03 Febrer, 2019 21:15
Publicat per jjroca,
Epigrames
El bon Déu creà:
somni i paradís,
l'home malaltís
ho volgué canviar.
Diu que m'estima
fins a l'infinit,
l'amor definit
es perd, es desinfla.
El sol trafegot
es lleva a trenc d'alba,
a l'estiu, s'enfada,
vol cremar-ho tot.
De jove, tenia
secrets d'amor,
en ser vell, volia
guariment de cor.
Si m'estimes, et diré:
He d'oferir-te el sol,
una plaça, un castell
i un cove ben ple d'or!
Vol que la festegi
sense mentir,
com li he de dir:
Millor que ho deixi!
Hi havia un drac:
tan innocent,
tan inconscient,
tan espantat.
Si l'amor reposa
vora del camí,
deixeu-lo dormir
amb flaire de rosa.
He perdut la fe
prop de l'establia,
la tindrà Maria,
l'haurà en Josep.
Un pecat mortal
a morir em convida,
veniu de seguida,
no el vull deixar.
Caminant tan pobre
mai l'he trobat,
anava d'emprat
amb estels al sostre.
La nit em duu
fama i fortuna,
em plau quan dura,
em dol quan fuig.
Sóc pescador
de barca vella,
ni nit ni estrella
em fan paor.
Una jove em regala
llum dels seus ulls,
la miro mentre passa,
l'envejo mentre lluu.
No he comprat
ni cel ni estrella
ni em meravella
el teu comiat.
Porta massa paraules
el meu escrit,
no he fet servir més baules,
em cal finir.
Vols haver més meravella
que somiar despert,
sentir pau a cada orella,
viure al recés.
El nuvi contava
històries d'amor,
de fer bona estada,
de trobar condol.
Una abella volava
entre les flors,
una noia sembrava
dolços d'amor.
El vent em parla
del tot foll
ni atura ni calma
ni se sent cofoi.
I quan sigui primavera,
una festa he de fer
amb el vol de l'oreneta
i la flaire del roser.
I diu que m'estima,
en aplegar el dia,
després em convida,
es perd de seguida.
Si s'allunya el fred
i ve l'oreneta,
porteu-me a la festa,
vull ser-hi també.
Poso herba al camí,
estels al cel,
les dèries de l'amic,
el riure amb ell.
A la bossa buida
ni flors ni diners,
posaré una bruixa,
vull cremar-la bé.
Afegeix un comentari
