Dos poemes irreverents i deu epitafis
24 Març, 2013 06:26
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Nostre heroi
Nostre heroi,
en processó,
va prenyat
de vi barat,
com la nit
li ha donat
la feblesa
en tot el cos.
Du la dèria
del penat,
la follia
pecadora,
nostre heroi
ni dorm, adora
un Jesús
traït, confós.
Nostre heroi
tan inestable,
tan posat
a trencar el cor,
com passeja,
miserable,
del rebuig
és portador.
Ningú vol
Una tarda,
primavera,
en el Gòlgota,
encenalls,
aplegats
els vells estralls,
només tres
seran culpables.
Tots pujats
en una creu,
a cavall
de l'odi etern,
és així:
Jerusalem,
tan amarga,
tan preciosa!
Una tarda,
primavera
i la tronada
com cau,
s'ha esguerrat
el gran palau,
ningú vol
part a la festa.
Epitafis
Sóc a la caldera 78-AM.
Fins ahir, era un neguit.
Us puc endevinar el futur.
Ho sento, tinc el cap en un altre lloc.
Fins ara, no paro d'estalviar.
Per fi, he arribat!
Em va perdre, ser curiós.
Estic d'incògnit.
No paro ni per dinar.
Em queden tres Parenostres.
L'armadura
22 Març, 2013 06:04
Publicat per jjroca,
Aproximacions
L'armadura:
1) La composen vestits que no s'han de planxar.
2) És un dels turments i dels desconhorts.
3) Parteix del principi de la por.
4) La fan servir éssers de poca velocitat.
5) Necessita tot un ritus d'utilització i manteniment.
6) Acostuma a combinar peces resistents i mòbils.
7) Es basa en tota una estructura exterior.
8) Es manifesta prou complicada per a compartir.
9) Serveix per exaltar els deslliurament.
10) Sol acabar els seus dies en palaus o museus.
Dos poemes enmig del fred i deu pensaments divins
20 Març, 2013 05:20
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El fred
Mireu, sabeu, el fred
és el gran regne,
mana en el cel,
guanya per sempre.
Espanta els vells,
cerca els minyons,
entra a les cases,
ho emplena tot.
És mal amic
per a lluitar,
no ens deixa anar
a veure el món.
Mireu, sabeu, el fred
cerca companya,
vol una cambra
on sojornar,
ni em deixa escriure
ni puc pensar,
és el mal viure
qui em ve a trobar.
Mireu, sabeu, el fred
diu que se'n va,
és tan trapella
ni li faig cas.
L'estufa
El vent tombà
la vella olivera,
el pare la serra,
qui l'ha de menjar?
Tenim l'estufa,
enmig la saleta,
vella, pintadeta
d'un negre radiant.
M'assec i la veig
amb la boca oberta,
la mare li entra
paper i encenalls
i després la branca
d'una altra olivera
que, el passat novembre,
la neu esquinçà.
Com la mare enceta
les tardes d'hivern,
aquelles de fred,
de llapis i bossa.
A l'escola vella,
l'estufa té fred,
donem-li un poquet
de llenya per menja.
Pensaments divins
Déu estima el seu poble, però no s'hi acosta.
Jesús cerca noves paràboles a internet.
En temporades de veda marina, augmenten els pecats de carn.
Per anar a l'infern, es recomana pecar amb il·lusió.
És un dimoni malfeiner, només tempta els capvespres.
Dimoni díscol només tempta joves de divuit anys.
Per tal d'estalviar blat se suprimiran comunions.
Queda prohibit temptar si no hi ha cap advocat present.
A partir d'ara, els sants portaran corbata blava.
Jesús tornarà si prohibeixen la pena de mort.
Dos poemes prou tendres i deu pensaments educatius
18 Març, 2013 05:54
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Quan sigui gran
Mare,
quan sigui gran
i acabi l'escola,
vull ser enginyer
de camins i ports,
aniré, amb camions,
entre rius i planes,
menjant-me muntanyes,
fent túnels pregons.
Mare,
quan sigui gran,
sense anar a l'escola,
sense portar bossa
ni llibres ni goma,
em podré casar,
trobar una noia
bonica, formosa
com les de somiar.
Mare,
quan sigui gran
i la mar planera,
compraré una vela,
de vent, ja n'hi haurà.
Al pati de l'escola
Al pati de l'escola,
tinc els amics,
uns riuen i ploren,
són tan petits.
Al pati de l'escola,
hi ha pocs ocells,
els nens, si en veuen,
parlen amb ells.
