Dormir
07 Desembre, 2012 06:57
Publicat per jjroca,
Aproximacions
Dormir:
1) És la manera més senzilla de fugir.
2) Separa les persones en diürnes i nocturnes.
3) Demana silenci i horitzontalitat.
4) Es va fent gran mentre passa el dia.
5) És un gaudi solitari.
6) És el punt àlgid d'endreçament del cos.
7) Desitja paisatges que no veu i sons que no sent.
8) Sol ser més barat que la vigília.
9) Ens fa oblidar la llargària de la vida.
10) És el darrer que us prendran.
Dos poemes per al Nadal i deu pensaments divins
05 Desembre, 2012 06:20
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Què tindrà Nadal?
Què tindrà Nadal,
vora l'establia,
quan ve la Maria
feixuga, de part?
Què tindrà Nadal
quan veu la somera:
cansada, serena,
callada, menjant?
Què tindrà Nadal
quan troba un Josep
esgotat, inquiet,
del tot angoixat?
Què tindrà Nadal
quan surt un estel,
radiant, en un cel
tan fosc i gelat?
Què tindrà Nadal
quan neix en Jesús
innocent, confús,
per complir el manat?
Què tindrà Nadal
quan vénen pastors,
captaires d'amor,
al pobre portal?
El pessebre
A la taula principal,
sobre la taula de fusta,
el pessebre de cada any.
Amb arena, pedra i molsa,
quatre brots de farigola,
el paper de plata, a sota,
marca el riu voltat de verd.
Un pam més enllà, el desert
amb camells i Reis viatjant,
un palau de benestants
on Herodes és el rei.
I presidint, a la vora,
dues coves amb pastors,
en la gran, sota d'un àngel,
un Jesús arriba al món.
Amb un bou, una somera,
una Verge i un Josep,
nostre Heroi, tan petitet,
presidint tota la festa.
Com el pare posarà,
al capdamunt, una estrella
i uns llums penjant al sostre.
Voleu més gran meravella!
Pensaments divins
A partir del Dimarts Sant, no es podrà entrar a l'Hort de les Oliveres.
Jesús ha demanat canviar el menú del Darrer Sopar.
Sant Josep ha anat a ferrar la burra.
Quan Déu creà l'home va dubtar de les seves facultats.
Satanàs no té clar el seu pla de pensions.
El Sanedrí pensava que Jesús era mal negociant.
Déu em donà la llibertat, de segur que viu a la presó.
Jesús feia miracles, però no aconseguí cap copyright.
Si Jesús torna, podré llogar cadires al Gòlgota.
Satanàs estalvia, posa tres quilos de patates menys per condemnat.
Dos poemes de desembre i deu pensaments educatius
03 Desembre, 2012 06:17
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Em porta desembre
Com el mes desè,
lligat a l'octubre,
em porta desembre
a tan gran saber?
Com una somera,
qui mana Josep,
portarà la Verge
al petit Betlem?
Com creix el misteri
del bon Fill de Déu
qui aplega a la terra
entre palla i fred?
Com dolços pastors,
dessota d'un llum,
veuen com l'estable
es torna aixopluc?
Com xiscla Jesús,
na Maria dorm,
en Josep té por
i l'estrella lluu.
Com van els tres Reis
a veure l'Hereu
i porten la festa
i donen consell?
En el cel
En el cel, ovelles,
a la terra, llops,
poques meravelles,
ben minso el tresor.
Tardes de desembre
dessota dels pins,
com juguen els nins
a comprar o a vendre?
Amb minsos consells,
trobareu el pa,
ràbia i tarannà,
som els quatre vells.
Sense carmanyola,
sense processó,
guanya la cassola,
recorda el Minyó.
Tardes de desembre
pelades de fred,
una estrella grossa
arriba i s'encén.
Darrere el pessebre,
el menjar del bou,
les quatre nadales,
Betlem i l'Any Nou.
Pensaments educatius
El nen és molt intel·ligent, però no ho explica.
Si poseu un examen, procureu donar les respostes.
Al cel, les classes comencen en divendres al vespre.
He posat un examen i vuit m'han suspès.
He aconseguit fer-los entendre que una suma no és un adverbi.
El nen no aprèn, però batega.
La classe anava bé tot i que no sabia on era.
Pujaré la feina a tres minuts per setmana.
L'important és que avancin d'esma.
Creuen que faig mala cara perquè he mort.
Dos poemes amb desig i deu epitafis
01 Desembre, 2012 05:20
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Dolça estimada
Dolça estimada:
Qui no respon,
quan l'aigua és clara
i el riu fa goig?
Mil tombarelles
per dalt del llit,
galtes vermelles,
tan gran desig.
És la lluerna
qui omple el meu món,
és qui l'aixeca,
és qui el remou.
Dolça estimada
per tots els déus
ni cap ni peus
ni melangia,
vella agonia
d'un home sol,
vestit de dol,
sense alegria.
És l'amor
Ni les passes
ni les penes
m'abandonen
per la nit,
en el llit,
em quedo a soles
tot pensant:
S'haurà adormit?
Mai cap reina
ni deessa
ha volgut
el jaure amb mi
puix em troben:
prou eixut,
ben pocapena
i captaire
sense crit.
És la vida
qui s'aixeca,
és l'amor
qui em fa glatir.
Epitafis
M'han dit una missa, només en queden set-centes dotze.
Tinc ganes d'entrar en acció.
Treballo poc, però no cobro.
Avui, no surto de casa.
Noto com si me n'anés.
Ni recordo quan vaig arribar.
Si entres, et pagaré.
Aviseu abans de venir.
Demà tinc feina.
Estic acabant d'esmorzar.
El matrimoni
29 Novembre, 2012 08:08
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El matrimoni:
1) Neix de la necessitat de compartir una por.
2) És la sala principal d'un palau de dubtes.
3) Necessita tempestes i períodes de calma.
4) Comença el dia amb el repte de seguir.
5) No estalvia energies en adaptar-se.
6) Té els fills com a motiu d'enfrontament o unió.
7) Acaba provocant qüestions inoportunes.
8) És el reforçament d'adjectius possessius.
9) Hauria de tenir vacances pagades.
10) Sol acabar envoltat d'incerteses.
Dos poemes de pessebre i deu pensaments divins
27 Novembre, 2012 06:05
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
En un pessebre
Somera i bou,
estable de Betlem,
un Sant Josep
enmig de l'enrenou,
porucs pastors
dessota d'una estrella,
desfà tenebra,
porta clarors.
I na Maria,
massa feixuga,
parla, poruga,
quan mor el dia.
En un pessebre,
palla molt blanca,
porta amistança,
un Minyó tendre.
El cel somriu,
somriu i canta,
un tros de llana
per tot caliu.
Blanca nit
Amb Herodes revoltat,
els tres Reis faran camí,
un estel els ha portat
a Betlem en blanca nit.
Un profeta massa gran
per guarir-se en un palau,
ha de trobar el seu catau
tot enmig de palla i gra.
El bou portarà fermesa,
un cor tendre, solitud,
la somera la virtut:
Traginar sense cap pressa!
A l'estable, no hi caben:
desitjos amb il·lusions,
murmuris, dolces cançons,
aquell deure tan lloable!
Caldrà sentir-la avui:
Alegria a desdir,
lloances amb esperit,
tota la gràcia que vull!
Pensaments divins
Habilitaran el purgatori com a sala de fumadors.
Déu ha superat dos controls d'intel·ligència.
Satanàs ha demanat a Déu una treva per enllestir calderes.
Satanàs ha triat "Las Vegas" per temptar Jesús.
Satanàs deixarà entrar, a la sala de jocs, als majors de divuit segles.
Tomàs tampoc creu que Sant Josep sigui fuster.
El mestre confrare cerca a Jesús per anar a la processó.
La Verge vol comprar una túnica per al seu Fill a les rebaixes.
Tres jueus concediran un crèdit a Jesús per a les despeses de viatge.
Per reducció horària, es faran rosaris de deu minuts.
Dos poemes de tempesta i deu pensaments educatius
25 Novembre, 2012 07:54
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Si porta el vent
Si porta el vent
nous aires de tempesta
i un déu feixuc
camina pels estralls,
direm, cansats:
Estalvieu la festa
d'arbres caiguts
enmig d'innoble ball!
Sóc tan poruc
que ploro sense pressa
i prego, poc,
per arribar a l'infern,
és el meu cos
enmig d'una devesa
on mengen, verds,
les vaques amb els rucs.
Si porta el vent
la força i la fermesa,
deixem-lo fer:
És l'amo dels ensurts!
Maleït el llamp
Maleït el llamp
quan trenca el silenci
i omple, de pors,
la pausa del camp.
Maleït el llamp
quan tot ho esbatana,
quan deixa desgana
i mal averany.
Maleït el llamp
quan fereix el cor
i mata l'amor
de propis i estranys.
És tan cridaner,
tan foll i maldestre
quan vol fer de mestre,
mestre mentider.
Maleït el llamp
quan toca la terra,
quan mata i esguerra,
quan clou i se'n va.
Pensaments educatius
He fet venir el psicopedagog, hi ha un alumne que no em critica.
Hem anat al zoo, tres serps ja no tenen cascavell.
L'inspector vol més rendiment, canviarem els cilicis.
La classe anava bé, tot i que coixejava.
Les classes solen començar els darrers deu minuts.
He fet un examen escrit, he recollit deu avions i tres vaixells.
M'estimen força, les pedres són petites i rodones.
L'excursió de fi de curs serà amb vaixell, naturalment.
Estic cercant l'excel·lència, de segur que no ha vingut.
Els alumnes treballen força, empenyen la porta d'eixida.
Dos poemes amb solitud i deu epitafis
23 Novembre, 2012 05:23
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Mon deler
No cal ni dir
que ma feblesa
és la mà estesa
del bon morir
i ma tendresa
no porta pressa
de tal eixir.
Un cos poruc,
virtuós de somni,
cerca un dimoni
cansat, eixut,
estic perdut
ni fantasia,
a casa crida
ni vol saber,
és mon deler
seguir la vida:
llarga, avorrida,
amb solitud.
Quatre gats
Massa cases,
amples cambres
on parar
i on dormir,
els pagesos
ens deixaren,
oblidaren,
han fugit.
Els carrers,
del tot malmesos,
ben estesos,
oblidant
i nosaltres,
els promesos,
sempre ofesos,
hem marxat.
En el cel,
els quatre gats,
empipats,
juguen ben junts,
a la terra,
sense guerra,
va guanyant
la solitud.
Epitafis
Nínxol en obres, disculpin les molèsties.
Porto un dia que ni sé on tinc el cap.
He sortit a posar-me la perruca.
Abans de les set, no hi seré.
He deixat el nínxol obert.
És el primer mes que no pago lloguer.
Si heu de pregar, de pressa!
No estic mort de miracle.
Tingueu fe, però sou al llistat.
Anul·leu la visita al metge.
El fanal
21 Novembre, 2012 06:26
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El fanal:
1) Neix en el temps de nit.
2) Sol enfilar-se en places i carrers.
3) Ha de suportar milers de convidats.
4) Comença la feina quan vénen les estrelles.
5) Vol mostrar-nos la seva clarividència.
6) Sap que, massa llum, fa esclatar.
7) Tendeix a mirar cap a sota.
8) Aprèn a crear tot tipus d'ombres.
9) Suporta, resignat, les hores de sol.
10) Reconeix el sol com a déu i senyor.
Dos poemes ebris i deu pensaments divins
19 Novembre, 2012 06:48
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Vint-i-quatre hores
Cansada la nit,
desada fortuna,
em queda l'engruna,
parla l'esperit.
El vi és amable,
gasiu i gelós,
tan negre de cos,
tan fort, tan culpable.
L'ampolla es buida,
el cos com trontolla,
s'enlaira i es troba
enmig la despulla.
Benvolgut país
carregat de monstres,
d'homes prou mediocres
per viure la nit.
I després, les tornes:
suor i maldecap,
monstres m'han deixat
vint-i-quatre hores.
Deixeu-me
Per tenir ampolla,
recorro mig món,
els homes som bons
quan la dona plora.
Sent tan mentider,
mai hec veritats,
pena i vanitats
són collites primes.
Al regne faldut,
on tinc mon glatir,
he begut el vi,
el vi he begut.
Com m'agafen sempre
deliris de rei,
deixaré la llei
als homes de fe.
Buidaré una ampolla
sense respirar,
deixeu-me marxar,
ho tinc tot venut.
Pensaments divins
Podria ser sant si enganyés a cent fidels.
Es prega no passar per la zona de miracles.
Noè vol un altre diluvi sense familiars.
Goliat ha demanat a David una fona.
He vist Samsó parlant amb Hèrcules.
Déu estudia anys de deu mesos.
Satanàs aconsella a Déu sobre plats de rostits.
Es prega, als sants, que passin a recollir les aureoles.
Per cada tres pecats de carn, regalen sals de fruites.
Aquest dimoni no veu massa, està temptant tots els xiprers.