Epitafis (III)
07 Febrer, 2019 12:38
Publicat per jjroca,
Epitafis
El metge em diu que no em desanimi.
Al sepeli, va haver riures i plors.
Crec que estic acomiadat.
Més val que no pregunten al veïnat.
M’ha arribat la medalla al treball.
He passat un control d’alcoholèmia sense dificultat.
Es prega no aparcar davant el nínxol.
Em feia il·lusió firmar una hipoteca.
He entrat a l’associació de prescindibles.
Només em queda el ball de disfresses.
Trobo que ja no em pesen les cames.
Estic de viatge, tornaré el dia del judici.
No perdeu les ganes de riure.
No patiu, morir-se és senzill.
Fins aquí arriben els neguits.
Ofereixo els meus serveis, estic a les pàgines negres.
He provat cent dietes per guanyar pes.
Es prega pensar amb silenci.
Necessito consell, voldria estudiar piano.
Deu ploure, la veïna ha tret la catifa de goma.
Canvio sis pecats per una mica de coïssor.
No cal dir que ha estat una desgràcia.
Ara mateix, tinc una conferència de premsa.
Necessito el taüt totes les setmanes.
Estic disgustat amb manteniment.
Ahir vaig rebre un telegrama de condol.
Compraria nínxol amb vistes a la mar.
Ni recordo el que he menjat.
He mort perquè he perdut la salut.
El metge ho encertà: No feia bona cara!
Ahir en van arribar dos de l’I.M.S.E.R.S.O.
Us puc vendre l’ànima, no guanyo res.
Necessito només una empenta.
Tinc una núvia trencada de color.
Estic en un moment transcendental.
En aquest moment, no puc rebre senyores.
Estic en deute amb el meu cos.
De fet, no m’he explicat mai bé.
Acabo de rebre noves del més enllà.
Nosaltres tampoc us oblidem.
Em costa una fortuna mantenir aquest tren.
En arreglar els papers, torno.
El que tinc més sencer és el cap.
Em vaig morir de riure.
La qui matava a disgustos encara no ha vingut.
He de sortir a pagar.
Algú em pot llegir la mà?
Acabo de saber que he mort.
Estic de cos present.
Ho sento, no tinc canvi.
Em trobeu a faltar?
Algú sap arreglar taüts?
Vaig a un curset de fer por.
Aquí, els fantasmes no tenen vida.
Ni així, les puc enganyar.
Els dies de vent ni surto.
He tornat a perdre’m.
No torno ni begut.