Dos poemes amb foc i deu pensaments educatius
25 Agost, 2012 09:05
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El foc
I puja el foc,
bastint de mans ferotges,
cap a les serres,
dessota del vell cel
i troba infern
sense color de mel
i sent, llunyans,
el plorar dels mediocres.
No puc sentir
el regne de les feres,
les llargues tardes,
volgudes, sota els pins,
només el clam
de pobles i veïns
m'han de portar
al regne d'altres monstres,
no puc glatir,
només em resten ombres.
El vent
Sabeu, el vent
és, de vegades, noble
i porta, alhora,
la força dels amics,
però, avui,
com l'han vestit de fera
i s'enduu el foc
tot envoltat de nit.
Qui sap quan vol
recloure's en paratges
i, a poc a poc,
gronxar branques i naus?,
el vent no ho sap,
es mou com un gegant
i porta, ensems,
les pors enmig les flames,
no li feu cas,
deixeu que parli i calli.
Pensaments educatius
Tenen tres oportunitats per triar les qualificacions.
Els veig educats, em malparlen d'un en un.
La raó està a vint per un.
Aviso el cent dotze i reparteixo les notes.
El darrer que recordo era la cara de la mare.
Els horaris seran flexibles, tots de plàstic.
Vaig dir: Poseu-vos en el meu lloc!, i m'abraonaren.
Estic convençut que aprenen amb pas segur i pausat.
La lliçó era ocasional, la vaig vendre a baix preu.
Tinc un deute amb els alumnes però no els penso pagar.
Dos poemes per a perdre i deu epitafis
23 Agost, 2012 00:31
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
A la vora del camí
A la vora del camí,
no hi ha roselles
ni estrelles
a la voreta del llit.
He passat els darrers anys
de la infantesa,
m'haurà deixat la promesa
perquè diu que no he lluitat.
A la vora del camí,
ni hi ha pagesos,
els he trobat prou estesos
a plaça, fins a la nit.
He perdut, ni sé per on,
els riures i massa joies,
m'han trobat, totes les noies,
massa tou i ben plantat.
Si he de perdre
Si he de sortir,
espereu-me
a la vora de la font,
allí on els nens són bons
i les àvies fan galants.
Si he perdre,
porteu-me
a la clariana del bosc,
és hivern i cerca el sol
un bon lloc on reposar.
Si he de venir,
deixeu-me
prendre aire sense fre,
de tant en tant, ho faré,
emprendré el meu callar.
I, si la lluita s'acaba,
endreceu llança i escut,
asseguro que he perdut,
prou cansat, torno a la casa.
Epitafis
Estava fent memòria i m'he perdut.
Si ve amb la creu, deu ser Jesús.
És millor que li contis a la veïna.
Si és que no t'escolto!
Necessito un martell per recuperar l'orella.
Un dia d'aquests, m'escaparé.
Necessito mossegar un gos.
Estic tip d'anar amb corbata.
Enyoro molt: suar i beure cervesa.
Ho sento, he d'anar a jaure.
El nuvi
21 Agost, 2012 08:53
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El nuvi:
1) És un aprenent d'home.
2) Ha de conquerir tota la família.
3) Té problemes en l'expressió oral.
4) Necessita un pla d'aproximació al castell.
5) Ha d'oferir més del que vol demanar.
6) Ha d'aprendre a recordar una sèrie de dates.
7) Ha de comprar amb gust i enteniment.
8) Mai ha de perdre el sentit d'orientació.
9) Ha d'oferir detalls de poca-vergonya.
10) Ha de seure a taula quan li toca.
Dos poemes de prec i deu pensaments divins
19 Agost, 2012 06:34
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
On ha quedat la festa?
On han fugit els déus:
esquerps i miserables,
deixant aquests diables,
fent gran el vell infern?
On criden tots els llamps
que porten la tempesta?
On ha quedat la festa
quan omple els carrers?
I l'aigua, on es troba?,
qui plora per somiar?,
Sant Pere oblida ja
el traginar dels núvols.
Com pleguen tots els arbres,
els braços eixerits?
Es planyen pel glatir
i cerquen els culpables.
Com llenço aquest full?
Com trobo desventura?
La batalla és perduda,
ha guanyat el desert.
Pluja demanada
Seguiré
cercant un núvol:
innocent, avergonyit,
el caminar
porta pressa,
porta guerra
l'esperit.
Massa terra
assedegada
vol església
per pregar,
amonesta
el capellà,
diu que guanya
el de la banya.
I la pluja,
demanada,
ni vol córrer
ni arribar,
el gran arbre
mor amb pena
es corseca,
tant li fa.
Pensaments divins
Li he demanat a Judes que doni suport al meu amic.
La Verge li ha demanat a Jesús: Tornar uns dies a Natzaret.
Satanàs està pendent dels comptes de resultats.
Tres sants han demanat a Déu una capelleta per als dies de pluja.
Maria de Magdala muntarà un dispensari d'olis.
David li ha dit a Goliat que té una fona nova.
Isaac prefereix pujar a la muntanya d'incògnit.
Judit diu: Fa anys que no tallo caps!
La darrera butlla es podrà pagar amb targeta.
Jesús vol tornar a Jerusalem: en dissabte i cap al tard.
Dos poemes de barret i deu pensaments educatius
17 Agost, 2012 05:50
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Sota el barret
Qui l'ha posat
en el mercat?
Un déu daurat
amb interès.
On la gallina
deixa els seus ous
i porta, els sous,
amunt i avall?
Qui em donarà:
grassa alegria,
dolça desídia
per a menjar?
On trobaré,
enmig la nit,
pobre esperit
per a lluitar?
Segurament,
l'estreta ment,
sota el barret,
ho deixarà.
Prou mudat
M'ha vestit,
venint de França,
aquella moda
que ve d'abans,
amb barret,
una corbata
i una sabata
amb tons daurats.
Ha estat
nova fortuna
qui reclama
i m'ha mudat,
vaig de festa
i filigrana,
dalt d'un cotxe
amb sis cavalls.
No cal dir
com viatjo,
cerco núvia
a la ciutat.
Pensaments educatius
No entenen com poden haver dos números primers.
He fet un examen d'ecologia, han deixat el full en blanc.
És un alumne intel·ligent, posa l'aigua en una cistella.
Doneu-los fulls de paper i munteu una torre de control.
He donat dues hores per fer l'examen, la meitat ja dormen.
La classe era civilitzada, les pilotes que tiraven eren de paper reciclat.
Havien de fer lectura, però els llibres tremolaven de por.
Un verb transitiu no és necessari que vagi per l'autopista.
Fem horari intensiu: hores de deu minuts.
Feu entrar primer el qui porta els caramels.
Dos poemes de més enllà i deu epitafis
15 Agost, 2012 05:34
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Mar enllà
Mar enllà,
on les ones
són pregones
i no volen viatjar,
hi ha una nau
en un castell,
tan vermell,
tant i tant.
Mar enllà,
on els rics,
sense grills,
saben cantar,
posaré,
amb tot l'enyor
voltat d'or,
les grans dèries
de tornar.
Montsià enllà
I no tinc més
que un camp clar,
sense blat,
ple de tenebres
i unes poques:
deu estrelles,
per a moure'm
i viatjar.
En el regne,
Montsià enllà,
els gegants
són prou ferotges,
els vilatans
més que nobles
puix no saben
on rauran
i els amics:
vénen, arriben,
pensen, criden
i se'n van.
Epitafis
La mort va ser natural i sobtada.
Quasi estava fora de perill.
Demà mateix, us tornaré la visita.
Zona lliure d'impostos.
Tampoc n'hi ha per tant!
No puc dir que vaig enfeinat.
Com a molt, porteu una harmònica.
Podem jugar a tocar i parar.
Aquí, mai estan per la feina.
Necessito pasta de dents.
El poble
13 Agost, 2012 08:32
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El poble:
1) Es basa en un principi de control.
2) Coneix a cadascun dels seus components.
3) Sol tenir: molta més terra que quitrà.
4) Espera, la salvació, dels forasters.
5) Té una certa recança dels fills predilectes.
6) Somia, delerós, alguna bona notícia.
7) Se sent obligat a omplir l'església en els enterraments.
8) Controla carrers i places des de les finestres.
9) Obliga, els seus, a tenir bona relació.
