Pensaments educatius (IV)

09 Febrer, 2019 22:40
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Obriu el llibre per la pàgina vint i a veure què passa.

Ara, en saben més, sobretot de queixar-se.

Mai he entès com un i un fan un parell.

Mentre penso, continuo existint?

He ofert als pares tota la gama de qualificacions.

Estimada senyora: Veig que redacta millor que el seu fill.

Els nois no tenen deures, només els han de fer.

Hem de partir de la base que en saben més.

Sempre a poc a poc, que no s’ennueguin.

De les beceroles a la física quàntica només hi ha un pas.

Aprenen tant que demà ja és història.

Era invisible fins que va arribar el director.

Tinc la classe endreçada, el sostre segueix sent dalt.

Tenim ordinadors, algun deu funcionar.

És una sort ser mestre, ets lliure de pecat.

Confio amb la ciència, acull a tota mena d’éssers.

Un cop més i els deixaré manar.

Hem fet un examen, tres han començat a criticar-me.

Porten la creu i els claus, què volen fer?

Fins ahir, una a era una a.

Han posat nou mestre, es diu: Electró–man!

L’inspector ha destapat un parell de caps.

De fet, mai sé quan he de parlar.

Hi són tots, hi haurà motí.

La primera lliçó la deixarem reposar.

Estan aprenent anglès, és normal que no els entengui.

Estan ajaguts, no cal dir com s’esforcen.

Té un fill tan intel·ligent que mai el puc trobar.

Tinc les idees clares, però no les reconec.

Estan asseguts i callats, m’he tornat a dormir.

He fet un cercle i m’he amagat dintre.

Mai arriben tard, és el rellotge qui ve d’hora.

Els resultats no són bons, compraré més sucre.

Els nens aprenen déu-n’hi-do, sobretot do.

Estaven fent un examen i m’han descobert.

Estan prou contents de la poca salut que tinc.

Els posaré feina, però no els ho diré.

Començo la classe, acte primer.

La fornada no és bona, només tres fan campana.

Fa dos dies que plou, caldrà parlar del desert.

Compartirem feina: Posaré l’examen i, ells, les notes!

Els alumnes m’estimen, sabien que havia de dutxar-me sense sabó.

He deixat la porta oberta per si un es mareja.

Farem lectura, encertaran la pàgina?

Cada dos exercicis, faig un acte de penediment.

Hem fet una divisió, ara, netejarem la taula.

La velocitat lectora és notable, necessiten pàgines més amples.

Estem d’excursió, viatgem per internet.

Han assolit un concepte, necessiten un repòs digestiu.

Cada vint ratlles de lectura, posarem un control mèdic.

Tinc tres àvies de mestres de suport.

He vist anar Déu a cercar el segon nivell de concreció.

Els alumnes són vius, almenys ho estan.

El mestre plorava, tot i així la sequera intel·lectual era evident.

El fill volia ser mestre, el pare es recupera amb dificultat.

El que salva el món són les feinades inútils.

Hem fet una marató de lectura, hem arribat a quaranta lletres.

Els electrons no van a escola i Déu n’hi do com aprenen.

Déu és Pare, tampoc ve a l’escola.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El masculí de gata: