Epigrames (VI)

19 Febrer, 2019 09:23
Publicat per jjroca, Epigrames



Menjar convida
a perdre temps,
a guanyar estima
a estrènyer, gens.


Poseu-me la feina 
dessota d'un arbre,
l'estiu és culpable,
la mandra, la reina.

Vull un canteret
per anar a la font,
el vull xicotet,
foradat i tot.

Diu que la festegi
tots els dissabtes,
vull jugar a les cartes,
és millor que ho deixi.

Quan la nit la pren,
la mirada fosca,
es va tornant dolça
i l'amor com creix.

És tan maca la poncella
que m'obliga a festejar,
per la nit, no vull anar
puix la foscor em mareja.

Pare, quants diners
fan aquest miracle:
encetar el teatre
de l'agraïment.

La poncella maca,
avui, no hi és,
porta poca gana,
li manca interès.

Maria parla
del preu del vi,
del vi de taula,
em fa glatir.

Un pastor i cent ovelles
són un ramat,
unes blanques, d'altres negres,
és el que hi ha.

Per escriure una estrofa,
has d'emprar:
un llapis, una goma
i un full on navegar.

Porto una bossa
per als diners,
la bossa és prou buida,
com l'ompliré?

He anat a treballar
de bon matí,
després he esmorzat
ni l'amo he vist.

Cerco país
amb bona llei,
treball d'encís,
paga de rei.

La mare em deia:
Quan siguis gran,
ves treballant
si l'amo et deixa!

En una cella,
porto la son,
en una orella,
sento el seu nom.

La Verge gronxava
el més dolç Minyó,
després li cantava
fins veure com dorm.

Posaré Nadal
en el mes d'agost,
aniré al portal
per portar-li flors.

Enmig del cel,
interrogació:
Cal deixar el gel
per sentir escalfor?

La noia bonica
pregona sa veu:
Vull ser la més rica!
Ho pensa i s'ho creu.

Tinc, per a somiar,
una tarda plana,
un plat de baldana,
un beure de grat.

He anat a la plaça
a dos quarts de deu,
no és lletja ni és grassa,
ni guanya quan deu.

Per a tenir son,
cal un cementiri,
la taüt, un ciri
i la pau del món.

Per guanyar diners
ni cal altra ciència
que tenir paciència
i no perdre res.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Com se li diu al dia 25 de desembre: