Dos poemes nus i deu epitafis

16 Setembre, 2012 07:23
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


He de tenir


Avui, empleno el mirall

del regne de la pobresa,

us deixo la ment estesa,

no féssiu cas si se'n va.

He de tenir, per gaudir,

la solitud d'una estança,

el desig i la recança

banyada amb son de nit.

Garlaire, ni mentider

en el batec de les hores,

he deixat quatre penyores,

les quatre per quedar bé.

Innocent, galifardeu,

esporuguit per la pressa,

obro, de nou, la finestra

per saber on és el cel.

I no demano miratge,

demanar-lo no convé,

tinc a punt mon equipatge:

Cerco la llum i no ve!


El voldria


Quatre paraules deixades

tot al damunt del paper,

estic aprenent, ho sé,

ho noto a les vostres cares.

Escriure una poesia

és prendre un tros de cel,

repartir-lo amb dolça mel

i cercar la companyia.

Quatre paraules diran:

on em despullo la ment?,

on rauré passat un temps?,

qui el camí trepitjarà?

No necessito cadira

per a fer aquest camí,

necessito el glatir,

el trascolar sense crida.

He deixat, vora el coixí,

aquell somni esmicolat,

digueu-me si l'han trobat,

el voldria per a mi.

 

Epitafis

 

Ni sé quan tornaré.

Escriu-me a aquesta adreça.

He demanar acampar sota el xiprer.

Estic a la tercera fase de restauració.

Si em portes un ull, me'n vaig.

Sortiria si em traguessin el crucifix de sobre.

Vull donar part d'una incidència.

Àvia, ara sí que estalvio!

Us dono paraula que no parlaré.

Mort a l'atur, demana feina fixa.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Com se li diu al dia 25 de desembre: