Pensaments festius (LXXVII)
15 Juny, 2021 05:45
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
L'amo m'estima tant que no vol que sigui com ell.
Em va prometre fer-me ric, però no l'he vist enlloc.
Si arribo a pensar, igual em marejo.
M'ha dit: Maco!, sense obrir els ulls.
Jesús ja seria aquí, però li fa mandra.
Si Déu va fer perdre els jueus, que no farà amb els ianquis.
No m'estranyaria trobar miracles a meitat de preu.
És un dimoni tan espavilat que fa estudis de mercat.
El millor de ser ovella és que només tens un pastor.
Vull anar al cel, però amb condicions.
El millor de l'hivern són les mosques.
Vaig tenir una núvia, però no em deixava festejar-la.
Déu diu que em salvarà, però jo no vull jugar.
Al desert, que hi ha prou sorra, no necessiten rellotges.
Poseu-vos una corbata, ja sabran que regalar-vos.
Sí, he demanat al dimoni una setmana de vacances.
Sabreu que sóc jo, només us enganyaré el suficient.
Morir-se és senzill, el que més costa és acabar fent bona cara.
Estic fent un curset accelerat per aprendre a plorar.
El banquer m'ha dit: Emporta't els diners que vulguis i no cal que els tornis!
Anava carregat de pecats i el capellà se'ls ha quedat tots.
El sermó va ser tan bo que es van quedar per guardar el banc.
Em vaig posar a repartir misèries, em vaig tornar ric.
Mireu si creuen els alumnes que dubto manar-los res.
Deixeu-me cridar, us estalviaré engegar la ràdio.
És un metge tan bo que ni el deixen treballar.
Acceptaré anar al cel, si em poseu al costat de la finestra.
El dimoni ha vingut plorant a demanar-me els pecats que em va donar.
Acceptaré festejar si em deixes trepitjar la terra.
Sóc tan ben plantat que només puc mirar els balcons.
No he perdut mai ni he jugat tampoc.
Mireu si penso de pressa que només puc pensar en el demà.
Sóc tan perfecte que només ho sé jo.
Li volia mentir, però m'equivocava.
Necessito un racó per amagar-me de tots els qui em volen.
Tinc cambra de bany, però només faig servir la cambra.
Em volia donar treball i li vaig fer pagar.
Potser em faig vell, però no pel meu gust.
M'agrada pagar, no sabria que fer amb els diners.
He demanat per la mort, m'han dit que no era a casa.
No em pregunteu a mi, pregunteu a l'altre jo que treballa.
Quan va dir que m'estimava, sabia que parlava amb un altre.
Necessito butxaques més petites per portar els diners.
Déu em va dir que em faria savi, li vaig dir que ja ho era.