Dos poemes de nit i deu pensaments educatius
17 Novembre, 2012 07:09
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La nit arriba
L'estiu s'esmuny,
prepara la tardor,
amb els ruixats,
vell somni es desperta,
cansat el sol,
com prem el pas,
se'n vol anar,
cap terra és casa seva.
Com ve la nit,
sense aturar,
i la jove l'oreneta,
somia el gran volar,
al sud, li cal marxar,
el fred li dóna pressa.
Els camps mullats,
cremats i despullats
ploren sa pena.
La nit arriba,
trobant la vella,
esmorteïda,
enmig d'un curt sopar.
La nit
Sabeu, li he dit al sol
que, avui, no porti pressa,
la vila està deserta,
la pluja ho buida tot.
El sol poc que m'escolta,
com fuig cap al castell,
com creix la nit, com creix,
aplega a la finestra.
Calmat el vent de dalt,
la fulla esblaimada,
tardor, altra vegada:
On has posat els anys?
Canvio el gran sol
per la bombeta grossa,
com va prenent la fosca
el regne de claror.
La nit, la nit sabeu
em porta melangies,
em va prenent els dies,
els riures, el jugar.
Pensaments educatius
L'excursió va ser profitosa, em van deixar a peu.
Tenen prou llibres per no sortir volant.
Quan aproven, podran deixar de saludar.
No ho han descobert: És millor escoltar que aprendre.
És una classe eficient, parlen tots alhora.
Abans, amb guix, es fixaven els coneixements.
He perdut per un a vint-i-cinc.
El curs va bé, segueixen molestant.
Un dels deixebles vol ser mestre, es diu Jesús.
Si tenen germans valents, els dono tres punts.
Dos poemes amb núvols i deu epitafis
15 Novembre, 2012 07:39
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Un núvol
Com calla, el vent,
dessota el núvol,
els arbres vells
demanen pau,
aquest desert
es va fent gran,
el verd es perd
sota un cel blau.
No tinc res més
que un sol qui crema,
llença el gran foc
muntanya avall,
el pastor esclata,
plora l'ovella,
una poncella
se'n vol anar.
També, demà,
vindrà la pressa,
un núvol negre
esclatarà.
Nostre núvol
Meravelles de pagès
tot mirant a les estrelles,
en el poble, només velles,
vora el foc, fent el sopar.
I singlota el fumeral
mentre plora un foc feixuc,
en el carrer, ni remuc,
a la plaça, vent de dalt.
Com un núvol esquifit
apareix a la contrada,
vindria a fer batalla
si trobés un enemic.
Però passa un xic de temps,
no té or ni fantasia,
nostre núvol ho sabia:
Poc que mullaré eixa gent!
A poc a poc, recomença
el camí que du a ciutat,
massa joves han marxat
per quedar-se i fer una festa.
Epitafis
Queda prohibit treure la pols.
L'hora punta és quan tornen els fantasmes.
Ja tinc diners per operar-me el nas.
Canvio ull de vidre per orella de plàstic.
He guanyat el concurs de porucs.
Ja ve la mare amb la carmanyola.
Potser m'hauria d'acomiadar.
Necessito un braç de segona mà.
Afanyeu-vos a comprar el nínxol.
Estic que mossego.
La confiança
13 Novembre, 2012 06:48
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La confiança:
1) Ha vingut al món per no treballar massa.
2) Vol ser present, però no sap seure.
3) Porta una carmanyola per si de cas.
4) Viu en una casa sense panys ni portes.
5) Sol perdre la batalla en poc temps.
6) És ploramiques sense memòria.
7) No troba cap moment on aturar-se.
8) Ve cada dia per si obro la porta.
9) Sap que, els diners, la trairan.
10) Oblida quan és hora de marxar.
Dos poemes per Jerusalem i deu pensaments divins
11 Novembre, 2012 07:22
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Un Redemptor
Profetes manifassers
tot recercant l'aventura,
en el cel, no hi ha pastura,
al capdavall, queda un be.
Entremig del sacrifici,
un Redemptor eixerit,
del paper se'n vol eixir,
poc li agrada aquest cilici.
En un estol de mil sants,
camí de Jerusalem,
un Josep, un Jesuset,
entre pols, van caminant.
Aquest Jove es pregunta
on trobarà el seu paper,
vol figues entre oliveres,
un estiu on passar el fred.
Quan pensava que la nit
el portaria a la festa,
arriba la gran tempesta,
porta la creu i l'oblit.
Un gall
Ai, la gran Jerusalem,
la que mata i pregunta:
Massa terres per triar
i arriben els de Betlem?
Per què demana somera
si s'assembla prou a un rei?
Per què demana el seu regne
si tenir-lo no convé?
Massa llarga la follia
per arribar a trenta-tres,
massa curta aquesta vida
per no estimar-la un moment.
En el pati, la foguera,
pocs deixebles, un ensurt,
el pescador de les hores
a qui un gall ha deixat mut.
Una creu gran i ferrenya
al capdamunt del pujol,
massa fred per ser al juliol,
només som a primavera.
Pensaments divins
Judes vol canviar el paper de dolent per un de boig.
Samsó ha de reforçar les classes de musculació.
Déu creu que la segona cuita serà millor.
Déu va crear l'home i la dona encara no li ha perdonat.
Canvio dos pecats d'orgull per un de gola.
Déu no accepta regals de més de deu euros.
Ordeneu-vos els pecats en capses de deu.
Satanàs no accepta pecadors de segona regional.
Satanàs estudia temptar per correu.
Jesús ha decidit no fer més sopars amb amics.
Dos poemes divins i deu pensaments educatius
09 Novembre, 2012 07:41
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Com canta el déu
Com canta el déu
i l'home plora,
com perd la dona:
casa i hereu,
puix no sabeu:
on és el regne?,
on no hi ha ombra?
I tots, ensems,
somiem feliços,
voltats d'anissos
i de volers,
pobres obrers
qui mengen pedra,
no hi ha res més.
Com canta el déu
dolça cançó,
a l' alturó,
no hi ha ni creu,
som tan hebreus,
amb tanta gana,
sense remei.
Tot pujant
Tot pujant
per una escala
que demana
anar al cel,
us diré:
Feu mala cara,
esblaimada,
blanca com neu!
Tot pujant
per la drecera,
donant palla,
prenent gra,
us deixo,
porucs encara,
massa dèries
per fruitar.
I els déus,
de tot divins,
troben pins
on sojornar.
Pensaments educatius
No tinc massa fe, l'he canviat per un poc d'esperança.
Els alumnes em contesten, no trobo cap motiu.
He trobat un alumne dolent, no me l'han canviat.
No poden aprendre, els he apagat els llums.
No tenen nivell, tot i així, funcionen.
Aplego d'hora, la pissarra encara no estava presentable.
Tot seguint la classe, arribarem a la teulada.
He posat les notes, no n'he encertat ni una.
Els déus no ploren, saben que no tindran consol.
Estic content, la natura els farà savis.
Dos poemes de fulles i deu epitafis
07 Novembre, 2012 06:28
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Com ploren
De sobte, els arbres,
tot perdent la força,
noten, a l'escorça,
els dies més magres.
És el noble sol
qui cerca el consol
en terres llunyanes.
Llavors, sense pressa,
canvien colors,
deixen la verdor,
parlen de feblesa.
El vent malaltís
demana l'encís
de la nova terra.
Les fulles com ploren,
com ve l'enrenou,
el mestral les mou,
llavors, s'esvaloten.
Maleïdes fulles
Tot enmig del bosc,
la tardor s'asseu,
escolta el meu déu,
parla a poc a poc.
Els déus són així:
porten un coixí
per trobar el son.
Sempre hi ha una fulla,
a dalt, en el cim,
amb un semblant trist,
amb cara poruga.
Voldria volar,
no sé si podrà,
la noto feixuga.
La fulla demana
un tros del meu cel,
li dono la fel,
ferir-me reclama.
Maleïdes fulles,
a l'arbre, despullen,
no fa fred encara.
Epitafis
Acabo d'acomiadar la minyona.
Calleu, que sento música!
Estic estudiant possibles canvis.
Ara, resulta que no em tocava.
Venc apartament a cinc minuts del cel.
Noto que, avui, fas mala cara.
Un cop mort, la resta és anar fent.
Necessito un viu que sigui mentider.
Vull refer la meva vida.
En sentir la campana, provo d'agenollar-me.
Escriure
05 Novembre, 2012 05:11
Publicat per jjroca,
Aproximacions
Escriure:
1) Neix del desig de romandre.
2) És possibilitar que les lletres siguin operatives.
3) Fa que el cervell es manifesti.
4) Procura resoldre o crear dubtes.
5) Provoca confessions o penediments.
6) Intenta fer-li creure, a l'home, que pot esdevenir etern.
7) Necessita una mica de pau i recolliment.
8) És la finestra més utilitzada dels tafaners.
9) És el regne on trobareu més temps perdut.
10) Té com a servents predilectes: camps elèctrics o de paper.
Dos poemes per a no dormir i deu pensaments divins
03 Novembre, 2012 06:49
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Per posar al plat
Imagineu-vos hereus
de la sort i la fortuna,
tots voltats per la pressura
d'aplegar a ser nous déus.
A la vora, gran escarni,
una munió de vençuts,
gens cofois, esmaperduts,
tot cercant un ruc que brami.
Un discurs decebedor,
captius del pitjor negoci,
Barrabàs farà de soci
d'un Jesús mal redemptor.
S'obriran, de bat a bat,
les finestres de l'infern,
com ho diu en Llucifer:
Tempteu i faran salat!
Les calderes bull que bull,
el bon foc del tot encès,
sense pausa ni recés
per posar el plat a punt.
Preparat
Sentinelles
de la nit,
sense ordre
ni pietat,
us diré
com m'han deixat:
Esberlat,
ple de neguit!
Condemnat
per no poder
ni saber
com es governa,
cada vespre,
a la taverna,
demanat
un got de vi.
Tremolós,
poc eixerit,
preparat
per no dormir.
Pensaments divins
Jesús només va fundar una església, no era bon matemàtic.
Satanàs es va jugar la cua que guanyaria el Madrid.
Judes vol fer una pel·lícula amb paper d'heroi.
Es venen apartaments al cel a preus de glòria.
Aniré al cel com a darrera opció.
Es pot considerar un miracle, viure sense demanar un crèdit?
L'associació de flequers denuncia Jesús per competència deslleial.
Déu li ha pres el G.P.S. a Moisès.
Satanàs és el segon en la nissaga celestial si Jesús no té fills.
Déu no es vol presentar a les presidencials.
Dos poemes amb difunts i deu pensaments educatius
01 Novembre, 2012 06:51
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Acaba la vida
Acaba la vida
vora el daltabaix,
es tanca el calaix,
el clam amb la crida
i deixa el dolç cor
l'empresa ferrenya,
com clou, l'espardenya,
el camí agredolç.
L'heroi, ben cofoi,
enceta la gerra
d'un vi sense enveja
prou guanyat a pols.
Les hores són dolces,
suaus, complaents,
rellotges galdosos
recullen el temps.
Acaba la vida,
defuig el saber,
el treball s'oblida,
s'oblida i es perd.
Em porta al cel
Darrere dels sacrificis,
de les bones intencions,
s'aixequen els alturons
tot amagant els cilicis.
El regne és més a prop
i més dolça la fortuna,
com les nits, una a una,
han de portar-me la sort.
Amb un cor, que es cansa,
vindrà el sol de mitjanit,
portarà nou esperit
sense ordre ni recança.
Com la porta regalada
em donarà franc el pas,
altra porta no hi ha al mas
més bonica i més galana.
El riure, em porta al cel,
passejant damunt la barca,
tragina la vella Parca
quan és dolça com la mel.
Pensaments educatius
No callaré, encara no he trobat la raó.
Estic disposat a perdre el coneixement, algú el trobarà.
No tinc ganes d'entrar, però he de sortir.
Els nens creixen, els gegants ja no vénen.
Porto llibres a la classe, de segur que ells no vindrien.
Estic avaluant un alumne, em falten massa peces.
He pensat que saben com els enganyaré.
La classe era pesada, havia tombat massa déus.
Tinc tres alumnes nous, els altres són pinyons.
Vull anar a la classe, vull estar classificat.
Dos poemes prou mullats i deu epitafis
30 Octubre, 2012 05:30
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Darrere la finestra
Darrere la finestra,
enmig del carrer estret,
hi ha el camí desfet.
No ha passat el temps
entre somnis perduts,
captaires decebuts.
I mentre, plany un núvol,
cansat de viatjar,
s'atura, ho deixa anar.
És aigua de la fresca,
a punt per fer mullar,
ni riu ni vol plorar.
Darrere la finestra,
no tinc res més a fer,
és trist i plou també.
Si passa el núvol
Si passa el núvol
i l'aigua cau
és perd el blau
d'un cel immens,
els caragols,
ahir, babaus,
van avançant,
volen menjar.
I l'oreneta,
tan satisfeta,
nota la fresca,
ha de marxar.
Si passa el núvol
i el veig passar,
sento tendresa,
és el que hi ha.
Epitafis
Noto una certa milloria.
He decidit desllogar el pis.
No vull gos, per si de cas.
Ni sé qui és el batlle.
Us deixaré entrar si us comporteu.
Estic preparant l'aniversari.
Entra, si ets valent!
Està bé, et perdono!
Tinc el permís a la butxaca.
Ho sento, m'han canviat de nínxol.