Pensaments festius (LXXIV)
01 Maig, 2021 05:30
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Viuen tants a ciutat, que és absurd no ser d'allí.
Ploreu davant dels déus, així els tindreu contents.
El fanal és el sol del meu carrer.
Si trepitgeu el món, no dubtarà en cruspir-vos.
Voldria ser dimoni, però no li he trobat lloc a la cua.
Els millor de les eleccions és que passen i s'obliden.
Vaig trobar un polític sincer i no vaig atrevir-me a votar-lo.
Si voleu ser bon mestre, comenceu per ser mal alumne.
Si ho expliqueu massa bé, on queda la gràcia del secret.
Estic content perquè em deixen pagar.
Tinc tan pocs amics que ni em malparlen.
Sense cos, no aniria enlloc.
Sóc tan feliç que el veí ni em saluda.
Vaig tenir una núvia, però no se'n va assabentar.
Tingueu fe i deixeu tots els diners en aquesta bossa.
No sé si el treball dignifica, però et fa perdre massa temps.
Sóc tan pobre que puc repartir un vaixell de misèria.
Tot i tenint poc, sóc un avantguardista de la moda.
Si espero una mica, passaré de ser vell a ser antic.
Em diu que m'estima inclús quan no hi sóc.
No el faria patir, però ho necessita.
Em voldria aprimar, necessito una mica d'espai.
No és que m'equivoqui, és que no ho encerto.
Déu, quan mulla els pobres, els hauria d'enviar sabó.
El pobre sempre necessita algú a qui llençar pedres.
Demano a Déu que els arbres no li demanen ser assalariats.
Va ser el dimoni qui va fer l'home treballador.
Déu ha repartit tant la feina que, ara, no li'n queda.
Va fundar una assegurança de mort i el van tenir per boig.
Escriuria més, però el paper s'embruta.
Estic tan cansat que ni us envejo.
Estic tan acostumat a perdre que segueixo viu.
És una noia tan maca que no em veu.
Tinc tant per aprendre que m'emporto els deures a casa.
Us donaria un consell, però no necessito salvar ningú.
El temps voldria entrar al cementiri, però allí es perd.
El temps que l'home perd badallant, la dona el perd provant-se roba.
No és que pensi molt, és que sóc molt distret.
Jo volia ser lliure, però em van regalar una bossa.
Si tinguessis sis peus, no necessitaries cadira.
He descobert que, callat, m'equivoco menys.
Quan li prego a Déu, s'atipa de riure.
El rics li han demanat, a Déu, que encareixi les entrades del cel.
Exigeixo cucs amb pedigrí en el meu enterrament.