Com diu la cançó:
Si hi ha una princesa,
el drac no té pressa,
és mos del més bo.
En un llibre hi ha:
lletres i aventura,
un pèl de cordura
i un somni entre mans.
No haig res més
que un xic de terra
i una lluerna
enmig del cel.
Per no plorar,
vull un negoci:
sense cap soci,
sense guanyar.
Si la mare vol
i el nin li creu,
només sentireu:
riures i cançons.
Porto una mosca
en el caparró,
quan la fera es mulla,
de segur que plou.
Amb un cànter
i un anar,
cerquen nuvi
per tornar.
Fa trenta anys
que s'ha casat
i els guanys
no han arribat
Quan la núvia parla
i el nuvi creu,
el festeig s'allarga
i l'amor ni ve.
I la mort ferrenya
demana per mi,
anem a la grenya
la meitat de nits.
Si és casat i grassonet,
no porta pressa,
a la taula ho té parat:
menjar i feblesa.
Vull ser cavaller
per lliurar poncelles,
guanyar en mil empreses,
glatir en el castell.
El mestre voldria:
ordre i savi estar,
ho pot demanar,
però no n'hi havia.
Entre riures,
entre flors,
les poncelles
preguen molt.
Tinc un amic ogre,
massa saberut,
diu que m'ha vençut,
però encara és prompte.
Quan l'amor em dóna
el llit i el coixí,
reposo una estona,
em poso a dormir.
Massa cases,
al camí,
per trobar
on viu l'amic.
Demà, us donaré
el regne de l'occit,
no sé si el trobaré,
té por, viatja amb mi.
Entre roses i clavells,
la trobo ofesa,
doneu-me altra promesa
puix no tinc altre atuell.
La mare marona,
que n'està per mi,
em busca una mossa,
vol fer-me el més ric.
Avui, el bon Déu,
qui prega per tots,
m'ha dit que ser ateu
és tot un tresor.
A la font,
el vent de dalt
li ha posat
minso cabdal.
Per a fer diners,
no calen amics,
fan falta sis rics
i unes bones dents.
Aquest drac,
tan mala traça,
vol carbassa
en un plat.
