11 Febrer, 2019 18:35
Publicat per jjroca,
Epigrames
Al cel demano
un bosc amb redós,
allunyat de l'amo,
el riure és ben dolç.
Si mirar fóra pecat,
vull anar a l'infern,
la mossa que he trobat
de segur que hi és.
Vull una estrella
al meu sarró,
posaria el sol,
però no es queda.
Senyores i senyors
sigueu benvinguts,
al teatre hi caben tots:
sords, bornis, cecs i muts.
Per menjar, voldria:
farcidet de col,
plata de cargols,
després mitja síndria.
Cavaller sense cavall,
capità sense senyera,
poca lluita al capdavall
i guanyar sense cap guerra.
Mil anys per a no dir res,
fer l'amor sense concebre,
treure aigua del gran Ebre
i oblidar si l'aigua es ven.
Sabeu, Jesús m'ha dit:
No vull trobar cap pessebre,
prefereixo all i pebre
i un mal catre on dormir!
Tan gran sacrifici
fóra bogeria,
no us deixeu el vici,
ell mai ho faria.
Fadrinet com era,
avui, m'he casat,
ha estat primavera
qui m'ha enganyat.
Per anar sol,
al cementiri,
ni cal seguici
ni joies d'or.
Em moriré una nit
havent sopat,
he de partir
content i fart.
Quan lladra el gos,
sense mirar,
ni cal pensar,
es troba sol.
Quatre ciris
per al mort,
no l'ajuden
gens ni poc.
La mestressa diu
que té una feinada,
cal sortir de casa
amb un pas furtiu.
No tinc pressa
en arribar
puix la llenya
he de tallar.
He fet gran collita
de palla i de gra,
l'enveja no crida,
però em vol guanyar.
Mil orenetes
han aplegat,
cent retrobaven
cases de fang.
I la serp com plora
dessota una branca,
el bon Déu la troba,
somriu i li parla.
Per menjar una poma
cal anar al desert,
allí, Déu es perd,
s'amaga i escolta.
La cuca dormia
dessota la fulla,
com l'estiu li duia:
menja i alegria.
Una vegada,
un cop al mes,
perd l'interès,
però no cansa.
Estimar és trobar
tresor d'amor,
voler continuar,
sol portar dol.
A la casa tenia
mon paradís,
un infern el volia
del tot ferir.
No poseu pau
a les mentides,
poseu espines,
cremeu la nau.
Afegeix un comentari
