Pensaments educatius (VIII)

08 Març, 2019 06:47
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

He proposat, a la mare, que li posi la nota musical.

El proper examen el contestarem entre tots.

Una de les múltiples funcions de la cadira és oferir la possibilitat de seure.

He tingut sort, l'inspector és més optimista.

La classe anava bé, tots eren a la lluna.

Els alumnes saben pintar, amb els peus, sense treure's les sabates.

Van aprovar, el nom s'entenia prou.

Els objectius mínims seran la o.

Es pensaven que Nadal és el nom de l'arbre ple de regals.

Va llençar el llapis perquè no li va trobar les piles.

Era una lliçó ocasional, la vaig trobar en una paradeta del mercat.

La pobresa l'aprendran en acabar els estudis.

L'alumne era superdotat, volava sense escales.

Valoraré l'art de la còpia.

Han entès que un zero és un tortell sense greix.

Ho saben: Vuit és un buit petit!

Els nois van sols a l'escola, es a dir, sols hi van.

Els nens aprenen a pensar, sobretot, malament.

El cervell té massa revolts per anar de pressa.

La llengua ha d'anar la quarta part de l'oïda.

La democràcia és una escola amb pati vigilat.

La venjança és una pedra propera a un vidre.

El carrer és una escola sense exàmens de recuperació.

L'examen va anar bé, els he trobat qualitats a tots.

Es diuen lletres vocals perquè s'asseuen a la taula presidencial.

Les matemàtiques són més avorrides, només treballen deu actors.

Els pobres no poden resoldre problemes, només els donen una dada.

Si cada alumne té un ordinador, què ha d'ordenar?

Una divisió és una operació de resultats imprevisibles.

He sumat un llibre i una llibreta i m'ha donat deu euros.

Acabaré pensant que no tinc res per aprendre.

Li he dit al confessor que vaig a posar notes.

El nen necessita millorar, sobretot, quan mossega.

Porto mesos explicant els adverbis de temps.

No tinc alumnes dolents que necessitin millorar.

Comptar és un verb molt irregular.

Al setembre, l'han posat dos mesos endarrerit per no aprendre la lliçó.

Massa mestres no aprenen prou i han de repetir el nivell.

Tot i anant pel passadís, he sentit els tambors de guerra.

Semblen escoltar, s'apropa la tempesta.

M'ha salvat el dia: el molt que he après.

La prova va bé: ells pregunten i jo responc.

Els diré les notes: Do, re, mi,...

Suspendre'l va ser un cop fort, a l'ull.

Estic al tercer nivell de concreció: L'àtom!

No ho aprenen tot, tampoc cal!

La conselleria encetarà noves mesures: barcella, jornal i decalitret.

Els alumnes milloren en coneixements extra-escolars.

Dibuixen sense compàs i escriuen sense música.

El mestre no hi era ni els alumnes el ploraven.

Em faltes dues classes, només tinc nobles i infidels.

Han d'aprendre amb esforç, escurçarem les classes.

Avui, lliçó ocasional: Podeu sortir al pati!

Feu punta al llapis i encerteu la resposta.

Abans de respondre l'examen, poseu la meva adreça.

Gairebé em sento com Moisés enmig del desert.

Demà començarem els números enters, no sé quant duraran?


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos vegades 5 fan: