Dos poemes de condol i deu epitafis
04 Maig, 2012 06:32
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Espera'm
Quan eixa barca
hagi arribat a port
i la temença
estigui ben present,
dóna'm la ploma,
puix he d'escriure al vent:
la complaença,
el dubte i la manca.
Avui, te'n vas
per un camí ignot,
amb mig somriure
i tan blanca de cara,
com el meu riure
haurà perdut la sort,
tant estimava,
era tan lliure.
Els dos teníem
la força dels infants,
aquell somrís
a cara descoberta,
ara, te'n vas,
és l'hora de marxar,
demana al vent,
també vull ser a coberta.
Si el déu marí
avui, no em deixa anar,
sóc amatent
de la nova partida,
estimo tant,
espera'm mar enllà,
posa'm seient
en un racó de l'illa.
Ben sol
No he de fugir
ni em plau la blanca ombra
ni aquell segell
que obre cada cor,
et tinc present,
segueixo ta carona,
el semblant viu,
aquell riure tan dolç.
Si has de marxar,
seguint el manament:
el cos vençut
no ve a la vida eterna,
has de saber
que tinc nou aixopluc,
que és molt bufó,
amb una gran finestra.
És al teu nom
i té la teva mida,
no he de trigar,
aquí em trobo ben sol,
cerco el pujar,
trobar a qui m'estima.
Epitafis
No tinc massa ganes de veure't.
No compto que et pugui ajudar.
Procureu venir ben documentats.
Capítol I: Tot anava bé fins que ...
Estic jubilat, sense subsidi.
En què m'hauré equivocat?
De segur, ets viu?
Torneu demà, estic enllestint!
Comproveu si sóc al llistat.
No estic pensant en res.
La bruixa
02 Maig, 2012 06:27
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La bruixa:
1) Va aprendre a conduir fent servir l'escombra.
2) Sap trobar la meitat de les portes obertes.
3) És prou sàvia per saber on caurem.
4) Treballa amb un ull mirant al passat i l'altre al futur.
5) No hi ha dubte que ens vol salvar a tots.
6) Evita espais amb foc incontrolat.
7) Sap on vaig i vol oblidar d'on vinc.
8) Treballa entre polsims de por.
9) Mai receptarà una sopa d'all.
10) Ho encerta tot amb matisos.
Dos poemes apenats i deu pensaments divins
29 Abril, 2012 07:31
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Per escriure
Per escriure,
necessito:
una ploma i un tinter,
un somni de mariner,
quatre pedres del Calvari
i pujar, entre paraules,
les estrofes concloents,
una pila d'innocents,
un parell de gates maules
i recercar, per l'amor,
la dolcesa de les hores,
el caminar entre pobres
quan estimen d'un sol glop.
Per escriure,
és necessari
asseure's a l'alturó
i pensar: Sóc el millor
dels qui preguen a diari!,
i baixar, sense alegria,
a la casa del mai més,
escriure deu ser voler
i voler pel cim s'enfila.
Un barret
Si sabia
on dorm l'amor,
a trenc d'alba
el cridaria
i aniríem,
amb el sol,
per saber
qui el demana.
He posat,
les meves penes,
en un barret
ben rodó
i, quan plou,
la pluja tapa
i quan neva
el deixo sol.
No hi ha noies
a les cases
on recerco
els meus amors,
com em perdo
entre contalles,
com em trobo
allí on sóc.
I el barret
xerra i esclata
i demana
per anar,
el porto
amb la sabata,
vaig de ric,
vaig de mudar.
Pensaments divins
Tres empresaris d'espectacles s'han apuntat a l'adoració nocturna.
Diuen que Jesús torna, s'ha renovat el passaport.
Necessiten minyons per anar a Betlem el mes de desembre.
Satanàs tancarà una sala de l'infern, ha pujat el preu de la llenya.
Quan Déu creà l'home, va errar de planeta.
Jesús tornarà si li plau la carta astral.
Sant Josep ha demanat feina en tres fusteries.
Jesús va anar al desert, ignoro amb quina agència.
Sant Cristòfol converteix el vi en aigua.
Es fa saber que el tren de l'infern du retard.
Dos poemes verds i deu pensaments educatius
26 Abril, 2012 06:33
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Apareix el verd
Acaba la tarda
freda de l'hivern
on el sol cobert
cerca altres terres
i, sent tan a prop,
ni vol dir-nos res,
és un vell heroi,
lluita entre tenebres.
I, de sobte, el món
el crida i escolta,
el sol prou planer
es posa a la vora
i llença calor,
la calor estimada,
i la terra esclata,
acull l'arribada.
Tot de nou comença
i, surten dels camps,
les herbes més dolces
amb les més galants,
el blanc i el marró
deixen llur desert,
sense saber com,
apareix el verd.
Color verd
Pare, digueu-me com,
aigua tan clara,
pinta, amb color verd,
tota la plana?
On és aquest pinzell,
preat dels déus?
On ha deixat el fred
cru de l'hivern?
Quin gegant amable
du primavera?
Com l'haurà portada
sense temença?
Pare, digueu-me com
el sol s'allunya,
allargassa la tarda,
crida la lluna?
Vull saber com es fan
les meravelles,
com surten les roselles
i creix el blat.
Pare, no tingueu por,
no ho contaré,
no vull marcir-ho tot,
m'agrada el verd!
Pensaments educatius
Van aprovar, el nom s'entenia prou.
Els objectius mínims seran la o.
Es pensaven que Nadal és el nom de l'arbre ple de regals.
Va llençar el llapis perquè no li va trobar les piles.
Era una lliçó ocasional, la vaig trobar en una paradeta del mercat.
La pobresa, l'aprendran en acabar els estudis.
L'alumne era superdotat, volava sense escales.
Valoraré l'art de la còpia.
Han entès que un zero és un tortell sense greix.
Ho saben: Vuit és un buit petit!
Dos poemes apàtrides i deu epitafis
23 Abril, 2012 06:08
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
No caldrà
No tinc cap rei
ni em mana cap bandera,
tinc per senyera
la branca de l'herbei
i el meu tron
s'assembla a una pedra,
ampla, planera,
amb cos rodó.
No tinc ni déu
ni vana complaença,
és el meu cos
el terrible enemic,
com em demana,
la gana és la desfeta
i l'assadollo
amb amples glops de vi.
Un cop calmat,
comença el gran misteri,
la lluita innoble
d'aquells petits prohoms,
avui, diumenge,
no caldrà ni llevar-me,
només hi ha guerra,
és dia d'eleccions.
Massa glòria
Poseu el rei
en un palau llunyà
amb or i argent,
ivori i joia,
però, a mi,
no em deixeu entrar,
no ho mereixo,
és massa glòria.
Poseu, al punt,
sota del pont,
amb rierol
d'una aigua fresca,
una gran truita,
en tindré prou,
si no n'hi ha,
doneu-me herba.
Allí, ben sol,
sense senyera,
sense el consol
de savis vells,
he de restar
a casa seva,
casa del riu,
un riu mesell.
Epitafis
Si moriu en dissabte, paciència.
No vaig poder morir ahir, estava tot tancat.
Vaig morir per beure de sota la bóta estant.
He mort amb bona cara, sabia que no havia de pagar.
Ara, no recordo el número del nínxol.
Com a molt, et puc donar una falange.
Suposo que vols parlar amb la senyora.
Ofereixo paradís a meitat de preu.
Demà et passo a recollir.
Tres dents més i ja faria patxoca.
L'escala
21 Abril, 2012 06:46
Publicat per jjroca,
Aproximacions
L'escala:
1) És la graduació més estesa.
2) Pot ser-hi en molts nivells.
3) Coneix pujades i baixades.
4) Ajuda l'home en la seva alçada.
5) Pot viure al carrer o a casa.
6) Prefereix viatjar sobre rodes.
7) Ha d'aprendre a restar immòbil.
8) De vegades, la vesteixen amb números.
9) Destria tota mena de grandàries.
10) Té prou complicat viure al cel.
Dos poemes a cavall i deu pensaments divins
18 Abril, 2012 08:20
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
A cavall
Sant Jordi,
a cavall,
porta massa anys,
va vestit de blanc,
empaita el mal drac.
Cada primavera
viatja arreu,
la princesa espera
arribar, sencera,
de nou, al palau.
I el drac ferotge,
parla somicant:
Necessito anar
a posar-me dents!
Sant Jordi,
a cavall,
arriba a Montblanc,
per si troba el drac,
dormint al portal.
La lluita comença,
faran mitges parts,
no estan per la feina,
volen descansar.
Passa per la plana
Cavaller, a cavall,
passa per la plana,
Sant Jordi demana
anar tots al tall.
Entre balls i festa
el drac com s'enfada,
només porta gana,
espera el menjar.
Amb dos sacs d'arròs,
mig de botifarra,
pot passar la tarda
dessota del pont,
però vénen tots
a veure batalla,
el rei encomana:
Qui matarà el drac?
I el vell drac remuga,
quasi mig plorant:
Me'n vaig de Montblanc!,
i, de regne, es muda.
Pensaments divins
Estic condemnat, però no troben cap vacant.
Déu posarà al mercat: àngels a meitat de preu.
Si peco, abans de les vuit, em faran descompte.
Necessito una oració nocturna més suggestiva.
Judes va posar Jesús a la borsa de valors.
Quasi puc afirmar que Jesús no va anar a Jerusalem a fer turisme.
Si Déu és el meu Pare que em pagui el cotxe.
Jesús pujarà a la creu si no li fan mal.
Judes plorava, tres monedes eren falses.
Sant Pere no hi és, ha anat al saló nàutic.
Dos poemes rosa i deu pensaments educatius
15 Abril, 2012 06:23
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Me l'estimo
Com l'amor em va venir
per treballar, ben debades,
a la plaça, per les tardes,
a la vora del jardí.
Allí, he trobat la rosa,
pentinada, amb ulls clars,
una bossa, una sabata,
poques ganes de comprar.
No té flaire d'eixa userda
que rondina enmig del camp,
però té mirada encesa
i el seu cor és tot un clam.
Me l'estimo des de l'alba,
ben arrapat al coixí,
i li dic, tot de passada:
Tu em voldries per marit?
Poncella
Poncella, amb els ulls tristos,
com trafega pel carrer,
al cistell, porta la mel,
en el vestit, els anissos.
Cap noia, més melindrosa,
he trobat en tot el món,
la carona, com la rosa,
una espina enmig del cor.
El seu noi no té ni pena,
poca-solta i bevedor,
poncella porta condemna,
on ha defugit l'amor?
Poncella, amb els ulls tristos,
si et volguessis casar amb mi,
romandríem, ben feliços,
del matí fins a la nit.
Aniríem a la plana,
a la riba i a la vall,
si els diumenges demanava
fins la portaria al ball.
Poncella, amb els ulls tristos,
regala'm el teu mirar,
tinc per tu, tots els pastissos
per donar-te i regalar.
I, si no em vols, et demano
una estona en el voler,
no vull tenir ni vull ser
només sóc galant que planyo.
Pensaments educatius
Han passat tots el curs, el riu estava sec.
Aprenen molt, però no en saben gaire.
Amb el divorci pel mig, els costa assimilar els nombres parells.
Els donaré dos punts per examen.
He proposat, a la mare, que li posi la nota musical.
El proper examen el contestarem entre tots.
Una de les múltiples funcions de la cadira és oferir la possibilitat de seure.
He tingut sort, l'inspector és més optimista.
La classe anava bé, tots eren a la lluna.
Els alumnes saben pintar, amb els peus, sense treure's les sabates.
Dos poemes d'un drac i deu epitafis
12 Abril, 2012 08:43
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
L'any vinent
Encetada primavera
a la ciutat de Montblanc,
demana el rei estadant
un nuvi per la princesa.
La princesa és una flor:
assossegada, eixerida,
pel matí, sempre amanida
a feinejar per tothom.
Pressurós com passa el temps
i la princesa és fadrina,
la ciutat viu reprimida
sense sortir al carrer.
A les voltes, viu un drac
que, de tant en tant, demana:
una ovella, una cabra
o tres coves de peix blanc.
Però un dia, aplega el sol
tot vestit de cavaller,
les campanes van al vol
i la gent surt al carrer.
Encetada la gran lluita
el cavaller guanya el drac,
la princesa ho anuncia:
L'any vinent m'hauré casat!
Ni vull ser drac
Ni vull ser drac
ni vull ser rei
ni la princesa
que s'esbellega,
vull ser, arreu,
un cavaller
amb capa blanca,
amb dolça estrella.
Tenir cavall,
mil aventures,
el cap ben clar,
minso de dubtes
i traginar
amples camins,
anar a la mar
i seduir.
No vull ser el drac
dolent del conte
que, a la princesa,
es vol menjar,
m'agrada més
seure i somiar
i estiuejar
i fer de pobre.
Epitafis
Vaig morir per una ximplesa: Volia aturar un tren!
Noto com si em faltés l'aire.
Aprendre a fer el mort, pot durar una eternitat.
Estic mort per a reduir despeses.
Aprèn a morir en quinze dies.
Ho sento, però no vaig venir a l'enterrament!
S'aconsella morir-se sense massa xivarri.
Mai et demanaria que em paguessis el nínxol.
Si et diuen que he mort, no t'ho creguis.
Hi ha una possibilitat de sobreviure: Apunteu el nombre del compte dessota.
L'estufa
10 Abril, 2012 06:11
Publicat per jjroca,
Aproximacions
L'estufa:
1) Es despulla en arribar el fred.
2) Abandona la solitud del magatzem i presideix la sala.
3) Intenta recordar la cara dels seus amos.
4) Encén pel davant i mulla pel darrere.
5) Mai desitja fer el paper de taula.
6) Sol tenir ulls radiants i càlids.
7) Manifesta un caràcter conflictiu.
8) Pot ser una baralla forta d'electrons.
9) Mai sap l'hora d'anar a dormir.
10) Espera de l'home una certa preocupació.