Pensaments festius (VIII)
05 Març, 2019 18:19
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
La tarda vol trencar l'alegria del sol.
La veritat és senyora que no obre mai la porta.
La televisió és el palau dels salvadors i desvalguts.
La Terra amaga en el seu si l'escalfor de marona.
La vida és un habitable buit ple de mancances.
La tolerància és la declaració pública del nostre fracàs.
La Terra és la presó i la societat ens vol omplir de cadenes.
Els homes perden més temps en aparentar que en ser.
La tolerància és una illa d'aire enmig de l' huracà.
La vida és un mareig suportable.
La veritat no es casa però vol ser festejada.
Els homes que no viuen enmig del camp se l' emporten a casa.
La tronada és una discussió terrible entre núvols.
La vida és una línia senzilla de mitges parts complicades.
La virtut del sucre és oferir dolcesa sense fer nosa.
La vella s'acluca per cercar el temps que va perdre.
La venjança de l'home es veure com el mirall es fa vell.
La vida és un viatge entre dues clarors.
La vergonya no és un tros de carn.
La veritat és el camí que no sé prendre.
La vergonya s'amaga darrera la cuirassa dels diners.
Les esglésies van ser fetes per anar amb el cap ben alt.
La veritat no es posa mai a la casa de ningú.
La vida passa al carrer de l'esperar.
La virtut del ric és un fet, la del pobre un dubte.
La xocolata és l'escut dels insatisfets i porucs.
Les parets podran mirar-se però no apropar-se.
Les abelles són ebenistes sense mans.
Les bombetes són la part amb més caràcter de la casa.
Les paraules són els pinzells bruts de la saviesa.
Les butxaques em fan caure els pantalons.
Les cases tampoc saben digerir el temps.
Les mans són els missatgers muts del cos.
Les catifes són els mitjons de les sabates.
Les hores són malfeineres empipadores.
Les celles marquen la frontera entre el pensament i la realitat.
Les cortines són les teranyines de la paret.
Les dents són guerreres empresonades.
Les paraules dormen dintre el llapis.
Les dones no tenen més plecs al cervell però els tenen més endreçats.
Els homes tenen més por al mirall que al confessor.
Les esglésies solen tenir una mamella al sostre.
Les formigues no necessiten ciris per anar a la processó.