa amb pa ressec.
I dormir,
sense consol,
tot enmig de les tenebres
i pensar: són coses seves:
els dubtes i els tremolors.
I passats,
els seixanta anys,
oblidar on hi ha els deures,
aquestes, les meravelles
de la capsa de la fe.
Pensaments educatius
Entreu a classe amb ganes, de segur que us les prenen.
Els he posat feina, de segur que ni la troben.
Confesso que no he vist cap alumne dolent amb un ull bo.
L'inspector els farà una prova, deu ser de resistència.
Si cobro per l'ensenyament, vendré la meitat de la roba.
Tots els diumenges, a les nou, classe de relaxació.
He pujat a la teulada per tenir una visió global.
Ha millorat els resultats acadèmics, fa un mes que no ve.
Si aprenc a caminar damunt l'aigua, em faran cap d'estudis.
Acabo el curs i recullo les meves il·lusions.
Dos poemes amb tempesta i deu epitafis
06 Octubre, 2012 06:29
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Arriba la tempesta
Com calla el vent,
arriba la tempesta,
troba la vall
a punt de fer el sopar,
el poble calla,
hi ha una mà estesa
i revifalla
la dèria del combat.
El vell Montsià,
si pogués, fugiria,
sense cap ordre,
s'endinsaria al mar,
però no pot,
un déu li prohibeix,
s'avergonyeix
i plorarà per tots.
Els vilatans
s'amaguen a la vila,
demanen vida,
són tan covards.
Cansada mar
Cansada mar,
de sobte, agombolada,
no té ni casa
ni somni on dormir,
avui, l'empeny
el vent de mitja tarda,
li creixen ones
que ni volen morir.
Com la tempesta,
pel núvol transportada,
aplega a terres
amb menys gana que fam,
el mariners
ni cercaran la barca,
són massa vells
per sortir i arribar.
La gran tempesta
aplega a cada casa,
les dones ploren,
saben qui vol guanyar.
Epitafis
Han pagat dues misses, però voldria canviar el vi.
Tanqueu bé o em moriré de fred.
Aparteu-vos que perdo el tren.
Es prega abreujar els comentaris.
De segur que no et vols quedar?
Si has d'estar una estona, et trauré una cadira!
Ho sé que no et trobes massa bé!
Si teniu dubtes, entreu tot seguit!
Suposo que saps qui hi ha dintre.
Mamà, tinc por!
La núvia
30 Setembre, 2012 06:25
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La núvia:
1) És qui remou la futura família.
2) Ha de superar un examen consirós.
3) Juga entre l'acceptació i el rebuig.
4) Reconeix el veritable significat de sogra.
5) Es prepara per a qualsevol de les sorpreses.
6) Ha de mostrar unes dents petites i ben formades.
7) Comença a aprendre totes les mesures del nuvi.
8) Necessita guanyar la major part de les batalles.
9) S'ha de manifestar discreta, educada i intel·ligent.
10) Acabarà preguntant-se el per què de tanta feina.
Dos poemes per a un comiat i deu pensaments divins
28 Setembre, 2012 09:56
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
N'anirem sis
Suposo que ho sabeu:
La vida es fa lleugera
després de fer, ben seva,
l'angoixa de la creu!
El fet de demanar
no priva sacrifici,
el seure és tot un vici
quan m'acosta el demà.
Cansat d'anar perdent,
no veig altre alturó,
aplega el segador,
demana per la gent.
Enceta el llistat,
nomina el meu nom,
em llevo d'aquest sot
on m'havien posat.
I pujo cel enllà
cercant mon paradís,
avui, n'anirem sis,
els altres no vindran.
Me'n vaig
Vull deixar aquest cos
dessota d'un pi,
si ve el patir
digueu que no hi sóc.
Una llarga vida
lluny de la ciutat,
avui, vol marxar
sense cap mentida.
He guanyat el pa,
el vi i les postres,
he tornat tanoques
els savis d'abans.
No tindré res més:
un tros de glatir,
un desfet coixí,
un futur incert.
De sobte, me'n vaig
camí de la lluna,
em queda una engruna:
el dret de callar.
Pensaments divins
Els deu manaments obrirà la temporada de cine del cel.
Dubto que Jesús agafés un tros de creu com a record.
Jesús treballava amb classes reduïdes, només dotze alumnes.
El mètode de Jesús era complicat, amb tres anys no sé si van aprendre gaire.
Es prega als salvadors que ho comuniquin al cel per carta certificada.
He demanat a Déu un peus com els de Jesús per passar el riu.
No he curat cap cec, però els he millorat l'oïda.
Diuen que Jesús va morir perquè no cobrava els sermons.
Jesús sopava amb els rics perquè entenia de cuina.
De fet, portar un poble a l'infern no és cap tragèdia.
Dos poemes secs i deu pensaments educatius
26 Setembre, 2012 05:46
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Encara esmuny
Encara esmuny,
la pluja demanada,
el pagès crida
enmig de la dissort,
és la sequera
qui omple tota casa,
buida les golfes,
resseca els horts.
I plora el mul
eixa aspror de terra
i va la rella
enmig ensurts,
no hi ha res més:
aquell vell sol qui crema,
massa desfeta
per a tan poca sort.
Ara, el veig,
un núvol el corona,
sento el Montsià
com va somicant: Plou!
La vila engalanada
A tota pressa,
la baixen de l'ermita,
pendent avall
dessota del gran sol,
el capellà,
enmig de la trobada,
va relligant
els precs per a tothom.
Un xic més lluny,
la vila engalanada
espera rebre
la Verge de Pietat,
el seu Fill mort,
la figura trencada,
cara esblaimada,
fugit el dolç amor.
Enmig boniors,
la pluja els acompanya,
la pluja fina,
la pluja demanada.
Pensaments educatius
Ara, m'enganyaré i tornaré a la classe.
Un mestre ric gairebé és un profeta.
Demaneu-los un favor i us deixaran descansar una estona.
Els nois m'estimen, ho noto en la forma del seu riure.
Deixeu el calaix més gran per posar els dubtes.
Acabo de donar les notes i ja m'han oblidat.
Observeu que un llibre també té tres dimensions.
A pagès o a dibuixant: ort-o-grafia.
Tenen tants estudis que dubto en facin servir cap.
L'únic bo dels dictadors és que no et deixen pensar.
Dos poemes amb por i deu epitafis
24 Setembre, 2012 07:09
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ai, pare
Ai, pare,
algú m'ha dit
que no cremen les estrelles,
el sol no fa meravelles
i s'allita per la nit!
Ai, pare,
sento el plorar
de les pobres mainaderes,
dels senyors i de profetes
quan pregonen el demà!
Ai, pare,
me'n vull anar
a dormir en altre llit,
el que tinc com s'ha encongit
i no em deixa ni el somiar!
Ai, pare,
demana pa
que el dejuni m'alliçona,
em vol deixar sense estona
de jugar a fer-me gran!
Aplegarà
Els prohoms i manadors,
ben farcits de veritat,
conviden a la ciutat
profetes vinguts del tros.
Per demanar la clemència,
he posat ben ple el sarró,
porto joia, porto fressa
i monedes de llautó.
Arriba la providència
vestida com una fada
amb mocador i sabata,
amb carona d'innocència.
Aturant, a tots, demana:
Coneixement, gran saviesa,
oblidar qui es plany i queixa,
menjar poc i tenir gana!
El bon cel aplegarà,
portarà la glòria plena,
els qui pequen a plorar
i posar-se a la caldera.
Epitafis
És mentida que el cotxe frenava.
El metge diu que he de guanyar pes.
No vinguis si no et demanen.
Acceptaria feines que podés fer des de casa.
El matí ha estat prou avorrit.
Precs no, gràcies!
Venc llençol de fantasma en bon estat.
Posa't en el meu lloc, per favor!
He patit que ni t'ho conto!
Entreu i pregunteu per mi.
El vi
22 Setembre, 2012 05:42
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El vi:
1) Quasi aconsegueix matar el seu pare: el sucre.
2) Entra a l'ampolla per a dormir una bona estona.
3) Sol llevar-se alegre o amb mal de cap.
4) És un dels éssers més catòlics que conec.
5) Separa el món en blanc, negre o indefinit.
6) De vegades, es fa presumit i s'omple de bombolles.
7) Intenta pujar al cap o arrodonir els peus.
8) No li ha perdonat a Jesús l'omissió del gran procés.
9) Vol oblidar el dolor que li produeix l'aire.
10) Somia en ser l'heroi del segon diluvi.