Poemes curts (XI)
27 Març, 2019 21:01
Publicat per jjroca,
Poemes curts
A la flor demano
tot el verd i el roig,
després com em planyo,
com em torno sord,
només vull ser l'amo.
Al vell paradís
mai manca un ocell,
potser passerell,
potser malaltís,
és un cant molt vell.
No vull per amic
un petit dimoni,
sempre ben farcit,
sense que s'adoni
que menja per cinc.
Porto somnis al sarró,
embolcallats amb paper,
si ho demanes, ho faré,
et diré on caben tots:
En un cap qui pensa bé!
La llarga agonia
de l'hivern passat
va acabar un dia,
perquè no se sap,
hi ha massa malícia.
Tornaré a sentir
noves estrebades
d'aquelles ventades
que solen venir:
matins i vesprades.
Sant Jordi demana,
al drac més dolent,
pactar un moment,
deixar: la contrada,
la festa, la gent.
Si la rosa sola
no et parla de mi,
és ben poca cosa
ni sap el que dir
ni serà formosa.
En un lloc desert,
on la terra crema,
sento com s'esberla
un desig secret:
Tornar a casa meva!
La rosa vermella,
al jardí estant,
diu que hauria estat:
joiosa rosella
voltada de blat.
A l'amor primer,
donem-li suport,
que vingui, amb el cor,
a cercar el roser
quan li plagui al sol.
No té nom,
aquesta userda,
si no albira
el meu amor
en el si
de primavera.
Poseu-me a les mans
la deu de la plana
quan dorm la muntanya
tot cercant esguard
en sines de calma.
Primavera dolça,
priveu-me del vent,
d'aquell petit fred
que, al vespre, s'acosta
per mirar i saber.
A la platja, les ones
parlen d'enrenou,
es troben ben soles,
no volen ni son
ni promeses toves.
El ruc com dormia,
somiava altres temps
amb homes pacients,
cercant l'alegria
en camps i carrers.
No hauré més por
a l'hora dolça
quan tot reposa
en fer-se fosc
i neix la broma.
Com em plauria
seure un moment
quan fuig el dia:
dolç, innocent.
Voldria, amor,
sentir com l'alba
puja a la galta
posant calor,
portant la calma.
Estels de la nit,
feu-me els amanyacs,
porteu-me els tancats
on dormen els rics:
valents, estimats.