10) Té molta cura del cementiri.
Dos poemes entre llibres i deu pensaments divins
11 Agost, 2012 09:10
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Llibres de text
Com ho suporten:
el gran treball,
les noves notes,
els subratllats.
Llibres de text
tan ben emprats,
farà tres joves
que hauran passat.
Les meravelles,
coneixements,
pocs encanteris,
suors només.
La vella ciència,
el compromís,
treure la nota
sense assolir,
després al munt,
colgats de pols,
dels estudiants,
el curs s'ha fos.
El regal
Fa prou temps,
vingué el regal:
un llibre nou
net i folrat.
Massa les lletres,
minso el dibuix,
un món perdut
on posar regnes.
Primeres pàgines
al daltabaix,
encetar un goig,
muntar a cavall.
Trobar les terres
plenes de gra,
esbrinar empreses
de nou lluitar,
albirar somnis,
mig amagats,
noves històries
per on viatjar.
Pensaments divins
Adam es pensa que Apple és la nova poma d'Eva.
Jesús canvia pa i peixos per pollastre i tortells.
Millora l'entrada del cel, faran servir la Via Làctia.
Necessito dimoni intel·ligent que tempti sense provocar.
Déu subvencionarà l'aprenentatge a renegar amb gràcia.
Eva segueix dient que la poma era una mentidera.
Obert el curs escolar, caldrà reforçar els àngels dels mestres.
Al cel, van els justos, ni en sobra ni en falta cap.
Déu és omnipresent, tot i així, no el puc trobar.
Sant Pere està subscrit a una revista de pesca esportiva.
Dos poemes a la plaça i deu pensaments educatius
09 Agost, 2012 09:01
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Els nins
Quan la calor,
cercant casa,
va, s'endinsa
en el desert,
una flor
mort per la causa
de saber-se
més plaent.
Les porugues
papallones
no hauran
res a dir,
elles van,
les pobrissones,
trobant calma
entre crits.
Són els nins
qui omplen plaça,
qui trafeguen:
tardes, nits.
La placeta
La placeta
és tan petita
que necessita saber,
cada vespre,
qui la crida,
cada nit,
qui li convé.
Amb dos bancs
de bona fusta,
un fanal,
quatre rosers
i una font
que, quan gotima,
canta tota,
no fa més.
La placeta
com espera
curtes nits
entre vailets.
Pensaments educatius
Els alumnes tindran educació si aconsegueixen trobar-la.
Es demanen mestres, han de saber fugir a temps.
Estava ensenyant-los un bitllet quan me l'han furtat.
Per posar notes, només faré servir les bales del sis al deu.
Eviteu suspendre si no saben levitar.
Aquest any el curs començarà al gener.
Els alumnes tenen un bon rendiment, el vint per cent no callen mai.
Tenim objectius terminals i llançadores.
Tenen cinc hores lectives, però no les fan servir.
Per fi, han descobert que un llibre petit no serveix per a fumar.
Dos poemes embogits i deu epitafis
07 Agost, 2012 06:58
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Són massa anys
Sense pressa
ni lluerna,
obstinat
el vent de dalt,
m'acarona
un pardal
tot guaitant
per la finestra.
Em demana,
ben cofoi,
una fulla
de lletuga,
és la tarda
qui es despulla,
sota el cel
i el roent sol.
Traginer,
no vull parar
d'aquests somnis
melindrosos,
com deleixen
tots els ossos,
noranta,
són massa anys.
Aniria
Allí dalt,
on res es mulla
ni esvellega
el fort vent,
posaria
una fulla,
una ploma,
un secret.
Contaria
cent històries
de bellesa
i de passió,
tornaria
a les escoltes,
al xerrar
del ric, del bo.
Aniria,
tots els dies,
a collir
grans de raïms,
a dormir,
amb les erugues,
a cantar
amb els dofins.
Epitafis
Gana, gana, no en tinc.
Ningú m'ha trobat a faltar?
Estic disposat a oblidar-ho.
Tinc molta son.
A quina hora, puc sortir?
Suposo que em vindran a buscar.
Tanta pressa i, ara, què?
Tot anava bé fins que vaig entrar.
No penso passar dels trenta anys.
Si voleu venir aviat, doneu tres cops.