Al pati de l'escola,
hi ha el meu amor,
és tibada, seriosa,
fa tant de goig.
Al pati de l'escola,
només hi ha crits,
com ens passa l'estona
d'un temps petit.
Al pati de l'escola,
no calen llibres
ni guixos ni gomes
ni aquells pupitres.
Al pati de l'escola,
veiem el sol,
a la classe, les ombres
vénen per tots.
Pensaments educatius
Cada cinc minuts de classe, m'hauria de confessar.
Hem fet la fotografia de classe asseguts, ara, els deslligaré.
La mare diu que, si li ensenyo bé, em portarà esmorzar.
És una regla de tres simple, és a dir, poc espavilada.
Aprendre deu ser bo, però costa empassar-s'ho.
Per a problemes d'ovella, criden el gos.
He donat dues notes, les altres les he venut.
Les classes comencen a les nou, normalment, soles.
Per a corregir l'examen, abans, canviaré les preguntes.
És un problema amb una incògnita, on s'ha amagat?
Dos poemes de trobada i deu epitafis
16 Març, 2013 06:20
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
He trobat el Déu
He trobat el Déu:
en el pou pregon,
vora de la font,
en el cor mesquí,
en el dubte clar,
en el fons del mar,
en la fosca vall,
dalt la serralada,
en aquest infant
qui ni riu ni plora
ni vol ser a l'escola:
dilluns i dimarts.
I amb el savi antic
i enmig la cassola,
en el vent que vola,
en el semblant trist.
I no me'l prendran:
els fidels i ateus,
cristians o jueus,
amics o distants.
Aquest és el Déu,
Qui ens omple la bossa,
Qui calla i escolta,
Qui regna als sembrats.
Cerca'm
No desitjo, encara,
una mort planera,
el demà m'espera,
us deixo, me'n vaig.
Cercaré camins
tot enmig del bosc,
sentiré, amb els pins,
les dolces remors
i aquell esquirol
volant entre branques
i formigues magres
amb grans branquillons.
I, amb dolça pau,
fora de la festa,
ni fredor penetra
ni l'enveja em cal.
Trobaré un tresor,
dessota una branca,
amb fulles que branden
demanant el sol,
allí, dormiré
les mil i més hores,
de segur que em trobes,
cerca'm i vindré.
Epitafis
És millor que demanis hora.
Ara, si que m'han encertat el pronòstic.
Ni ho noto que sóc mort.
He aconseguit ser mort preferent.
Ahir, vaig vendre un peu.
Ho sento, no tinc cap altre cap.
Segueixo tenint els peus gelats.
Porto dies sense canviar els coixins.
Estic esperant un cop de sort.
Quant ha de durar la dieta?
L'esperit
14 Març, 2013 06:16
Publicat per jjroca,
Aproximacions
L'esperit:
1) Neix de la necessitat d'emprendre el vol.
2) Intenta adoctrinar i decandir la voluntat.
3) Sempre confia en trobar un cos més jove.
4) Vol fugir del pecat, però badoqueja.
5) Reconeix que li sobra el cos.
6) No sol quedar-se massa temps amb ningú.
7) Hauria de reconèixer que volar implica aterrar.
8) Sol viatjar entre paraules i reconstruccions.
9) Fa saber que la providència mai para de sorprendre.
10) Mai troba hores per acompanyar.
Dos poemes de cementiri i deu pensaments divins
12 Març, 2013 06:36
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Demano experiència
Massa paraules volant,
porten tenebres,
unes vénen, d'altres van,
omplen les terres.
Els pagesos de la seca
ni volen horts,
l'església és massa vella
per tocar a morts.
Aquest poble espetega
cada tardor,
els vilatans tenen pressa,
són perdedors.
De tard a tard, esclata
un cel feixuc,
va vestit d'escarlata,
entre remucs.
Dintre del cementiri,
ni portem claus,
la meitat amb deliri,
som tan babaus.
Demano experiència,
morts de bona casa,
més demanaria encara
a sa Excel·lència.
Els difunts
Fills de Déu,
portant la creu,
en tenim
de tots colors.
Els difunts som així:
massa amics d'un bon coixí,
massa eixuts
per haver un xic de sort.
Cada dia és un pessic
en un temps d'eternitat,
he de dir-vos, en veritat:
Com m'estimo en Manelic!
Poca feina per a fer,
sense presses ni ofici,
estimar va ser gran vici,
hem pagat de bona fe.
Al poble del cementiri,
ni agutzil ni batlle
ni cavaller ni patge
ni melangia ni vici.
Suportem bé l'atonia
de les tardes de tardor,
el brogit del brollador
de la font de la desídia.
Pensaments divins
Si voleu saber la data de defunció, consulteu la cartellera del cel.
Satanàs cercarà dimonis al mercat d'hivern.
Resta prohibit temptar els dilluns abans del migdia.
Jesús fa dos mil anys que no beu vi jueu.
Satanàs ha somiat que vivia al cel.
Tres sales de l'infern tancades per la grip.
A l'escola celestial, no hi ha exàmens de consciència.
Satanàs espera convertir sis ovelles en cabres.
Queden suprimides, al cel, les misses de difunts.
Judes farà un curset de corresponsal de banca.
Dos poemes amb falles i deu pensaments educatius
10 Març, 2013 06:52
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Sant Josep proposa
Sant Josep proposa,
carregat d'errades,
que anar per falles
mai ens farà nosa.
I sent tan artista
i tan bon fuster
ens dóna la pista:
La crema i recés!
Encetem aixina,
enmig del carrer,
jornada festiva
per desfer després
retalls d'una vida
farcida de nyecs.
Beneïda infància
sense capitosts,
no volem ser morts
ni comprem venjança.
Ninot indultat
Mare, com vull ser
ninot indultat,
vestit de paper,
de fusta i pintat,
amb uns ulls planers
de mirada dolça,
tornant a una escola
on jugar només.
No vull eixa cara
de polític vell
qui porta el rampell,
qui tot ho proclama.
Vull tèbies paraules
plenes de dolçor,
buides de dolor
banyades de faules
on ser guanyador
en guarir malures
dels amics pitjors.
Mare, com vull ser,
ninot indultat,
no del tot cremat,
un bocí només.
Pensaments educatius
Tots els objectius eren terminals, no pertanyien al passat.
Tal com riuen, deu ser que he caigut.
És un bon curs, no fan falta sirgadors.
Sé que m'estimen, totes les pedres són rosades.
No entenc perquè han de celebrar el meu aniversari cada setmana.
En aplegar l'hora de posar feina, es perd el guix.
Necessito deu dimonis més per controlar la classe.
Tot era complicat fins que vaig trobar l'esquirol.
Hem millorat la qualitat, només fem exàmens de consciència.
No entenen les preguntes, però responen adequadament.
Dos poemes viatjats i deu epitafis
08 Març, 2013 05:59
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Deixeu-la anar
Ni gana té
ni el vent me la marceix,
és una flor
petita, enamorada,
els ulls, també,
els té cansats i neix
un somni dolç
enmig de la rosada.
La freda mort,
avui, l'avergonyeix,
li porta veu
suau i melindrosa,
no ha tingut sort,
el monstre la colpeix
ni pot plorar
ni plorarà la rosa.
Deixeu-la anar,
vol prendre nit per dia,
com vol marxar
per raure en altra vila.
Sóc amatent
d'una nova promesa,
el son em vessa,
neva al desert.
Amor cofoi
Amor cofoi
no vagis per dreceres,
hi ha mil maneres
d'asseure's vora el foc.
Sentir glatir
la flama de la llenya,
deixar la queixa
dessota del gran llit.
Amor cofoi
no vinguis amb la por
en un hivern
perdut en primavera,
hem de gaudir,
hem de passar desperts
per eixes terres
on ni el sol navega.
Amor cofoi
allunya't del silenci,
del vell país
amb dies massa curts,
deixa'm pujar
al núvol del seguici,
tinc massa fe
per veure-ho tot perdut.
Epitafis
Venc taüt a meitat de preu.
De fet, no em tocava.
Provaré d'explicar-ho.
A la dreta, està el llibre d'instruccions.
Pagaria per estar neguitós.
Queda prohibit menjar davant del nínxol.
Puc ressuscitar amb molt esforç.
Per al Judici Final, porteu-vos una gandula.
Sento dir-vos que no m'hi veig.
Torno en acabar el rosari.
El narrador
06 Març, 2013 05:50
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El narrador:
1) Neix de la necessitat de situar: temps, espai i condicions.
2) Ha de tenir coneixement de tots els detalls i dubtes.
3) Procura mantenir-se amb el cap fred i equilibrat.
4) No sé com s'ho fa per entendre, tan bé, totes les
circumstàncies.
5) Ha après a mantenir silencis i paraules.
6) Sol acompanyar-nos en el viatge.
7) Defineix, com ningú, cadascun dels elements.
8) Procura no prendre foc en dejú.
9) Té cura de col·locar cadascuna de les peces.
10) Acostuma a penedir-se la darrera hora.