La bogeria

14 Setembre, 2012 12:21
Publicat per jjroca, Aproximacions

 

   La bogeria:


   1) És posar el carro davant els bous i esperar que avanci.

   2) Em porta al regne on les cebes no saben cuinar.

   3) Neix en diumenge i vol que, demà, sigui dissabte.

   4) Cerca una casa on les portes són finestres.

   5) Sap que les pedres pensen millor que els homes.

   6) No necessita cap vehicle que tingui frens.

   7) Viu de lloguer esperant trobar el seu amo.

   8) Parla amb mi quan no sóc present.

   9) Odia, febrilment, tota mena de balances.

10) Té massa feina per a pensar amb la mort.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes porcs i deu pensaments divins

12 Setembre, 2012 05:27
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Les flors


Són les flors

del meu jardí

força dolces

i estimades,

el porquer

les ha comprades,

com les menjo

sense crits.

És l'ofici

d'ésser porc

ofici sense aventura,

cada cort

tindrà sa lluna,

cadascú

tindrà sa mort,

però, ara,

no em torbeu,

deixeu-me

enmig les flors.


Com ploro


Cada dia,

en llevar-me

i posar-me

tot dempeus,

descobreixo

que la nit

m'ha deixat

ben famolenc.

Les garrofes,

les tomates,

de tant en tant,

un enciam,

em posen

fortes les cames

i panxa

com de tabal,

com ploro

perquè m'engreixo

com aplego

on em voldran.

 

Pensaments divins

 

Satanàs oferirà visites a l'infern els cap de setmana.

Déu està cercant un altre Fill menys poruc.

Judes donarà classes per aprenents de traïdors.

Sant Pere vol lliurar un cap de setmana de cada set.

Jesús oferirà miracles a meitat de preu.

Satanàs plora, diu que Déu no se l'estima.

Per cada deu temptacions, vull un regal sorpresa.

Separat, sense fills, desitja ser profeta.

Es prega, al lladre, que retorni la clau del cel.

Dimoni miop pot passar a recollir les ulleres.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes controlats i deu pensaments educatius

10 Setembre, 2012 13:22
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Riure controlat


He d'escriure

d'un sol cop:

És el viure

dintre un sot.

Ni un mal vers

per encetar,

quatre estrofes

i ja està.

El poema

ho diu tot,

va de festa

a poc a poc.

És un riure

controlat,

mai deixat

per ser més lliure.

Una obra

concebuda,

ben posada,

ben rebuda.


Faig bondat


Com ho sóc,

poc jovenet,

amb cadenes

dibuixades,

m'han deixat

les males cares,

al capdamunt

del castell.

Desperto

quan vol el sol,

trafego

a la tramuntana

i, em sento,

si m'ho demana

la senyora

del senyor.

A poc a poc,

controlat,

miro, callo,

faig bondat.

 

Pensaments educatius

 

Ho proven, però París no es pot posar en un llibre.

Tenim un ordinador: a la dreta els vius, a l'esquerra els espavilats.

Les classes comencen a les nou, si acaben a les cinc, n'hem perdut quatre.

Un home pot ser un savi, qui pot ser un savi?

Abans tenia un enemic, ara, tinc l'enemic.

Dos dimonis donaran classe de moral i ètica.

L'home és intel·ligent, només cal trobar-lo.

Ben mirat un lleó té un deu per cent de cérvol.

Els he donat tres conceptes, estan ocupats cercant ampolles.

Els alumnes aprenen d'hora, a quart ja saben plorar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes feliços i deu epitafis

08 Setembre, 2012 06:19
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Tres dimonis


Si la rauxa

vol anar

a casar-se

algun dia,

ofereix-li,

com caldria,

un bon nuvi

amb paciència.

Encetaríem, ensems,

el sentiment

amb el dubte

i jauríem,

al moment,

tres dimonis

amb un jutge.

Són els homes

malaltissos

qui demanen

ser feliços.


Som tan feliços


L'estimo tant,

som tan feliços

que mengem glans,

pans amb anissos.

Anem plegats,

patim-patam,

fins a la font,

bevem cansats.

De tard a tard,

obro la boca,

engego un ai

o el que pertoca.

És una truja

dolça quan gruny,

només es queixa

si va amb dejú.

Com cada dia

aplego tard,

ella m'espera,

verra i se'n va.

 

Epitafis

 

Es prega, plorar fluixet.

Tinc el testament a la butxaca.

Al costat del nínxol, tinc el paraigua.

Endevina qui sóc.

Demà vindré a sopar!

Suposo que m'ha baixat la febre.

Estic content de veure't!

Espai lliure de fums.

Em penso que et conec.

Dos rosaris més i ressuscito.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El neguit

06 Setembre, 2012 05:00
Publicat per jjroca, Aproximacions

   El neguit:


   1) És el fill adoptiu del regne de la por.

   2) Es vesteix de somnis i dubtes.

   3) Regna a la casa de tots els mortals.

   4) Empra força temps en no fer res.

   5) Sempre aplega quan he deixat l'espasa.

   6) Confia guanyar-me sense massa despeses.

   7) Sol carregar l'home d'estèrils embalums.

   8) Aconsegueix foragitar-me del meu lloc.

   9) Emmalalteix quan trobo l'equilibri.

10) Ha de morir entre sospirs i badalls.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes d'amigues i deu pensaments divins

04 Setembre, 2012 05:12
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Sona la campana


Nou en punt,

sona la campana,

la mestra s'afanya,

vol files de muts.

Àvies han deixat

a les tendres nétes,

totes satisfetes,

han fet els cinc anys.

Com saben lligar:

llaços, espardenyes,

com saben corprendre,

com miren i van.

Tindran de nou:

finestra i pissarra,

la bata rentada,

llapis de colors.

Les velles amigues

de fa un parell d'anys,

les noves fatigues

i un curs massa llarg.


La Marta


Mare,

vull: una trena,

el vestit blau,

l'ampolla plena

i l'esmorzar.

Avui, l'escola

obre el seu món,

les tres amigues,

segur que hi són.

Estreno llibres,

l'ordinador

i un mestre jove

qui mana molt.

Les matemàtiques

són el meu os,

massa problemes,

poques cançons.

Poc que m'agraden,

però la Marta

somriu, em tapa,

és el meu sol.

 

Pensaments divins

 

Satanàs és un expert en brous de carn.

Déu vol un Judici Final per via satèl·lit.

Déu vigilarà, amb cura, els sermons celestials.

La Verge ha demanat a Jesús que arribi d'hora per sopar.

Jesús es queixa dels dimonis: No saben trepitjar el raïm!

Satanàs fa misses negres, és tan pessimista.

Tot i sent Fill de Déu, no es deixa veure.

Potser em salvaré, però no sé nadar en aquest món.

Estic estudiant per a sant, total, són set mil crèdits.

Per salvar-me només necessito 666 padrins.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes entre beceroles i deu pensaments educatius

02 Setembre, 2012 07:54
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


He d'anar a l'escola


Mare, demà,

he d'anar a l'escola,

posa'm dintre la bossa:

tisores per retallar,

el llapis blau i la goma,

aquest llibre que has comprat.

Només he vist els dibuixos,

unes lletres massa grans,

hauré d'aprendre una estona

i jugar, jugar i jugar.

Mare, demà,

portaré bata i ampolla,

amb galetes i entrepà,

m'han dit que la senyoreta

porta ulleres i un llaç.

Mare, demà,

hauré de llevar-me d'hora,

sembla ser que anar a l'escola

és senzill, com treballar.


Lletres


Amb un llapis,

una goma

i un paper ratllat,

lletres he sembrat,

quan les colliré?

N'hi ha de petitones,

ni saben anar,

altres me les porten,

on les deixaran?

Lletres dibuixades

amb tots els colors,

volen caminar,

ni saben per on.

I la bona mestra

els ha posat nom

i les vol lligar,

van en processó.

Lletres cridaneres

o mudes del tot,

el llapis les posa,

la goma fa por.

 

Pensaments educatius

   

Tenen un rei a la panxa i un pidolaire al cap.

Aplego d'hora a classe, desitjant que em facin riure.

Em fan tantes preguntes que dormo com un sant.

Fa mesos que cobro pel rendiment i em moro de gana.

Quan ja coneixien el tres, arriba el sistema binari.

Li donaré un excel·lent perquè em fa nosa.

Necessito molta llum, estan tots per aprendre.

Arribarà un moment en què no em decebran.

Porto sis cursos endrapant la reforma.

Jesús va anar a l'escola dels miracles.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes sense ofici i deu epitafis

31 Agost, 2012 09:46
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Escriptor a les hores baixes


Aprenent de no parlar,

escriptor a les hores baixes,

les paraules de rebaixes,

els diners ni tenen banc.

Començar un altre vers,

avançar a mitja estrofa,

per deixar, enmig la golfa,

un llapis cansat i vell.

Per suar amb bones mans,

desgrano una poesia,

és el desig qui s'enfila,

qui em porta on li plau.

Aprenent de déu petit,

he de guarnir mon calvari,

he d'escriure a diari,

de tant en tant, fer l'oblit.

Esperonar el pensament

amb idees passatgeres,

el trair les cent promeses,

formo part d'aquesta gent.


Manadors


Per enllestir el pensament,

he posat fil a l'agulla,

he començat la despulla

per parlar amb qui no em sent.

Petita munió de lletres

per una estranya raó,

han de trobar l'ocasió

de posar-se ben esteses.

Problemes d'enteniment,

acosten les hores baixes,

els poemes volen caixes

on guarir i dormir bé.

Sense ofici on treballar,

els conceptes s'esbatanen,

ploren, xisclen i demanen:

On heu deixat el pensar?

Manadors, sense fronteres,

carregats de mil diners,

estan trobant la manera:

Que no rumien, ens va bé!

 

Epitafis

   

Canvio anell d'or per matalàs de llana.

Oficialment, torno a ser fadrí.

Acabo de pagar l'últim termini del nínxol.

Per una economia sostenible, porteu-vos el taüt.

He mort pel cogombre, em va caure el camió a sobre.

Fa mesos que espero una oferta.

Què vol dir...? Estar tip!

Segurament, ens tornarem a veure.

Si aplegues d'hora, truca

Ja falta menys!

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

L'economia

29 Agost, 2012 07:13
Publicat per jjroca, Aproximacions


  L'economia:


   1) És la primera lliçó que aprenen els virus.

   2) És cosina germana del "dolce far niente".

   3) Creu que els homes són, fàcilment, alterables.

   4) Somia amb palaus, però dorm en cabanes.

   5) Estima les unitats acompanyades de zeros.

   6) Fa massa càlculs per arribar enlloc.

   7) Pensa que la riquesa ha de ser inabastable.

   8) Confia amb els homes pobres i amb els pobres homes.

   9) Només descansa en paradisos fiscals.

 10) Morirà quan tots siguin déus.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de llops i deu pensaments divins

27 Agost, 2012 07:14
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Llop perdut


Quan cau la nit

i porta melangies

amb l'esperit

innoblement humà,

deixa-m'ho dir:

Enceta el tarannà,

el llop perdut,

un llop perdonavides.

No puc saber

on rau el meu silenci,

el sentiment

de creure i avançar,

el meu desig

ni empra simpaties,

les apaties,

les deixo per demà.

He sentit veus

d'aquells nobles fantasmes,

d'aquelles cabres

que són muntanya enllà.


És un llop


Riu amunt, sense llagut,

amb la camisa ratllada,

una gorra esbiaixada,

possiblement, prou begut,

hi ha restes d'aquell vell,

mariner sense recança

qui viatja a l'enyorança

massa tardes de l'hivern.

És un llop massa eixerit

per anar a quatre grapes,

ben vestit, sense sabates,

amb memòria sense embuts.

És un llop vingut a menys:

canta, balla, mira i beu.

 

Pensaments divins

 

Judes El va trair, El volia posar a punt.

Déu està preocupat, massa homes savis es van tornant cecs.

Déu ha manat comprar accions de Fenosa.

Satanàs no vol pecadors sense pedigrí.

Déu ha decidit reduir els sacs de les bones intencions.

Satanàs vol posar més dracs a les calderes.

Sant Pere no vol serveis de porta els dilluns pel matí.

Satanàs està fent un curset de mala imatge.

Satanàs jugarà al golf si li posen pilotes negres.

En anys d'epidèmia, Satanàs posarà més olles a pressió.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs