Dos poemes per a un comiat i deu pensaments divins

28 Setembre, 2012 09:56
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


N'anirem sis


Suposo que ho sabeu:

La vida es fa lleugera

després de fer, ben seva,

l'angoixa de la creu!

El fet de demanar

no priva sacrifici,

el seure és tot un vici

quan m'acosta el demà.

Cansat d'anar perdent,

no veig altre alturó,

aplega el segador,

demana per la gent.

Enceta el llistat,

nomina el meu nom,

em llevo d'aquest sot

on m'havien posat.

I pujo cel enllà

cercant mon paradís,

avui, n'anirem sis,

els altres no vindran.


Me'n vaig


Vull deixar aquest cos

dessota d'un pi,

si ve el patir

digueu que no hi sóc.

Una llarga vida

lluny de la ciutat,

avui, vol marxar

sense cap mentida.

He guanyat el pa,

el vi i les postres,

he tornat tanoques

els savis d'abans.

No tindré res més:

un tros de glatir,

un desfet coixí,

un futur incert.

De sobte, me'n vaig

camí de la lluna,

em queda una engruna:

el dret de callar.

 

Pensaments divins

 

Els deu manaments obrirà la temporada de cine del cel.

Dubto que Jesús agafés un tros de creu com a record.

Jesús treballava amb classes reduïdes, només dotze alumnes.

El mètode de Jesús era complicat, amb tres anys no sé si van aprendre gaire.

Es prega als salvadors que ho comuniquin al cel per carta certificada.

He demanat a Déu un peus com els de Jesús per passar el riu.

No he curat cap cec, però els he millorat l'oïda.

Diuen que Jesús va morir perquè no cobrava els sermons.

Jesús sopava amb els rics perquè entenia de cuina.

De fet, portar un poble a l'infern no és cap tragèdia.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El masculí de gata: