Poemes curts (VIII)

05 Març, 2019 18:16
Publicat per jjroca, Poemes curts

No et demano,

dolça fada del meu cor,

sinó un polsim d'amor

per sentir com esbatano

les finestres del meu cos.


Paraules em portaran

al regne de l'oblit,

allí, ni hi ha neguit

ni estols amb homes grans,

només setges per la nit.


Al regne de l'amor,

només les bruixes ploren,

cercant els qui s'abraonen

per gaudir el gran tresor

capficat entre hores.


En el si de l'hort,

les cebes s'envolen,

les tomates ploren

tot demanant sol,

sempre es troben soles.


L'oreneta ni sap

on parar casa,

a la teulada,

hi ha massa gats,

criar li espanta.


Ni parla el cargol

dessota la fulla,

la pluja poruga

aquest any no vol

ni un déu la belluga.


Al carrer on vius,

no hi ha primavera

ni la flor primera

al portal escriu

quan podràs ser meva.


Per estimar, et diria:

reina del meu cor,

que tan sols l'amor

cerca gosadia,

no deu ser-hi tot.


La flor del jardí

no vol més promeses

ni estima les festes

quan ve el morir,

li poden les penes.


Amb un rajolí

de vi o de cervesa,

enceta la festa

sense res a dir,

sofreix i fa pena.


Cada nit venia

la lluna del prat,

però ha fet salat

no hi és na Maria,

avui, no vindrà.


Del castell florit,

on no hi ha despulles,

com surt el brogit

de guerres perdudes,

massa els enemics.


Com voldria dir,

dona del meus somnis,

que haig deu dimonis

tots pregant per mi,

la meitat són bornis.


Per tal de plorar,

he vingut a veure't

ni sé perquè creure't

em porta a l'esclat,

callo i a reveure.


La casa petita

mai n'està per mi,

viu amb l'enganyifa

d'arribar al seu fi,

prendre nova mida.


Estic a l'espera

de tornar-me ric,

és un mal amic

aquest tan tronera

qui prega per mi.


Tot enmig d'un corriolet,

viu una abella,

com espera primavera

per anar a cercar indret

on tot riu i meravella.


El vent de dalt,

a poc a poc, s'inflama,

omple la plana

de malvestat,

després, s'enfada.


El rellotge parla

de dies de seny,

de sofrir un moment

i sentir com grana

el verd sense encert.


Per una rancúnia

o greu confusió,

que Déu em perdó

si parlo de pressa

o callo i responc.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Com se li diu al dia 25 de desembre: