Dos poemes amb por i deu epitafis

24 Setembre, 2012 07:09
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Ai, pare


Ai, pare,

algú m'ha dit

que no cremen les estrelles,

el sol no fa meravelles

i s'allita per la nit!

Ai, pare,

sento el plorar

de les pobres mainaderes,

dels senyors i de profetes

quan pregonen el demà!

Ai, pare,

me'n vull anar

a dormir en altre llit,

el que tinc com s'ha encongit

i no em deixa ni el somiar!

Ai, pare,

demana pa

que el dejuni m'alliçona,

em vol deixar sense estona

de jugar a fer-me gran!


Aplegarà


Els prohoms i manadors,

ben farcits de veritat,

conviden a la ciutat

profetes vinguts del tros.

Per demanar la clemència,

he posat ben ple el sarró,

porto joia, porto fressa

i monedes de llautó.

Arriba la providència

vestida com una fada

amb mocador i sabata,

amb carona d'innocència.

Aturant, a tots, demana:

Coneixement, gran saviesa,

oblidar qui es plany i queixa,

menjar poc i tenir gana!

El bon cel aplegarà,

portarà la glòria plena,

els qui pequen a plorar

i posar-se a la caldera.

 

Epitafis

 

És mentida que el cotxe frenava.

El metge diu que he de guanyar pes.

No vinguis si no et demanen.

Acceptaria feines que podés fer des de casa.

El matí ha estat prou avorrit.

Precs no, gràcies!

Venc llençol de fantasma en bon estat.

Posa't en el meu lloc, per favor!

He patit que ni t'ho conto!

Entreu i pregunteu per mi.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: