Pensaments festius (XI)
27 Març, 2019 21:27
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Només aprenc a les hores baixes i cares.
Pensar és posar les lletres on cal.
Núvia de divuit anys i rica, quelcom no rima.
Empleno amb diners els buits de mancances.
Pensar es trobar la mesura exacta d'allunyament.
On es pot recollir el temps perdut?
Pago el psiquiatre perquè em sembla més barat que el mossèn.
Parlar del temps és tenir pensament de rellotge.
Pensar es tirar l'ham al mar de la saviesa.
Parlar va fer l'home trair el pensament.
Passar comptes és feina de desvalguts.
Pensar, més que vestir, és despullar.
Pecar és l'únic estimulant que ens queda.
Pel calb, el crani és una ungla de més.
Per què el temps no té el doctorat ?
Pel camí, sempre trobareu el temps que passa.
Pel Nadal, amago les dents i escurço la llengua.
Pensament desat, idea perduda.
Pequeu mentre no us faltin forces pel penediment.
Per a l'home, la dona és el desig que no s'acaba d'aconseguir mai.
Pensar és només posar idees en renglera.
Per a la mosca, tot són ombres de por.
Per què dius que m'estimes si emplenes el meu lloc.
Per a què tinc tantes cambres si només puc estar en una?
Penso perquè no sé on vaig.
Per què les paraules m'empresonen?
Poc que saben les xifres per a què les fem servir.
Per a ser un senyor cal agafar-se a la corbata.
Per a tornar necessitaràs moltes ganes.
Per què quan em fereixes no sono com un violí?
Poc sap el viatger que viu sobre una bola viatgera.
Per a veure-ho clar, em sobren els plecs del cervell.
Per als núvols, els pobles són vestits de quadres que han de mullar.
Podria ensenyar-vos més però seria perillós.
Per què els banquers guarden diners si només són papers?
Per ara, vaig emmagatzemant sospirs i desitjos.
Podria passar el dia cercant el meu destí.
Poc sap la pluja l'enrenou que fa en caure.
Perdoneu la poca fe que us confereixo.
Per l' ull, se'n va el desig espatllat.
Per manca de cadenats, van crear els diners.
Per molt que la minvin, la meva presó és més petita.
Podeu escriure encara que ignoréssim el veritable motiu.
Poc puc ensenyar el que m'amagueu.
Per què Déu castigà els arbres a restar drets i amb braços en creu?