Pensaments festius (LXXVI)

01 Juny, 2021 05:39
Publicat per jjroca, Pensaments festius

És fàcil enganyar-me, només estic viu.

Era bon home, no podia anar enlloc.

La senyora em fa passar al davant per si m'erro.

Sé que la guerra està perduda, però tinc ganes de continuar-la.

La mort passa fins que es queda.

Només he trobat els amics que corren menys que jo.

No envejo els joves, només desitjo no imitar-los.

Li he proposat a la panxa anar de festa i no m'ha dit res bonic.

Perdre diners és més senzill que respirar.

Conec el meu lloc, per això empetiteixo.

El paper de casat és senzill, només cal guardar el que no t'agrada.

L'amo m'estima tant que no li importa que estigui sempre treballant.

Si heu guanyat algun cop, us aconsello que ho oblideu.

El trist dels intel·ligents és que no responen.

Si aquest món s'acaba, no patiu, ja en faran un altre.

Déu va fer la nit, no volia veure'ns tanta estona.

La vida existeix, però l'home s'entossudeix en fer-la.

Després de crear l'home, Déu es va veure obligat a anar-se'n al cel.

Mireu si m'estima Déu que prefereix no fer-me nosa.

Tinc ales de tinta i paratges de paper.

Vull ser senyor dels meus diners, no el seu esclau.

Vaig tots els dies a escola i només repeteixo curs.

L'univers es fa vell, per això creix.

La vida és el passadís, la mort la sala d'estar.

No m'agrada anar a ciutat, allí em fan córrer massa.

Mireu si m'agrada la sogra que ni me l’emporto cap a casa.

Diu que em matarà, li dec fer molta por.

Escric massa, desitjo que no em trobi malament.

No us ho volia dir, però tinc por de perdre'm.

Us puc deixar l'àngel de la guarda, us ho dirà tot de mi.

No em preocupa l'enterrament, em preocupa no saber el que diran.

El discurs polític és la més avorrida de les pluges.

Oferiré diners fins que arribin els meus.

Si em poseu a treballar perdreu un bon company de camí.

L'àngel de la mort li ha demanat a Déu una eina més moderna.

Sóc d'un país petit, poruc i ple de mancances.

Sóc tan pobre que els peus em fan olor d'herba.

Tinc massa veïns per passar desapercebut.

Tenia dos camins, un ja l'he perdut.

No havia vingut a sofrir, però no em queda res més.

Vinc de la fosca i no he portat cap llanterna.

Trigaré potser massa temps en no aprendre res.

Em prometen que em salvaré sense dir-me de què.

Dec estar viu, encara he de pagar.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primer mes de l'any: